CUP, Comuns, ERC i Junts proposaran que el Parlament doni suport a la 'Directa' davant la sanció pels policies infiltrats

La CUP, els Comuns, ERC i Junts registraran una declaració al Parlament per tal que la institució catalana mostri el seu suport al mitjà de comunicació la Directa. La proposta es registrarà després que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) hagi inicat un procediment sancionador per la sèrie de reportatges que el mitjà va publicar sobre quatre policies nacionals infiltrats als moviments socials durant els anys 2022 i 2023.

Els partits impulsors de la Comissió d’investigació que hi ha oberta al Parlament sobre la infiltració policial, també proposaran al mitjà que expliqui en seu parlamentària l’actualització dels detalls d’aquesta sanció.  La Comissió d'investigació al Parlament sobre la infiltració de Policies a Moviments Socials i Polítics ampliarà així els seus treballs incorporant aquest cas. Així ho han donat a conèixer els grups parlamentaris aquest dimecres després que la Directa fes pública la sanció de l’AEPD.

Els quatre grups parlamentaris han mostrat el seu suport en una roda de premsa al mitjà, a qui valoren la "bona" feina periodística, que va ser premiada per part del Grup Ramón Barnils al 2023. “Sortim a defensar el bon periodisme i el periodisme d’investigació, que la Directa practica”, afirmava el diputat de Junts, Francesc Dalmases. La sentència és una “amenaça flagrant a la llibertat d’informació, el que ens hi juguem és la llibertat de premsa”, apuntava el diputat al Parlament de la CUP, Xavier Pellicer. “La feina de la Directa s’ha fet amb plena legalitat”, defensava el diputat dels Comuns, Andrés Garcia Berrio. “Exigim l’arxivament i que es garanteixi la llibertat d’informació a investigar amb rigor sense coaccions ni represàlies”, demanava la parlamentària d’ERC, Mar Besses.

Els quatre partits han criticat també que s’estigui castigant al missatger, en comptes de castigar qui va permetre i executar la vulneració de drets democràtics a l’entorn dels moviments socials.

“L’estat espanyol està traspassant totes les línies vermelles, no només no s’ha investigat de forma adequada aquestes infiltracions, que no comptaven amb autorització judicial, sino que a més s’està sancionant als periodistes que les van destapar”, s’ha queixat Berrio, dels Comuns.

“Destacar una de les contradiccions més evidents: els agents han fet una denuncia a l’AEPD en tant que agents encoberts. L’article legal que defineix aquesta tipologia d’agents diu que han d’actuar sota ampara judicial o amb ordre judicial. I en els casos que destapa la Directa, els agents no van actuar ni amb ordre ni amb empara judicial, sino que eren agents d’informació”, ha volgut recordar Pellicer, de la CUP.

El Ministre d'Interior, Fernando Grande Marlaska, després de l’emissió a 3Cat del documental ‘Infiltrats’, va afirmar que la llei contempla dos tipus d’infiltracions: l’encoberta, que es fa amb l’aprovació d’un jutge; i la de l’agent d’intel·ligència, que fa tasques de caràcter preventiu per captar dades que siguin “rellevants per a la seguretat pública”. La Directa ha informat recordat aquest dimecres que el ministre va informar que la infiltració s'havia produit sota aquesta última categoria, que només està justificada en casos de terrorisme o grups violents, fets que no es poden motivar en moviments socials i que ara xoca amb el que diu l'AEPD.

ERC va reclamar també al 2025 la desclassificació dels informes que els Policies Nacionals van redactar, i que estan sota el pany i forrallat de la llei de secrets oficials, però Marlaska s’hi oposa. La forma d'aboradar l'escàndol dista molt de com es va fer al Regne Unit. La seqüència d'infiltracions descobertes en aquell país va acabar amb una condemna per les infiltracions, una sentència per reparar a les víctimes i unes disculpes públiques. Els noms i les imatges dels policies infiltrats es van fer públics, no només els ficticis, com va destapar el mitjà a Espanya, sinó també els reals.

“Investigar els abusos de poder de l’estat pot acabar sortint més car que cometre'ls, això és extraordinàriament greu i és una paradoxa que ningú hagi assumit responsabilitats polítiques”, alertava Basses, portaveu d’ERC.

“Esperem que hi hagi un posicionament per part del Govern de la Generalitat, ens sorprèn que no hagi sortit a defensar el dret a exercir la bona feina dels periodistes”, criticava el portaveu de Junts, Francesc Dalmases. També ERC ha apuntat en la mateixa direcció.

ERC, Junts, En Comú Podem i la CUP van obrir una Comissió d’investigació sobre els policies infiltrats en l'activisme al Parlament de Catalunya al 2023 que encara ara segueix activa, i que ha anat acumulant també altres casos, com el dels Mossos d’Esquadra infiltrats a l’assemblea educativa aquest 2026.