Catalunya arbitra la partida del 29-N: l'1x1 dels partits en una campanya decisiva

Aquest dijous a les 12 de la nit arrenca la campanya per al 29-N i tots els partits tenen engreixada la maquinària electoral. Catalunya ha estat històricament un territori clau de l'esquerra per frenar l'avenç de les dretes. A eleccions del 2023, 40 dels 48 escons de Catalunya van donar suport a Sánchez en la seva investidura. Si bé ara les enquestes són menys favorables a repetir el mateix escenari, el territori català continua sent determinant per condicionar la fortalesa de la suma PP-Vox.

El tret de sortida de campanya serà al vespre, amb actes repartits arreu del territori que deixen entreveure algunes de les estratègies dels partits. El PP, per exemple, arrenca amb Feijóo a Badalona, coneixedor de la competència que té amb Vox a Catalunya. El PSC parteix de favorit i aspira a ser el tractor de força del PSOE, amb la mirada posada al cinturó roig. ERC busca un bon resultat a les generals que l'encari bé per les eleccions al Parlament, i obre cursa a Tarragona per intentar recuperar l'escó perdut al 2023. Per la seva banda, Junts busca tornar a tenir la clau de la governabilitat a Espanya; Vox intentarà el sorpasso a PP, i els Comuns volen treure rèdit de l'habitatge i de Colau com a cara visible del Front Ampli. A continuació una anàlisi de com arriben els partits catalans a l'inici de la campanya electoral aquest 29-N.

PSC i el vot útil

El marc de campanya del PSC comença a tenir notes de juliol de 2023. Salvador Illa ha utilitzat aquesta setmana l'espantall de PP i Vox per assegurar que l'autogovern "està en risc" si arriben al Govern espanyol. Davant d'això, la candidatura socialista es reivindica com el vot útil per fer front a la dreta i la ultradreta.

Sota el lema 'La força de Catalunya', els socialistes catalans es presenten com un dels motors a nivell estatal. La darrera enquesta d'octubre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) els dona una victòria folgada a Catalunya, amb entre 18 i 19 diputats. No obstant això, fonts del partit asseguren que van "a màxims", sense imposar-se un topall. Sí que es marquen un terra, els resultats del 2023.

La competició a l'Estat obliga el PSC a ser efectius on tenen actius forts, com és el cas de Salvador Illa. Per això en campanya la cara visible no serà només el seu cap de llista per Barcelona, Jordi Hereu, sinó que el partit aprofitarà tot l'arsenal polític a l'abast. Sense Óscar Puente, i amb Zapatero en fora de joc, Catalunya i Illa són determinants perquè Sánchez pugui optar a una remuntada que l'apropi als resultats que tregui Feijóo.

ERC busca impuls

El líder dels republicans, Oriol Junqueras, té motius per a l'optimisme tot i que pel camí s'hagi hagut d'empassar un pacte amb Podem que no era del seu gust. ERC arriba a les eleccions amb un candidat fort i amb bona entrada a nivell estatal, com és Gabriel Rufián, i havent capejat l'intent del cap de llista de dissoldre les sigles del partit en un front comú estatal, que ha evidenciat un desgast en la relació entre Rufián i Junqueras. "Volem guanyar sense fer una sopa de lletres, no venim a barrejar partits polítics d'aquí i d'allà", assegurava Junqueras al primer míting amb el candidat estatal.

Al darrera d'aquest estira-i-arronsa el partit té un objectiu que va més enllà de les estatals. El Suprem va aixecar la inhabilitació a Oriol Junqueras a finals d'octubre, i el líder republicà té via lliure per presentar-se a les eleccions del Parlament amb una tendència a l'alça, segons el CEO –que li dona sis diputats més que al 2024–. El partit vol passar pàgina, ara a les urnes, d'una etapa de lluites internes que el van fer perdre 13 escons a les eleccions catalanes i sis a les estatals.

En aquest camí, la primera parada eren les eleccions estatals, i ERC inicia campanya a Tarragona, on al 2023 van perdre un escó que van obtenir al 2019. De fet, a les eleccions de novembre del 2019, Esquerra va guanyar a la circumscripció tarragonina i també a Girona i Lleida, mentre que als anteriors comicis no va guanyar a cap de les quatre demarcacions, on es va imposar el PSC. El partit busca recollir una part del votant desencantat del PSOE i del vot frontera amb Front Ampli. Mostra d'aquesta disputa són frases que ja ha llançat en campanya Rufián com la de "el front som nosaltres", o "El PSOE, si pot, et menja".

El PP busca frenar Vox

El PP sap que a Catalunya s'hi juga aturar l'alça de Vox, i aquesta és una de les seves principals preocupacions a nivell estatal. El pacte a nivell estatal entre ambdós partits per arribar a la Moncloa sembla ja un fet, des del moment en què van oficialitzar un acord al Senat. Però la diferència entre un Vox fort o un dèbil pot condicionar el seu pes en ministeris i polítiques públiques.

El PP ve a Catalunya a competir per un electorat que mira també a l'ultradreta, i per això ha escollit un cap de llista –Xavier García Albiol– dur en matèries com la seguretat, la immigració o les ocupacions. Un perfil arrelat a l'Àrea metropolitana de Barcelona, on el partit d'Abascal treu rendiment, i també un perfil amb bona entrada a les xarxes socials, un territori que Vox domina millor que el partit de Feijóo.

