El Consell Nacional d'ERC avala l'acord que garantirà a Illa l'aprovació dels seus primers pressupostos

No hi ha hagut sorpresa i el Consell Nacional d'ERC ha validat aquest dilluns al vespre l'acord de pressupostos assolit entre els republicans i el Govern, que se segellarà ja aquest dimarts. Ho ha fet després d'una llarguíssima reunió del principal òrgan del partit entre congressos, que ha durat prop de quatre hores i s'ha acabat passades les 22h. S'hi han, exposat tots els punts del pacte i hi ha hagut alguna intervenció crítica. L'entesa aplana el camí perquè l'executiu de Salvador Illa aprovi els primers -i presumiblement únics- comptes de la legislatura, un pas decisiu per reforçar la seva estabilitat.

Dimecres se celebrarà la Comissió Bilateral Estat-Generalitat que ha d'avalar diversos aspectes del pacte pressupostari que depenen del Govern espanyol, i la previsió és que dijous es firmi l'actualització de l'acord amb els Comuns i que divendres un Consell Executiu extraordinari aprovi els comptes, el darrer pas abans d'iniciar una tramitació parlamentària que hauria de culminar a principis de juliol amb la primera fumata blanca a uns pressupostos de la Generalitat des del 2023.

La voluntat inicial del partit presidit per Oriol Junqueras era que aquests fossin els comptes del traspàs de la gestió i la recaptació de l'IRPF a Catalunya, però la negativa del Ministeri d'Hisenda a acceptar-ho va provocar el març un viratge en les demandes dels republicans. I, probablement, els del 2026 seran coneguts com els pressupostos de la línia orbital ferroviària, un dels principals punts de l'acord entre socialistes i Esquerra, que s'ha anat farcint de contingut els darrers dies.

Més enllà d'aquesta infraestructura, ERC també ha lligat la creació d'una societat mercantil mixta que ha de canalitzar -i garantir- les inversions de l'Estat a Catalunya, que el Consorci de la Zona Franca passi a estar controlat majoritàriament per institucions catalanes (Generalitat i Ajuntament de Barcelona) o reforçar de manera significativa l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), amb l'horitzó que els propers anys assumeixi la gestió i recaptació de més impostos, amb l'IRPF a l'horitzó, entre d'altres qüestions.

El Consorci de la Zona Franca i reforç de la Hisenda catalana

Si la setmana passada ja van transcendir els acords per tirar endavant la línia orbital ferroviària i la societat mercantil d'inversions, les darreres hores ha estat el torn del canvi en la governança del Consorci de la Zona Franca i del reforç de l'ATC. Les modificacions en el Consorci formen part del bloc de guanys en la "sobirania nacional" de Catalunya que els republicans van plantejar com a alternativa a la delegació de l'IRPF.

Institució pública més que centenària -va crear-se el 1916- es dedica a la gestió d'infraestructures logístiques, industrials i tecnològiques. Amb uns estatuts que no s'actualitzen des de la dictadura franquista -daten del 1968-, fins ara està sota control de l'Estat, tot i que també hi participa l'Ajuntament de Barcelona. El pacte de pressupostos ha d'implicar que el Govern espanyol passi a controlar-ne tot just el 45%, mentre que la Generalitat n'assumiria el 40% i l'Ajuntament el 15%, de manera que les dues institucions catalanes en tindrien la majoria.

Per a ERC, el Consorci de la Zona Franca és "segurament l'instrument econòmic més potent que existeix a Barcelona, conjuntament amb el Port i l'aeroport del Prat". Els republicans, que la consideren una entitat estratègica, pretenen que la Generalitat n'assumeixi la presidència executiva, mentre que el consistori en tingui la institucional. Fins ara, el principal executiu del Consorci és el Delegat Especial, que nomena el Govern estatal i que actualment és l'exprimer secretari del PSC Pere Navarro. Segons les seves pròpies dades, dona feina a més de 137.000 persones de més de 330 empreses i suposa el 3,8% del PIB català. Els canvis en l'ens és una de les qüestions que s'ha d'abordar en la imminent Comissió Bilateral Estat-Generalitat.

