Cinc claus de les esquerres per construir el nou Front Ampli i sortir "a l'ofensiva" el 2027

Com construir un nou Front Ampli de cara al cicle electoral del 2027: per a les municipals, autonòmiques i generals. Aquest ha estat el tema de discussió en una de les taules que s'han celebrat, aquest dissabte, en la 48a edició de la tradicional Festa del PCE, entre els murs de l'Auditori Miguel Ríos, al municipi madrileny Rivas-Vaciamadrid. Per reflexionar sobre la qüestió, el partit amfitrió ha convidat a Antonio Maíllo, coordinador federal d'Esquerra Unida; Alberto Ibáñez, diputat al Congrés de Compromís; Floren Aoiz, responsable de Relacions Polítiques d'EH Bildu; Candela López, co-coordinadora de Comuns; Héctor Tejero, responsable d'Estratègia de Más Madrid; Esperanza Gómez, diputada andalusa del Moviment Sumar i Amanda Meyer, del Comité Central del propi PCE. ERC, BNG, Podemos i Adelante Andalucía no han participat en la taula.

Despertar als carrers, superar la cotilla de les sigles, aprofitar la fortalesa que suposa la diversitat i apostar per un projecte transformador, guanyador i amb vocació de govern. Però, per sobre de tot, anar tots a una enfront del bloc de les dretes, tant a Europa com a Espanya. Aquestes són cinc de les claus que han posat sobre la taula els set partits.

Tornar als carrers

"Hi ha un punt d'inflexió, estem despertant". Així ha descrit el clima social, durant la seva intervenció, el coordinador federal d'IU, Antonio Maíllo. Es va veure, tal com han assenyalat, un darrere l'altre, els ponents de la taula dimecres passat, després del desnonament de Maricarmen, una veïna de 87 anys del barri de Retiro, a Madrid. Milers de persones es van llançar als carrers en ciutats de tot Espanya per protestar pel dret a l'habitatge, "l'epítom de la desigualtat". Aquesta és la música que, per al polític cordovès, l'esquerra ha d'escoltar i alimentar. Per la seva banda, el representant de Bildu, Floren Aoiz, advoca per treballar "en ecosistema" amb altres agents socials igual de "capaços de promoure canvis". Des dels sindicats de classe, passant pel moviment antiracista i feminista, fins a les organitzacions bolcades en la lluita per l'habitatge. "Hem de treballar en col·laboració i des del respecte", ha defensat el polític basc, per al qual els partits travessen una "crisi de credibilitat" de la qual només poden sortir demostrant que fan una labor social.

Superar les sigles sense renunciar a la diversitat

La co-coordinadora de Moviment Sumar a Andalusia, Esperanza Gómez, ha estat una de les primeres veus en plantejar la necessitat d'"anar més enllà de les sigles" per construir una única papereta "de canvi i progrés" i arribar a tota la gent "que és nostra però no ho sap encara". En la mateixa línia, enfront de l'onada reaccionària que, a Espanya, protagonitzen PP i Vox, el responsable d'Estratègia de Más Madrid, Héctor Tejero, ha defensat apostar pel camí de l'obertura ("i no del replegament") per construir un front sobre la base de quatre condicions. Primer, la unitat com a eina. Com un motor que ajudi a mobilitzar, il·lusionar i articular més vots, "més poder polític". Segon, la fraternitat entre partits com a principi. Tercer, la diversitat com a fortalesa i no com a element de discòrdia. Una diversitat, ha apuntalat el polític madrileny, a la qual cal saber trobar punts comuns. Quatre i últim, la confederalitat i el respecte a la plurinacionalitat com a mètode.

Apostar per un projecte guanyador

“Cal eixir a l'ofensiva”, han coincidit Maíllo i Alberto Ibáñez, portaveu de Compromís en el Congrés. Per a això, ha completat Candela López, co-coordinadora de Comuns, "poc cal parlar de l'extrema dreta": "Hem de deixar d'alimentar aquesta por". En el seu lloc, ha seguit proposant López, cal dibuixar un “horitzó d'esperança”. “I des de la convicció que tenim un projecte guanyador”, ha afegit ingredients Gómez. El 2023, ha recordat la política de Moviment Sumar, “ja vam demostrar que podem guanyar les eleccions” i aconseguir que molta gent “senti que la seva papereta és la nostra”. Per a això, ha raonat Gómez, cal barallar cada província i arrabassar-li al PSOE el títol de "vot útil progressista". És el moment de rendibilitzar el desgast dels socialistes i presumir del capital polític de l'última legislatura: "Hem demostrat que som els únics capaços de torçar-los el braç". També per Maíllo és important marcar una posició "clarament diferenciada del PSOE", que, ha criticat el coordinador d'IU, "no té solucions" per a la classe treballadora.

Reeditar el Govern progressista

Es pot i s'ha de reeditar, el 2027, el Govern de coalició, han repetit, una rere l'altra, les veus de la taula. Amb el suport dins i fora del Consell de Ministres de totes les esquerres de l'arc parlamentari. Per a això, ha constret Maíllo, cal abandonar la malenconia i la nostàlgia, que, ha insistit el dirigent d'IU, "no són categories polítiques. Hem d'evitar el derrotisme quan les coses vénen dures i reaccionar quan vénen madures", ha seguit dibuixant el polític cordovès. En els últims mesos, de victòries de l'esquerra internacional n'hi ha hagut diverses (i bastant simbòliques), ha recordat Maíllo. Per exemple, Zohran Mamdani a Nova York o Elif Eralp a Berlín. "Nosaltres tenim el Govern de l'Estat, no està tan malament", ha reivindicat el coordinador d'IU. Enfront del marc discursiu que imposa l'extrema dreta —el racisme, la xenofòbia, el classisme i "el menyspreu a la classe treballadora"—, ha defensat Maíllo, "no podem amagar-nos en un racó": "Cal assumir el debat cultural". Un consell més: intervenir socialment a cada territori. "Un partit polític està viu en estricta proporcionalitat a la capacitat d'intervenció real que té al seu territori", ha apuntalat el dirigent andalús.

Tots a l'una, sense excuses

"No em queda una altra que lamentar que tothom no estigui en aquesta taula", ha fet constar Ibáñez, apuntant a l'absència de Podem. Per al que es ve, ha defensat el polític de Compromís, "no pot faltar ningú". "En aquest moment històric d'avanç reaccionari", ha reconegut el diputat, "no veig diferències reals entre els partits que estem aquí". Per aquest motiu, per a Ibáñez, “no hi ha excuses per a no anar en la mateixa papereta”. Això és precisament el que està intentant el seu partit per a l'alcaldia de València, amb Mónica Oltra al capdavant. I el que vol per a Espanya i per a tot País Valencià. ”Que hi hagi una papereta de l'extrema dreta, dues del bipartidisme i una de tota l'esquerra”, ha sentenciat el polític valencià.