Una candidata amb braçalet electrònic? La ultra Le Pen es presentarà a les presidencials franceses condemnada per corrupció

La Justícia francesa va oferir aquest dimarts un caramel amb un gust agredolç a la líder de l'extrema dreta a França. Marine Le Pen ha decidit menjar-se'l sense dir ni piu, ja que li ofereix la possibilitat de presentar-se a les eleccions presidencials a França de l'any que ve.

"Aquesta nit sóc candidata a les presidencials" i "no canviaré d'opinió", va assegurar en una entrevista per als informatius de TF1, la cadena més vista del país veí. "No hi ha cap escenari en què no pugui presentar-me" a aquests comicis, va afegir amb un to desafiador.

El Tribunal d'Apel·lació de París va apostar per una via intermèdia en la sentència en segona instància pel cas dels falsos assistents al Parlament Europeu. No va absoldre la dirigent d'Agrupació Nacional (RN, per les seves sigles en francès). Però tampoc va mantenir la mateixa pena que en primera instància, quan l'havien condemnat a quatre anys de presó i cinc d'inhabilitació a efectes immediats. Finalment, va castigar la líder ultra amb una pena de tres anys de presó (dos d'ells exempts de compliment), 45 mesos d'inhabilitació (dels quals només n'ha de complir 15 de manera obligatòria) i una multa de 100.000 euros.

La cort encapçalada per la magistrada Michèle Agi va deixar en mans dels francesos el futur polític d'aquesta dirigent ultranacionalista, de 57 anys. Amb aquesta sentència, va evitar la responsabilitat de privar un conegut polític de presentar-se als comicis en un moment en què els jutges pateixen dures crítiques a França, tant pels seus veredictes condemnatoris a polítics corruptes de la dreta (Le Pen, Nicolas Sarkozy...) com per la impunitat de la qual es beneficien els agressors masclistes i els pederastes.

En concret, els jutges han permès a Le Pen participar en la pròxima cursa cap a l'Elisi en rebaixar a un any i tres mesos la part de la inhabilitació el compliment de la qual és obligatori. Com va començar a aplicar-se des del 31 de març de 2025 —i llavors la cort va demanar una aplicació immediata—, ja ho ha complert. En el cas de la pena de presó, els magistrats li han autoritzat que porti un braçalet electrònic i respecti un control judicial durant dotze mesos.

Confirmada la malversació de fons públics

"Quan un depèn d'un magistrat per anar a un míting o per anar a un mercat a repartir propaganda electoral... Quan un és candidat a unes presidencials, ha de tenir llibertat de moviments i això no és possible quan porta un braçalet electrònic", havia recordat dimecres passat la dirigent ultra en una entrevista televisada. Tot just una setmana després, Le Pen ha fet una pirueta política.

Malgrat la condemna a portar un braçalet electrònic, ha justificat la seva candidatura amb el fet que presentarà un recurs davant la Cort de Cassació, equivalent gal del Tribunal Suprem. "Aquest recurs suspèn l'aplicació de la pena" i, per tant, "participaré en la campanya sense un braçalet electrònic", ha defensat al plató de TF1. La líder de l'extrema dreta, però, corre el risc que la Cort de Cassación es pronunciï abans de les presidencials, que se celebraran el 18 d'abril (primera volta) i el 2 de maig.

Le Pen ha assegurat que participarà "en la campanya sense un braçalet electrònic"

La magistrada Agi va subratllar que ella "va ser la instigadora" d'aquesta trama i que el seu rol va resultar "més perillós" que el d'altres dirigents del partit. Per aquest motiu, li van aplicar una pena més elevada que als altres acusats, després de declarar-la culpable d'un delicte de malversació de fons públics. A més d'aquesta dirigent nacionalista i xenòfoba, la cort va condemnar als altres onze acusats. Les seves penes van oscil·lar entre tres anys i sis mesos de presó, sempre exemptes de compliment tret que cometin nous delictes. També va imposar una multa d'un milió d'euros al partit , la qual cosa accentuarà les dificultats financeres de RN.

En total, la Justicia francesa havia estimat l'any passat en 4,4 milions d'euros els diners que el Front Nacional —va canviar de nom el 2018— va malversar a través d'aquesta trama, que va durar entre 2004 i 2016.El pare de Jean-Marie Le Pen va començar aquest modus operandi i la filla el va continuar fins a 2011. Consistia a pagar als treballadors del partit a París com si fossin assistents a Brussel·les i a Estrasburg.

"Els autors" d'aquesta trama "van provocar una ruptura en la igualtat (...) en la competició política", va subratllar la presidenta del tribunal. "La cort ha repetit diverses vegades que hi havia una gravetat evident per aquest comportament i, en concret, pel comportament de les elits", va declarar l'advocat del Parlament Europeu, Patrick Maisonneuve, en sortir de la sala d'audiències.

Un mal escenari per a l'esquerra

Tot i que es tracta d'una sentència condemnatòria i que no deixa impunes les males pràctiques de l'extrema dreta, els rivals de Le Pen temien un escenari inesperat —l'opinió pública veia com a més probable la candidatura del número dos dels lepenistes, el jove Jordan Bardella com el que es va produir finalment aquest dimarts. Els seus adversaris consideren que la dirigent ultra pot sortir reforçada d'aquest procés judicial. I que guanyi punts la seva reputació de política que té més vides que un gat.

No obstant això, té molt poc d'èpic iniciar una campanya després d'haver estat condemnada per la malversació de diversos milions d'euros de l'Eurocambra. "Al contrari del que Agrupació Nacional crida als quatre vents, no hi ha cap complot de la justícia contra ella. Fins i tot pot dir-se que ella s'ha beneficiat d'una gran clemència", va reaccionar Marine Tondelier, presidenta dels Ecologistes. "Després d'una condemna com aquesta, ningú hauria de poder presentar-se", va assegurar, per la seva banda, Fabien Roussel, secretari nacional del Partit Comunista.

El líder de la Francia Insumisa (afins a Sumar o Podem), Jean-Luc Mélenchon, va preferir treure ferro a la pena final relativament baixa. "El nostre objectiu és que el país es deslliuri de Reagrupament Nacional i dels seus candidats a través de les urnes i la voluntat del poble", va escriure a la xarxa social X aquest dirigent social ecologista que va competir contra Le Pen en les eleccions presidencials de 2012, 2017 i 2022.

Tot i que les forces progressistes han arrencat la campanya de les presidencials molt dividides i probablement hi haurà diversos candidats en els comicis, Mélenchon ha tingut un bon inici de campanya. Alguns sondejos ja li donen una intenció de vot del 15%.

La Francia Insumisa no només aspira que la debilitat dels partits afins al president, Emmanuel Macron —no podrà presentar-se a causa del límit constitucional de dos mandats— rebaixi el percentatge de vots necessari per classificar-se per a la segona volta, sinó que també el seu candidat es converteixi en l'opció del vot útil dels francesos d'esquerres. I que això alimenti la possibilitat d'una segona volta entre Mélenchon i Le Pen. L'electorat progressista no podrà comptar amb l'ajuda dels jutges per enviar a la paperera de la història aquest cognom associat a les idees més ràncies i reaccionàries.