La cartera de Justícia que Moreno lliura a Vox: 751 milions de pressupost i competències en atenció a víctimes de violència masclista

L'acord de Juan Manuel Moreno Bonilla (PP) amb Vox posa la Conselleria andalusa de Justícia en mans de la ultradreta. El que la dirigirà, amb rang de vicepresident, és Manuel Gavira, portaveu parlamentari dels de Santiago Abascal a Andalusia. En aquest moment, si el president i Vox decidissin mantenir el contingut de la Conselleria com està, la qual cosa és previsible, segons els operadors jurídics consultats per Público, les competències sobre justícia juvenil i els òrgans judicials de violència sobre la dona i l'atenció a les víctimes quedarien en mans de la ultradreta.

La Conselleria té per a aquest any 2026 un pressupost de 751 milions d'euros per a Justícia, dels quals 658 són per a l'administració de justícia —pagament de nòmines de funcionaris i infraestructures judicials— i la resta, 93 milions, per a justícia juvenil i l'assistència a les víctimes de delictes. Els sindicats estan a l'espera de veure per on van els trets amb el conseller Gavira. "M'encantaria saber què passarà", exposa a Público Inmaculada Molina, coordinadora de Justícia a CCOO d'Andalusia. "No hem negociat res amb Vox. Haurem de donar-li temps al temps", afirma en conversa telefònica Carmen Logroño, d'UGT.

Sobre el que pugui fer Vox en justícia juvenil, amb els jutjats especialitzats i amb el Servei d'Atenció a les Víctimes (SAVA), en el qual hi ha les de violència masclista, afirma Molina: "Hi ha un pressupost que ve del pacte d'Estat, que va per definició destinada a cobertures de reforç de tribunals amb competències en violència. [Això ja] ens costava molt molt que s'executés amb el PP. No és falta de pressupost, tenen el del pacte d'Estat, però no l'executaven. Veurem a veure què executa ara Vox. És aviat per veure'n les conseqüències. Però no estàvem en una situació privilegiada. Amb l'equip d'ara han fet un mínim”.

Per a Edmundo Rodríguez Achútegui, portaveu de Jutges per la Democràcia, la justícia juvenil i els jutjats sobre la dona són els dos assumptes fonamentals sobre els quals "posar atenció" ara. "Ja tenim l'experiència de València [quan Vox va assumir Justícia en el Govern de Carlos Mazón], i Jueces por la Democracia ocorre amb la política que porta Vox en aquests temes". "No és el mateix —afegeix Rodríguez— que a l'hora d'establir prioritats es done prioritat als jutjats mercantils o als penals o als de violència de gènere. Aquests, quan Vox governa són maltractats, no se'ls dóna mitjans. És una competència que té la conselleria de torn, [i si hi ha] necessitats per a noves places no els donaran prioritat a aquestes qüestions. Pensar que els jutjats especialitzats en violència contra la dona són un instrument innecessari sembla al·lucinant. La violència sobre la dona és un delicte que Vox nega que existeixi. Tant de bo que no siguin apartats i que no hi hagi un plantejament de desmantellar aquests tribunals".

El portaveu de Jutges per a la Democràcia afegeix: "Justícia juvenil s'encarrega de gestionar els centres d'internament de menors, aquells llocs on hi ha un menor d'edat per al qual s'ha establert una sanció i compliran el temps d'internament. La justícia de menors necessita sensibilitat. Això no és una presó sinó un lloc de rehabilitació. I tenim l'experiència que és un lloc on la societat ho fa bé. Hi ha un índex de rehabilitació altíssim. És previsible que en aquest cas es produeixi el fenomen que no es dotin aquests centres i que no es nomenin educadors i que hi hagi baixos pressupostos. Si no et creus que són recuperables els menors perquè són estrangers que vénen a llevar-nos el pa, doncs això el més probable que succeeixi. Tant de bo que no".

En l'epígraf titulat "immigració" l'acord de PP i Vox recull en el seu punt 17 l'"enduriment del règim intern dels centres de menors". Després, afegeix que això implica el "reforç dels protocols d'intervenció i disciplina en els centres de menors, així com de la seguretat dels treballadors d'aquests centres". L'apartat tanca d'aquesta manera: "Es treballarà a identificar i evitar ubicacions on es generin problemes de convivència i seguretat".

Els límits de les competències

Quines altres coses pot fer un conseller andalús de Justícia? Quins poders té? Quins són els límits de les seves competències? L'Estatut d'Andalusia dedica un títol complet, el cinquè, al Poder Judicial i recull que la Comunitat Autònoma té "competències compartides en matèria d'administració de justícia, [...] que inclouen la gestió dels recursos materials, l'organització dels mitjans humans al servei de l'Administració de Justícia, les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals, els concursos i oposicions de personal no judicial".

