Ceuta 'envaïda', l'amulet Milei i Vox com a víctima: Abascal agita la paranoia en la precampanya del 29N

Vox greixa la seva maquinària electoral i tracta de marcar perfil propi respecte d'un Partit Popular (PP) al qual guanya terreny en les enquestes. La principal evidència dels esforços que fa Santiago Abascal per distanciar el seu relat del del PP va tenir lloc el passat 12 d'octubre, quan va fer un pas més en el seu rebuig a la llotja d'autoritats de la desfilada militar. Si el 2025 va evitar acompanyar el president del Govern i, per tant, Felipe VI presenciant l'acte entre el públic, aquest any va tornar a plantar-los viatjant a Ceuta per celebrar-hi el Dia de la Hispanitat. Amb aquest gest, va intentar deixar en evidència també Feijóo amb un dard teledirigit cap als que sí que van assistir a la desfilada: "No podem estar celebrant el Dia Nacional tranquil·lament en un context d'invasió". De tota manera, no tots els primers passos electorals de Vox de cara al 29N han estat així de cristal·lins. Alguns han estat erràtics.

Unes declaracions del diputat ultradretà José María Figaredo sobre la privatització de les pensions van posar el partit en un compromís i van obligar Abascal a apagar l'incendi, encara que el líder de Vox no va negar l'afirmació del seu company. El que va dir aquest últim va ser que l'actual sistema de pensions està “trencat”, que hauria d'experimentar una “dràstica” reforma i avançar cap a un model “mixt”. Abascal va voler tranquil·litzar el seu potencial electorat, però la veritat és que no va negar la major. "A Espanya, les pensions es pagaran com sigui", va recalcar.

No podia fugir del que està escrit en el seu programa. El document que va publicar Vox el 2025 per desgranar les seves propostes en matèria econòmica justifica el que va exposar Figaredo. La ultradreta aposta per "iniciar el procés de capitalització d'un fons de pensions públic amb criteris de rendibilitat privada". També proposa seguir el camí de reconvertir el sistema de repartiment en un sistema mixt seguint una línia similar a la de Suècia. No ofereix gaires dubtes.

En qualsevol cas, Abascal, coneixedor de les sensibilitats que desperta la qüestió, va tractar de resoldre l'assumpte sense donar-li massa vol. El que vol Vox —en aquest sentit, igual que el PP— és donar transcendència a les eleccions del 29 de novembre dibuixant-les com una cosa més que unes eleccions. Abascal ha reunit aquest dimecres el seu Comitè Executiu Nacional per transmetre'ls una idea: la tasca de Vox és "històrica per a Espanya" i el 29N és "una elecció existencial per al conjunt dels espanyols". Vox també busca competir amb el PP en l'antisanchisme. Les dues dretes estan alineades en aquest camp, però precisament per això estan obligades a competir pel vot de l'odi contra el president del Govern. Abascal, en la trobada que ha mantingut amb la seva cúpula, ha subratllat que "Sánchez està disposat a pactar amb el diable" i que Ceuta és, precisament, "l'última víctima de l'odi" del socialista.

Per a ell, la "víctima de la violència i les mentides" és Vox. Així ho ha transmès als seus companys de partit, als quals ha demanat recórrer "fins a l'últim racó d'Espanya, però també fins a l'últim racó del món on hi ha els veritables espanyols expatriats i no aquests que volia fabricar Sánchez amb la maquineta de les trampes", en referència als nacionalitzats per la llei de néts, que finalment no podran votar en aquestes eleccions per decisió del Tribunal Suprem.

Externalització de la campanya

Vox està plenament integrat en la vida quotidiana de la internacional ultra. No en va, Santiago Abascal és president de Patriots.eu, un partit europeu que, a més de Vox, engloba formacions com la francesa Agrupació Nacional, els hongaresos de Fidesz, la Lega de Matteo Salvini o els portuguesos de Chega. El seu portaveu al Parlament Europeu és Jordan Bardella, president d'Agrupació Nacional, el partit de Marine Le Pen, i un dels baluards de la ultradreta a França. El cap de setmana passat, Abascal va comptar amb ell en la seva particular celebració del Dia de la Hispanitat a Ceuta.

Però Bardella no va marxar, després, cap a l'altra banda dels Pirineus. Aquest dimarts, va protagonitzar un acte de Nueva Economía Fórum. En aquest acte, va pronunciar un discurs gairebé calcat al que defensa Abascal, però amb la diana posada en Emmanuel Macron. També Bardella dibuixa les pròximes eleccions presidencials franceses (el 18 d'abril de 2027) com les "més importants de la Cinquena República" i com unes de les "més existencials i importants" per "al poble francès". La terminologia és la mateixa. Tots dos busquen infondre en la societat la sensació que, en les pròximes eleccions, està en joc pràcticament l'existència dels respectius països. L'encarregat de presentar Bardella a l'esmorzar va ser el mateix Abascal.

Però el plat fort de la precampanya el tindrà Vox la setmana que ve. Javier Milei, gran aliat d'Abascal i un dels principals antagonistes de Pedro Sánchez en la partida política global, visitarà Espanya el 20 d'octubre i previsiblement es reunirà amb l'ultradretà espanyol, tot i que la seva agenda encara no està confirmada. En els últims anys, el president argentí ha donat suport a Abascal quan va ser reelegit president de Vox o en l'acte Europa Viva 24 que va organitzar el partit a Madrid el 2024. Abascal, en qualsevol cas, exhibeix força en aquests primers dies de precampanya amb els seus llaços internacionals.

I ho fa també en l'àmbit discursiu. En les últimes setmanes, Vox ha amplificat conceptes molt habituals en l'extrema dreta alemanya o austríaca com el de la "remigració", una teoria neonazi que, tal com va explicar Público, es fonamenta en la idea d'expulsar els migrants i els seus fills per recuperar la "puresa" de la població autòctona. Serà un dels seus grans temes de campanya.