De corruptors a delators dels seus còmplices en el delicte: el 'negoci' de penedir-se a temps a Espanya

Víctor de Aldama va aprofitar la seva influència sobre l'exministre José Luis Ábalos i el seu home de confiança, Koldo García, per aconseguir contractes previ pagament de diners. Localitzava empreses o particulars interessats en qualsevol classe de gestió amb l'Administració per, "articulant els seus interessos, fer-los valer amb preferència i de manera arbitrària davant aquella, sempre a canvi de la corresponent prestació econòmica". I repartia aquest benefici amb Ábalos i Koldo García. Així resumeix el Tribunal Suprem l'activitat criminal de l'empresari Aldama, per la qual el fiscal va demanar per a ell set anys de presó i una multa de 3,7 milions d'euros en el cas mascaretes, que acaba de sentenciar-se. L'acusava de formar part d'una organització criminal, de suborn i aprofitament d'informació privilegiada.

Tanmateix, Víctor de Aldama no posarà un peu a la presó. El Suprem li ha rebaixat la pena a quatre anys i sis mesos de presó, després d'absoldre'l d'induir a la prevaricació i de falsedat –delictes que li imputaven les acusacions populars– i d'informació privilegiada. És a dir, en teoria hauria d'entrar a la presó en superar la condemna els dos anys. Però l'Alt Tribunal li ha aplicat un atenuant de confessió tardana, molt qualificada, després de lloar en vuit pàgines la seva “decisiva” col·laboració amb la Justícia. “No només ha admès plenament la seva participació activa en fets de summa gravetat, relacionats amb una corrupció orgànica, organitzada i continuada en les més altes instàncies del poder polític, sinó que en cap moment ha buscat la seva autoexculpació”, argumen la sentència.

Després, els jutges detallen que ha aportat documentació, un contracte, informació rellevant sobre la compra d'adjudicacions d'obres públiques... Encara que també reconeix que Aldama no va abandonar de forma "voluntària" les seves activitats delictives, sinó que ho va fer una vegada que se l'investigava, no només el premia amb una rebaixa considerable de la pena, a més se li suspèn. En unes condicions mínimes: que no delinqueixi en els propers cinc anys, que comparegui cada sis mesos davant el Suprem per "informar de les seves activitats laborals, mercantils o empresarials" i que faci treballs per a la comunitat durant un any. I tampoc haurà de tornar els 3,7 milions que es va embutxacar de comissió.

Per sorprenent que sembli el descompte de les penes, la Justícia incentiva la confessió – que ha de ser " voluntària i espontània", segons recalca la Sala – per raons de "política criminal": per facilitar la investigació dels delictes . De manera que han estat molts els penedits als quals ha beneficiat la seva confessió en els múltiples casos de corrupció sentenciats en les últimes dues dècades. Víctor de Aldama "va corrompre autoritats i funcionaris públics lesionant béns jurídics col·lectius de màxima rellevància constitucional", com reconeix el Tribunal Suprem. Després, va confessar i va delatar els seus companys en el delicte a canvi de quedar lliure. De fet, va romandre a la presó només 42 dies, en 2024, pel cas hidrocarburs.

Gürtel i Púnica

Que col·laborar amb la Justícia tingui premi és, per tant, una cosa lògica. Una altra qüestió és la quantia d'aquesta recompensa. I és difícil trobar antecedents comparables a les rebaixes obtingudes per Aldama.

Un conegut penedit va ser David Marjaliza, un empresari de la construcció que va actuar com a aconseguidor de contractes públics i va ser soci de Francisco Granados, exconseller de la Comunitat de Madrid i una de les granotes d'Esperanza Aguirre. Figura en diverses peces separades del cas Púnica –del qual encara queden algunes per jutjar malgrat haver-se destapat fa 12 anys–, on es revela com aconseguia contractes públics en ajuntaments madrilenys a canvi de comissions i regals. L'empresari, amic de Granados, va col·laborar amb la Justícia, cosa que li ha valgut que l'Audiència Nacional rebaixés el febrer passat de vuit anys i dos mesos a cinc anys i un mes la seva condemna pel tripijoc de contractes en benefici de l'empresa Cofely.

També se'ls va rebaixar la pena a dos directius d'aquesta energètica francesa Didier Maurice Robert i Constantino Álvarez, a sis anys de presó.