Mostra de la importància que atorguen els populars a Catalunya és que el PP ha obert campanya amb Feijóo a Badalona. Tot i això, el líder popular arriba a territori català amb un paquet de mesures anticatalanistes sota el braç. El PP va presentar el gruix del seu programa electoral, titulat La Reconstrucció Nacional, on advoquen per eliminar la immersió lingüística a les escoles i les llengües cooficials al Congrés o també la Llei d'Amnistia. El PP es va quedar a molt pocs vots d’aconseguir un escó per Lleida i un altre per Girona a les eleccions del 2023, aquests són dos territoris decisius per al partit. Precisament a Girona, l'escó tot indica que se'l disputaran amb Vox. Ho indicava aquest dijous l'estimació per província del CIS, que posa en ball obtenir un diputat per la circumscripció en ambdós partits.

Vox, a la caça dels votants d'Orriols

El partit d'Abascal ha vist una oportunitat d'or per recollir el vot dels simpatitzants d'Aliança Catalana quan Sílvia Orriols va decidir que el partit no es presentaria a les eleccions estatals. Un fet no menor. Joan Rodríguez Teruel, director del CEO, va indicar ja fa un any que els votants de Vox i Aliança "s’assemblen cada vegada més".

El partit no li està dedicant menys esforços que el PP a Catalunya, tot i que l'estratègia ha estat descentralitzar els mítings. Els dies previs a l'inici de la campanya Abascal s'ha dedicat a fer gira per territori català. Dimarts a Girona amb el candidat Ignasi Mulleras, que prové del partit islamòfob Plataforma per Catalunya. Dimecres a Tarragona, on el CIS aquest dijous li assegurava un diputat. El partit d'ultradreta espera tenir bons resultats en ambdues demarcacions. El pacte amb el PP per al Senat ha aconseguit que els populars retirin la seva candidatura a les dues circumscripcions, i el partit lluita per treure per primera vegada un escó també al Congrés en alguna de les dues.

A banda, el partit també pretén furgar vot a l'Àrea metropolitana de Barcelona, on en les darreres conteses electorals han tret bons resultats i d'on en va obtenir dos representants al 2023.

Junts i la clau de la governabilitat

Junts no va treure al 2023 un resultat històric, si es té en compte que Convergència Democràtica de Catalunya havia arribat a obtenir fins a 18 escons en algunes eleccions, però els 7 diputats del partit han estat determinants per tenir la clau de la governabilitat. Pedro Sánchez va haver d'acordar amb Puigdemont la Llei d'Amnistia al pacte de Brussel·les. Però també el traspàs de competències en immigració i fer oficial el català a Europa, dues mesures que no es van acomplir. Ara, el partit espera tornar a tenir aquesta clau de governabilitat, però amb exigències: fer apartar a Sánchez per cobrar-se els incompliments de l'anterior legislatura. És el que han anomenat com a 'Via Starmer'.

A banda, al llarg de la precampanya han aparegut altres exigències, com aconseguir el concert econòmic, el traspàs de Rodalies o polítiques lingüístiques. "El català i els diners no són negociables" va recordar Nogueras diumenge passat. Per a aconseguir ser determinants, el partit també intenta recollir els votants orfes d'Aliança Catalana, amb una campanya que reivindica als de Puigdemont com els únics que no tenen Madrid a la papereta, en un dard dirigit a l'ERC de Gabriel Rufián, amb qui també tenen frontera de vot. Aquest dissabte, en un míting a Sant Cugat, Nogueras considerava que són "l'únic partit" amb una "estricta obediència catalana".

Comuns tiren del lideratge estatal de Colau

Després del serial per aglutinar a forces progressistes que no va arriba a bon port, els Comuns han optat per situar l'habitatge a l'epicentre de l'estratègia i per tirar del capital polític d'Ada Colau. El partit espera que, tant el passat activista de l'exalcaldessa com el lideratge estatal de Colau a Front Ampli els beneficiï a nivell territorial. La crisi habitacional va ser, de fet, el detonant de la convocatòria electoral, amb els decrets Maricarmen tombats per Junts, PP i Vox. La convocatòria d'una vaga general, aquest dimecres 11 de novembre, han donat continuïtat a la indignació social que va ocupar les places a l'octubre.

El pes de la gira a Catalunya, per això, recaurà a les espatlles del número dos per Barcelona, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun. Colau només té previst fer tres actes de campanya a Catalunya, perquè haurà de fer gira a l'Estat.

El partit parteix amb una posició més modesta que al 2023, quan va quedar segona força en nombre de vots a Catalunya, només per darrere del PSC. El CEO d'octubre li retallava entre quatre i cinc escons, i dos d'ells podrien ser precisament els de Girona i Tarragona. Així ho indica l'estimació provincial del CIS d'aquest dijous. En el primer dels casos, els Comuns li van esgarrapar al PP i ara Vox també l'intentarà disputar, mentre que l'escó tarragoní va quedar-se a menys de 4.000 vots de distància de caure del cantó de Vox. A Barcelona és doncs, on el partit té assegurat treure representació, i tindrà una partida disputada a les circumscripció nord i sud del país.