Això no implica en cap cas competències sobre jutges i tribunals, que estan regulades per la Llei Orgànica del Poder Judicial, sinó que es tracta d'un altre tipus de qüestions, segons dos catedràtics de Dret Constitucional consultats per aquest diari. "Això vol dir bàsicament que gestionen els edificis, els materials", afirma Joaquín Urías, de la Universitat de Sevilla. "[La Conselleria] és la que ha de fer que funcioni el servei públic de l'administració de Justícia, que hi hagi materials, sistemes informàtics, fotocopiadores, però no influeixen sobre el contingut, ni tan sols sobre el nombre de jutges, és més sobre l'organització", agrega Urías.

"El gruix del pressupost el tenen les Comunitats Autònomes quan són les que fan els edificis, les que compren els ordinadors. El nou conseller [tindrà] poder. Pot decidir si es farà una ciutat de la justícia o s'utilitzarà un edifici o un altre. Tot això ho gestiona la conselleria. El president del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia està contínuament reunint-se amb el conseller per dir fem això o allò altre. Si hi ha un nou jutjat, l'Estat el crea, però a iniciativa de la Comunitat Autònoma. Hi ha moltes protestes dels funcionaris que diuen que la Comunitat Autònoma no convoca oposicions. Aquesta és la competència en termes autonòmics. Però [es planteja] en qüestions molt administratives".

"Una cosa que sí que pot fer és reforçar les plantilles". El professor Ruiz Robledo posa un exemple, al fil de la tirada pel tema del narcotràfic que té Vox: "Hi ha un problema històric a Algesires, que és un lloc que crema molt a la gent. És un lloc de pas, la gent no hi vol ser, és molt desagradable. Potser pot fer un pla especial de reforçament dels jutjats i s'inventa un plus de permanència. Aquí podria influir. En tot el que sigui la funció jurisdiccional no pot entrar, però pot facilitar-la donant-li mitjans. Això dependrà dels diners que tingui, que és el que li passa a qualsevol conselleria de despesa".

Des de CCOO s'assenyala que existeix un "temor" al fet que s'aprofundeixi en la senda de retallades que "ja estava ocorrent", a "nivell de cobertura de places en cas de baixes, absències i jubilacions". També estan a l'espera els sindicats, afirma Molina, per saber què succeeix amb el pla d'Igualtat, que es va aprovar l'any passat i que "no està implantat al 100%". Molina sí que trenca una llança pels treballadors i funcionaris de la Junta: "M'encantaria saber què passarà. Hi ha gent molt preparada a la Conselleria per fer coses".

La sindicalista deixa aquesta reflexió: "La justícia no li interessa a ningú, no porta vots i en molts casos interessa que vagi lenta. Sembla que el Govern [andalús] es treu un marró i l'hi dóna a aquests, que fan gala que arreglaran el país. Som conillets d'índies en una administració que és essencial i la tenim relegada a un segon pla. La justícia es queda sempre a la cua i és moneda de canvi en pactes de Govern".

L'article 151 de l'Estatut també recull el següent: "El Govern de la Junta d'Andalusia, almenys cada cinc anys [...] proposarà al Govern de l'Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials a Andalusia. Aquesta proposta, que és preceptiva, haurà d'acompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts Generals. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat. Així mateix la Junta d'Andalusia podrà crear seccions i jutjats, per delegació del Govern de l'Estat".

Sobre això, Ruiz Robledo argumenta: "L'article 151 de l'Estatut no dóna a Andalusia el poder de dissenyar per si sola el mapa judicial. La competència decisiva segueix sent de Estat [Llei Orgànica del Poder Judicial i Llei de Demarcació i Planta Judicial]. A la pràctica, la Junta participa amb propostes i informes sobre la planta judicial, pot gestionar la posada en funcionament de nous jutjats i seccions, i el Parlament andalús sí que pot fixar per llei la capitalitat dels partits judicials. És a dir, més que una competència plena, es tracta d'una fórmula de participació autonòmica en l'organització judicial estatal”.

El professor Urías abunda: "Aquesta competència és sobretot territorial. No es refereix, en principi, als tipus de jutjats sinó a la seva divisió pel territori: en quines ciutats i pobles hi ha d'haver seus judicials, quins són els caps de partit, etcètera. En principi està pensat més per a la demarcació que per a la planta judicial. En tot cas, és una competència d'informe, és a dir essencialment donar la seva opinió però qui decideix és el govern de la nació. Al límit el govern andalús, que no la Conselleria de Justícia, podria demanar que es creessin determinats jutjats i se'n tanquessin d'altres, però poc més".