En la macrocausa de la trama Gürtel, un altre constructor Fernando Martín, es va beneficiar d'una rebaixa substancial després d'admetre que va pagar 25 milions d'euros per assegurar-se l'adjudicació d'unes parcel·les a Arganda del Rey (Madrid). La Fiscalia va començar demanant 19 anys i mig de presó per a qui va ser president del Real Madrid durant tot just dos mesos el 2006, però va retallar la pena fins a només tres anys i quatre mesos. Una reducció que va ser activada immediatament per Martín al març de 2025.

A la Gürtel també va estar imputat el lleonès José Luis Ulibarri, que va aconseguir rebaixar de set anys a només 19 mesos de presó una primera amb dena, el 2022, després de reconèixer cinc delictes en la peça separada sobre el municipi madrileny de Boadilla del Monte. Més contractes adjudicats a canvi de comissions il·legals. Tres anys després, Ulibarri va repetir la jugada quan s'acostava el judici per blanqueig de capitals d el mateix cas. El fiscal demanava per a ell 14 anys de presó per ajudar el líder de la trama, Francisco Correa, a ocultar un frau fiscal falsejant factures per serveis no prestats.

En una altra peça separada de la Gürtel, la que va jutjar el tripijoc del concurs per a la visita del papa Benet XVI a València el 2006, va ser condemnat Jacobo Gordon, soci Alejandro Agag, -el gendre de José María Aznar-, a vuit mesos de presó, després que el fiscal demanés una pena de dos anys i ell es prestés a col·laborar amb la Justicia i a tornar 117.300 euros.

Un esportista olímpic i un comptable

Els penedits en el cas Nóos van ser cinc. Dos d'ells, capitals. L'exdirector general d'Esports del Govern balear José Luis Ballester va assenyalar l'expresident autonòmic del PP Jaume Matas, com a part d'una trama que va desviar sis milions d'euros de fons públics. Entre 2004 i 2006, l'Institut Nóos, creat per Iñaki Urdangarin –exmarit de la infanta Cristina– i el seu soci, Diego Torres, va organitzar esdeveniments esportius i turístics per als governs balear i valencià, que els va adjudicar contractes a dit i a preus molt superiors als reals. El fiscal va demanar que a Ballester se li rebaixessin les penes a la meitat, perquè la informació que va subministrar havia permès “avançar en la investigació dels fets i dels seus responsables, oferint dades no conegudes que han afavorit la investigació”. Així que va ser condemnat a 15 mesos de presó, substituïbles per multa.

L'altre penedit estrella va ser Marco Antonio Tejeiro, cunyat de Diego Torres i excomptable de l'Institut Nóos, que va admetre davant del jutge que havia presentat factures falses a la Generalitat Valenciana. Va ser absolt de prevaricació administrativa, malversació i falsificació de document, a més d'estafa. La Fiscalia havia demanat per a ell dos anys de presó.

La Púnica també va tenir un penedit fonamental: l'exdirector comercial de Madiva Editorial, una de les empreses de l'informàtic Alejandro de Pedro, a través de la qual facturava a polítics el cost de treballs de reputació online. A Francisco Javier Bueno González se l'acusava de malversació, pertinença a organització criminal, informació reservada i frau a l'Administració. Ho va reconèixer tot davant del jutge . L'any 2025 se'l va condemnar a només sis mesos de presó per complicitat en un delicte de frau.

Penedit de penedir-se'n

Atenció especial mereix Marcos Benavent, qui va ser batejat com el ionqui dels diners quan, en 2015, va anunciar davant el jutge que anava a col·laborar amb la Justicia en l'operació Taula, una trama de corrupció encapçalada pel llavors president de la Diputació de València Alfonso Rus i que va consistir en adjudicacions fraudulentes de contractes públics que finançaven de manera il·legal al Partit Popular. Benavent, exgerent de l'empresa pública Imelsa –dependent de la Diputació–. Però fa només quatre mesos es va fer enrere a l'Audiència de Valencia i es va negar a ratificar la seva confessió de fa 11 anys, perquè llavors, va explicar, anava "fumat".

Així que la Fiscalia, que li havia rebaixat a sis anys i mig de presó la seva petició de condemna després d'aplicar-li l'atenuant de col·laboració amb la Justícia, eleva ara la seua sol·licitud de pena a 11 anys de presó i reclama una condemna “dura i exemplar” per a Benavent per suborn i malversació, així com que se li inhabilite durant nou anys per prevaricació. El ionqui dels diners diu ara que va manipular les gravacions que van originar el procediment. El fiscal li ha respost que no creu ni una paraula del que ha declarat aquests anys: "S'ha penedit de penedir-se'n".