La compra conjunta de pisos entre Govern i ciutadans i un fons antidesnonaments, les noves vies d'Illa per resoldre la crisi de l'habitatge

Com era d'esperar l'habitatge ha acaparat els principals anuncis de la intervenció inicial del president de la Generalitat, Salvador Illa, en la primera jornada del debat de política general (DPG) que acull el Parlament de Catalunya fins dijous. En un discurs pronunciat durant la tarda d'aquest dimarts i que s'ha allargat una hora i mitja, Illa ha reivindicat la feina feta pel seu executiu fins ara, s'ha mostrat esperançat amb la capacitat de Catalunya d'afrontar els reptes globals, com ara el canvi climàtic, el canvi tecnològic i el canvi demogràfic, i ha fet una defensa encesa de la democràcia davant l'auge creixent de nous autoritarismes.

En el seu tercer DPG com a president del Govern, Illa ha seguit el guió previst i ha situat l'habitatge com a principal prioritat del seu executiu. Ja havia estat així en els discursos dels debats del 2024 i el 2025 i es donava per fet que ho reeditaria, tant perquè l'accés a un pis s'ha consolidat com el principal problema que pateixen els catalans, com per l'ebullició de les mobilitzacions del moviment per l'habitatge arran del cas Maricarmen, que de moment han provocat l'aprovació de dos decrets per part del Govern estatal.

En aquesta ocasió, Illa ha anunciat tres mesures concretes per intentar facilitar l'accés a l'habitatge. Segurament la més cridanera és l'estrena d'un programa per portar a terme compres de pisos conjuntament entre el Govern i ciutadans. Ho farà a través de l'activació de dos articles del Codi Civil català que ho permeten i la voluntat és que s'adreci a persones de més de 40 anys "que es troben amb dificultats per accedir a una hipoteca". La Generalitat assumirà una part del cost de la compra i el ciutadà hi podrà residir durant un període llarg, de 40 o 50 anys. Finalitzat aquest període, el ciutadà -o els seus descendents- podrà accedir a la totalitat de l'immoble o aquest podrà passar a mans de la Generalitat. En qualsevol cas, el pis es mantindria com a habitatge protegit. El programa tindrà una dotació inicial de 100 milions.

En paral·lel, el Govern crearà un nou "fons d'emergència habitacional", que busca evitar desnonaments de persones en situació de vulnerabilitat. En concret, s'activaria per comprar el pis on resideixi una persona vulnerable un cop s'hagin esgotat les altres vies per evitar-ne el desnonament, per tal que l'immoble passi al parc públic i el ciutadà hi segueixi residint. D'entrada, estarà dotat amb 25 milions, que podrien ampliar-se, i Illa ha indicat la voluntat que s'hi sumin administracions municipals i supramunicipals. En tercer lloc, s'ampliaran els préstecs emancipació, que ja estan en marxa per a joves d'entre 18 i 40 anys. En aquest cas, per passar a finançar també la compra d'habitatge protegit -i no només lliure- i també obres de rehabilitació.

"Garantir l'habitatge és una missió de país i Catalunya la guanyarà"

Illa, que també ha demanat als diversos grups polítics que divendres al Congrés votin a favor als decrets d'habitatge aprovats pel Govern espanyol, ha afirmat que també demanarà una major implicació al sector financer -perquè hi aporti finançament-, al constructiu i les administracions locals -que haurien de facilitar sòl- per tal d'accelerar la construcció de nous pisos. A més a més, ha reivindicat les mesures portades a terme fins ara, com ara la regulació del preu dels lloguers, recordant que s'ha reduït tant a Barcelona com al conjunt de les zones tensionades. "Garantir l'habitatge és una missió de país i Catalunya la guanyarà", ha proclamat.

Defensa del finançament

L'educació és l'altre gran tema que ha marcat l'inici del curs polític a Catalunya, amb les recents explicacions del mateix Illa sobre el desgavell amb les proves PISA, la insistència de l'oposició a demanar el cessament de la consellera, Esther Niubó, i la cronificació del conflicte entre Govern i docents. En aquest sentit, Illa ha proposat als grups parlamentaris regular la condició d'autoritat pública dels mestres i professors de centres educatius no universitaris, amb la voluntat de "reforçar-ne la consideració social i la protecció en l'exercici de les seves funcions".

A més a més, ha insistit en la voluntat d'arribar a una inversió en educació del 6% del PIB, tot i admetre que això no serà factible a curt termini, tal com ja va anunciar en la conferència de mig mandat que va pronunciar fa dues setmanes. Així mateix, ha defensat la necessitat que les pantalles perdin pes a les aules i en l'aprenentatge, després de comprovar els pèssims resultats educatius. "Apostem pel llapis i paper, per més Rodoreda i menys scroll", ha manifestat. La setmana passada el Consell d'Educació de Catalunya ja va arrencar els treballs en el marc del "debat de país" plantejat pel mateix Illa per tal de resoldre la crisi a educació.

En la intervenció del president no hi ha hagut grans novetats en d'altres qüestions i, per exemple, ha insistit novament en la necessitat d'accelerar la transició energètica per tal de reduir la dependència de Catalunya i fer-la més autònoma i pròspera, mentre que en mobilitat ha assegurat que ja s'han executat prop de 3.000 milions del pla de Rodalies, que han de permetre posar el servei al dia. Els esperats 100 nous trens de Rodalies començaran a arribar durant el primer trimestre de l'any vinent, el que també hauria de contribuir a millorar la fiabilitat del transport.

Illa també ha defensat la necessitat que s'aprovi el nou model de finançament autonòmic, que ha d'arribar properament al Congrés. "Cal decidir si volem perdre 4.700 milions d'euros per a la nostra sanitat, educació o serveis públics, o guanyar-los", ha plantejat, en un missatge adreçat especialment a Junts, els vots dels quals a la cambra baixa seran decisius perquè el nou model pugui arribar a veure la llum.

La "pugna fonamental" entre "democràcia o autoritarisme"

En la part inicial del discurs, Illa ha establert certs paral·lelismes entre el moment actual i la situació que vivia Catalunya la tardor de 1980, quan el Parlament va acollir el primer debat de política general des de la recuperació de les institucions autonòmiques, amb la voluntat de reivindicar la democràcia i fer-ne una defensa encesa. En aquest sentit, ha assegurat que ara mateix hi ha una "pugna fonamental que decidirà el nostre esdevenir", que és la disjuntiva entre "democràcia o autoritarisme".

"Catalunya, com ha fet al llarg de la seva història, tria democràcia. No és una causa abstracta, en depèn el nostre model de vida i de convivència", ha reivindicat, per recalcar que "la democràcia", com la "prosperitat, els drets i les llibertats" s'ha defensar i conquerir "cada dia". Lligat a això ha anunciat que al novembre Catalunya acollirà una "conferència de regions per la democràcia" amb la voluntat de construir aliances, "convençuts que els demòcrates som majoria".

També ha mostrat la seva solidaritat amb Ucraïna, argumentant que la seva defensa, "és la defensa d'Europa i la defensa de Catalunya". Per tot plegat, ha anunciat la posada en marxa d'un programa específic per ajudar en la reconstrucció d'Ucraïna. "La història, el futur i els valors d'Europa ens reclamen altura de mires, i Catalunya vol assumir el lideratge que li correspon pel seu pes i per la seva vocació europeista", ha reblat.