Pel que fa al reforç de l'ATC, el pacte entre el Govern i Esquerra comporta destinar-hi 527 milions fins el 2029. Es farà a través d'un contracte programa específic que garanteixi un "finançament estable" a l'organisme, per tal que pugui impulsar "els canvis tecnològics, de processos, de gestió de dades i organitzatius necessaris, especialment en matèria de recaptació". En aquest sentit, en compliment de l'acord d'investidura d'Illa segellat fa dos anys, la voluntat és que en els propers anys l'ATC assumeixi la recaptació de més impostos. ERC posa el focus especialment en l'IRPF, que és el tribut que aporta més diners a les arques públiques, però de moment el Govern espanyol no accepta transferir-ne la gestió a la Generalitat, demanda que els republicans mantenen però que han ajornat per poder assolir l'acord pressupostari.

En el pacte també s'inclourà que el Govern pugui gestionar el seu litoral sense la necessitat dels preceptius informes vinculants de l'Estat en determinades qüestions. A més a més, tot i deixar fora les demandes dels docents actualment en vaga i mobilitzats contra l'executiu d'Illa, s'ha acordat millores en la climatització dels centres escolars, per tal d'adaptar-los al canvi climàtic; així com destinar més diners per a la rehabilitació d'habitatges i donar un nou impuls al traspàs de Rodalies, que començarà pel pas de la línia R1 a la societat Rodalies de Catalunya, on participen la Generalitat i Renfe.

Les dimensions del tren orbital

Més enllà del pactat sobre el Consorci de la Zona Franca, la Bilateral Estat-Generalitat prevista per dimecres també ha de servir per validar la construcció i, sobretot, el finançament de la línia orbital ferroviària o la creació de la societat mercantil d'inversions. El president del Govern, Salvador Illa, i el d'ERC, Oriol Junqueras, han presentat el projecte tren orbital aquest dilluns al migdia, en un acte a Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès).

La línia pretén unir Vilanova i la Geltrú i Mataró, passant per Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers, sense tocar Barcelona, i el planejament és que la seva construcció s'allargui almenys 15 anys -fins el 2041- i es desenvolupi en quatre fase, aprofitant part de la infraestructura ja construïda. El seu cost s'estima en 5.200 milions, que hauria d'aportar en bona part l'Estat, sense descartar altres vies com el finançament europeu o la participació d'empreses privades.

El tren orbital s'engloba en la "millora de l'equilibri territorial de Catalunya", una de les quatre condicions fixades per ERC fa unes setmanes per aprovar els pressupostos, juntament amb la millora dels serveis públics, els guanys en sobirania o el reforç de la llengua catalana. Més enllà d'aquesta línia ferroviària, en matèria d'infraestructures hi ha de jugar un paper decisiu la societat mercantil d'inversions. Plantejada com l'alternativa al consorci d'inversions que Junts va vetar al Congrés, ha de ser una societat mixta -amb participació dels dos governs, però majoria estatal- que garanteixi i agilitzi l'execució de les inversions estatals a Catalunya.

L'actualització de l'acord amb els Comuns

Per tenir la certesa que el Parlament avalarà els comptes, el Govern d'Illa necessita també del vot favorable dels Comuns. Amb la formació d'esquerres ja va tancar un acord pressupostari fa tres mesos, però ara s'ha posat en marxa una negociació exprés per actualitzar-lo, que ha arrencat amb una reunió aquest mateix dilluns. 

Fonamentalment, els Comuns demanen destinar més recursos a l'habitatge protegit, impulsar una taxa del 2% per a les fortunes de més de 100 milions d'euros -que hauria de ser aprovada al Congrés- o millorar la situació de Rodalies, entre d'altres qüestions reconvertint la projectada R-aeroport en una línia per a la mobilitat quotidiana. A la sortida de la trobada, el portaveu al Parlament del partit, David Cid, ha manifestat que "seguim lluny d'aquest acord, hi ha d'haver moviments importants".

La previsió de l'executiu és que el pacte actualitzat amb els Comuns es pugui tancar dijous. Si és així, l'endemà mateix el Govern validarà els comptes perquè puguin iniciar la tramitació parlamentària que s'allargarà uns 40 dies, amb l'horitzó que el Parlament aprovi els primers pressupostos de Catalunya des del 2023. Hauran passat més de tres anys i mig sense comptes nous, el període més llarg des del restabliment de la Generalitat amb la recuperació de la democràcia.