Les claus del cas de les presumptes contractacions irregulars a Altafulla: Joan Ignasi Elena i Joan Herrera, investigats
L'exconseller d'Interior i l'exlíder d'ICV han declarat aquest dilluns per un presumpte delicte de prevaricació administrativa relacionat amb una suposada adjudicació a dit de contractes menors a l'Ajuntament d'Altafulla, amb un import acumulat de 25.000 euros. El límit legal està fixat en 15.600 euros

Barcelona--Actualitzat a
L'exconseller d'Interior i actual diputat d'ERC al Parlament, Joan Ignasi Elena, i l'exlíder d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) Joan Herrera han declarat aquest dilluns davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un presumpte cas de corrupció. Se'ls investiga per la participació en un delicte de prevaricació relacionat amb una suposada adjudicació a dit de contractes menors de l'Ajuntament d'Altafulla (Tarragonès) entre el 2017 i el 2019, quan era alcalde Fèlix Alonso, que va diputat dels Comuns al Congrés, també investigat, en aquest cas, pel Tribunal Suprem.
Elena i Herrera eren socis i administradors de SINERGIA Energia, Dret i Medi Ambient SLP, l'empresa a la qual se l'hauria adjudicat un contracte de serveis d'assessorament jurídic extern i un altre per redactar els plecs tècnics per licitar l'obra del casal La Violeta d'Altafulla. La investigació sosté que el consistori hauria utilitzat de forma fraudulenta aquesta fórmula del contracte menor per evitar un concurs públic i els mecanismes de concurrència competitiva previstos a la legislació de contractació pública.
En el primer contracte, SINERGIA EDM va facturar mensualment 1.300 euros més IVA pels serveis d'assessorament. Segons el TSJC, es van emetre 22 factures entre novembre de 2017 i juliol de 2019, amb un import acumulat de 25.046,67 euros, més 5.259,80 euros d'IVA, quantitat que supera el límit dels contractes menors, fixat en 15.600 euros més IVA. També s'assenyala en l'escrit que el contracte menor "no podia ser prorrogat ni tenir una durada superior a un any", segons la normativa vigent aleshores.
El tribunal considera rellevant l'existència d'informes desfavorables de la interventora municipal, que advertia que es repetien serveis amb el mateix proveïdor "sense respectar els principis de publicitat i concurrència" de la llei de contractes del sector públic. La magistrada del Vendrell que ha obert la investigació assenyala que en diverses adjudicacions es va prescindir dels informes preceptius del secretari municipal i dels procediments ordinaris de licitació i sosté que els investigats no podien desconèixer la normativa administrativa per la seva experiència professional i política.
En el cas de la segona adjudicació, l'import del servei va ser de 5.000 euros sense IVA. El TSJC diu que l'adjudicació es va efectuar sense justificar que es contractés un servei extern per a unes "funcions que podia assumir personal municipal". També es va tramitar sense l'informe jurídic preceptiu i en contra de la interventora.
Què diuen els investigats?
Joan Ignasi Elena, que va ser conseller d'Interior durant el Govern republicà de Pere Aragonès, ha declarat davant del jutge d'instrucció que no coneixia el llavors alcalde d'Altafulla ni hi tenia cap relació política. De fet, fonts jurídiques recollides per l'ACN remarquen que entre 2014 i 2021 Elena no va tenir cap càrrec polític i exercia d'advocat i també que el govern d'Alonso era d'un partit diferent d'aquell pel qual Elena havia ocupat càrrecs polítics.
D'acord amb les fonts presents durant la declaració, Elena ha indicat que sempre va vetllar perquè es complís la legalitat. A més a més, les fonts sostenen que el consistori va contractar els serveis de l’empresa perquè la persona que tenia l’Ajuntament per a temes urbanístics havia marxat i hi havia una manca de personal. Així, segons les fonts, hi havia una necessitat en la contractació i d’aquí la carència administrativa. També indiquen que mai es va alertar a Elena que calia fer un concurs.
Per la seva banda, Joan Herrera, que va ser diputat al Parlament i al Congrés per ICV però que actualment està fora de la política, ha al·legat que en el moment dels fets ell ja no formava part de la mercantil Sinergia Energia, Dret i Medi Ambient SLP. Segons fonts jurídiques, era administrador formal, però no material i no va participar en la contractació. A més a més, han remarcat que des del juliol del 2018 ja no era ni soci ni administrador i que, en tot cas, no s'encarregava de serveis d'assessorament vinculats a urbanisme, ja que la seva especialització és l'energia.
De fet, les fonts han puntualitzat que va trencar qualsevol vinculació amb l'empresa perquè era incompatible amb el seu nou càrrec com a director general de l'IDAE, l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia, que va ostentar entre juliol del 2018 i setembre del 2019.
Alonso, investigat pel Suprem
La resolució del TSJC remarca que la presumpta autoria material dels delictes correspondria a Fèlix Alonso, exalcalde d'Altafulla (2011-2019) i diputat al Congrés per Tarragona de Sumar. La seva investigació es tramita en una causa separada assumida per la Sala Segona del Tribunal Suprem, ja que és aforat. Per al TSJC, Elena i Herrera van actuar com a "cooperadors necessaris".
La investigació es troba en una fase preliminar i el tribunal insisteix reiteradament en la resolució que els fets es valoren "de forma provisional, presumpta i merament indiciària". Ara bé, el TSJC considera que existeixen "prou elements per obrir diligències penals" i que existeixen "indicis sòlids" per investigar Elena, que és aforat.
Alonso va afirmar davant del Tribunal Suprem dilluns passat que els contractes pels quals se l'investiga es van fer amb criteris tècnics i sense aplicar "en cap cas" consideracions "de naturalesa política o partidista". Segons la defensa, la mateixa instrucció del cas ha posat de manifest l’existència d’informes tècnics contradictoris. "Alguns avalen expressament la forma de contractació emprada", apunten.
Segons el TS, el diputat hauria incorregut en una dinàmica de contractació a través de la figura del contracte menor, de forma que "eludia els requisits de publicitat, permetia l'adjudicació directa i possibilitava una elecció arbitrària de l'adjudicatari". Els magistrats van constatar que l'exalcalde hauria actuat així "per donar aparença de legalitat" i no descarta altres irregularitats perquè "la manera de contractar va anar acompanyada d’una dinàmica de facturació per fer pagament dels serveis".



Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.