Les claus del judici contra els exconsellers Vergés i Argimon pel retard en la vacunació de la covid a policies nacionals i guàrdia civils 

Aquest dimarts ha començat el judici contra els exconsellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon per la presumpta "discriminació" en la vacunació contra la covid-19 dels agents del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil destinats a Catalunya. La causa, que s'allargarà fins al 15 de juliol, també asseu al banc dels acusats l'exsecretari general del Departament de Salut, Marc Ramentol; l'exdirector del Servei Català de Salut, Adrià Comella i el llavors director de serveis del Departament de Salut, Francesc Xavier Rodríguez.

La primera jornada del judici ha acabat amb un moviment molt rellevant, ja que l'Audiència de Barcelona ha retirat el delicte contra els drets dels treballadors que s'imputava als acusats. La decisió, adoptada en aplicar la doctrina Botín, evita que l'antiga cúpula de Salut s'enfrontin a penes de presó i deixa la causa limitada al delicte de prevaricació administrativa per la qual la Fiscalia i l'acusació popular, que exerceixen l'Associació de la Guàrdia Civil Jucil i el sindicat de Policia Nacional Jupol, demanen 12 i 15 anys d'inhabilitació.  

L’origen del conflicte

Segons l'escrit de la Fiscalia, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va decidir el 9 de febrer del 2021 prioritzar la vacunació amb AstraZeneca de col·lectius especials com policies i bombers. El 12 de febrer el Departament de Salut va iniciar la vacunació del col·lectiu, tot i que limitada a les persones entre 18 i 55 anys d'edat per possible risc de trombosi. Les policies locals i els Mossos van començar a vacunar-se pel procediment normal.

Relacionat amb aquest tema

La Fiscalia demana 12 anys d'inhabilitació a Vergés i Argimon pel retard a vacunar policies

Públic

D'altra banda, es van iniciar contactes entre el Departament de Salut, amb Rodríguez al capdavant, i dos delegats de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, per iniciar la vacunació separada d'aquests dos col·lectius. Es va acordar que el 4 de març es coordinaria la vacunació. Es va partir d'un llistat dels dos cossos policials amb els agents entre 18 i 55 anys que volien vacunar-se. I les injeccions es posarien en alguns centres de treball dels dos cossos policials. Estava previst començar del 15 al 17 de març amb 180 agents de l'aeroport del Prat.

Però el 15 de març el Consell Interterritorial de Salut va decidir aturar les vacunacions amb AstraZeneca a qualsevol edat pel risc de trombosi i fins i tot de mort. El dia 22 es va aixecar la prohibició, també per a les persones entre 60 i 65 anys, i es va permetre vacunar tots els policies.

El 24 de març els responsables de Salut van decidir prioritzar les persones de 60 a 65 anys, inclosos policies d'aquestes edats, per davant de la resta de policies. El fiscal sosté que els investigats "eren plenament conscients que amb la seva decisió discriminaven" els agents espanyols, ja que, en aquelles dates només el 2,8% d'agents de la Guàrdia Civil i el 3,6% d'agents de la Policia Nacional destinats a Catalunya havien estat vacunats, mentre ja la tenien el 77% dels Mossos d'Esquadra, i amb percentatges superiors al 66% a la Guàrdia Urbana de Barcelona, policies locals i bombers.

Els sindicats policials ho denuncien 

Els sindicats policials van denunciar aquesta situació al TSJC, que va ordenar la mesura cautelar de vacunar de forma immediata als policies espanyols. Així, el 10 de maig de 2021 ja s'havien vacunat uns 4.806 agents dels dos cossos policials, i es va finalitzar pocs dies després. Finalment, la sentència del TSJC va resoldre que la direcció de Salut no havia actuat correctament, i la fiscalia va denunciar-los per prevaricació.

Relacionat amb aquest tema

Radiografia dels sindicats policials i de la Guàrdia Civil: defensa dels drets laborals o altaveu ultra?

Víctor López

La investigació del cas es va iniciar en el jutjat d'instrucció número 17 de Barcelona, el magistrat del qual va elevar el cas al TSJC perquè Vergés continuava sent aforada a l’alt tribunal català, en ocupar el càrrec de vicepresidenta primera del Parlament i diputada per ERC, fins al juny del 2024. El TSJC va resoldre el 2022, que no hi havia indicis contra Vergés, i el cas va tornar al jutjat. Això no obstant, Vergés va tornar a ser investigada quan Argimon --que durant la pandèmia era el secretari de Salut Pública i després va succeir Vergés com a conseller de Salut-- va aportar al jutjat uns missatges de WhatsApp, que confirmaven que se la informava de tot.

Per això, tot i ser aforada, el gener de 2024, Vergés va declarar voluntàriament com a investigada al jutjat i va assegurar, que a més dels problemes de subministrament de vacunes contra el coronavirus, que es van començar a injectar a finals del 2020, es va decidir de protegir primer a la població de més risc, i que al final, "va ser un èxit col·lectiu".