Ayuso segueix sense explicar qui va donar l'ordre de comprar l'àtic, qui l'ocuparia i qui va executar l'operació

"Ja ha donat totes les explicacions per activa, per passiva i per perifràstica", va voler tancar aquest dilluns la vicesecretària de regeneració institucional del PP, Cuca Gamarra, la polèmica suscitada per la compra de l'àtic de Chamberí. Una operació de 6,3 milions d'euros, a càrrec de l'empresa pública autonòmica Planifica Madrid, les dades fonamentals de les quals, però, segueixen ocultant Isabel Díaz Ayuso i el govern madrileny.

Poc abans, la mateixa presidenta de Madrid havia assegurat que tot estava ja dit sobre l'adquisició del luxós immoble. "No he necessitat una residència oficial ni l'he demanat i no la vaig a demanar a 10 mesos d'unes eleccions", va respondre quan se li va tornar a preguntar pel propòsit de la compra. "Es podran donar totes les voltes que es vulgui, però jo estic en l'important, que és estar aquí", va apuntar durant la visita a un a celler de Sant Martín de Valdeiglesias, un dels municipis afectats per l'incendi de la Serra Oest madrilenya el passat mes de juliol. "Poc més es pot decidir [respecte a la compra de l'àtic]", va reblar Díaz Ayuso.

Però el cert és que el govern de Madrid té encara molt a explicar sobre l'operació immobiliària, tancada el passat mes d'abril i de la qual no hi va haver constància oficial fins que va ser destapada pel diari El País a finals del mes de juliol. La compra es va realitzar en secret, no figurava al portal de transparència. Després de fer-se pública, les explicacions de la Comunitat de Madrid i de la pròpia Díaz Ayuso han estat escasses, variables i confuses.

I no només perquè primer es digués que l'àtic, de 485 metres quadrats, cinc habitacions, sis banys i 200 metres quadrats de terrassa, anava a convertir-se en la "oficina temporal" de Díaz Ayuso mentre es feien unes obres a la Casa Reial de Correus -on aquesta té el seu despatx- de les que res se sabia i el projecte ni tan sols estava licitat. De seguida va quedar clar que el pis només podia tenir un ús residencial, tal com estableix la normativa urbanística municipal, i no podia emprar-se per a usos administratius.

Ni tan sols ha donat més detalls el govern madrileny quan Planifica Madrid va posar a la venda l'àtic el 7 d'agost, tot just una setmana després que es desvelés la compra. Només se sap el preu que demana l'empresa pública: 6,694 milions d'euros, sense impostos, 300.000 més dels que suposadament va pagar quatre mesos abans. Però segueix callant sobre si va complir els requisits que se li exigeixen a una empresa pública per garantir l'interès públic de les seves actuacions: ningú ha aclarit si Planifica Madrid va fer una taxació independent de l'àtic abans de comprar-lo ni si va redactar un informe de necessitat de l'adquisició, on justifiqués l'operació.

En qualsevol cas, hi ha tres qüestions essencials sobre l'àtic de luxe que Ayuso segueix sense aclarir: qui l'havia d'ocupar, qui va ordenar comprar-lo i qui va executar l'adquisició.

Qui anava a viure a l'àtic

La primera és qui viuria en aquell pis. "No és casa meva, no és per a mi, jo no m'he comprat res", va ser la primera resposta que va donar la presidenta madrilenya quan se li va preguntar per l'àtic. Fins i tot va avançar que es destinaria a "reunions institucionals". "No sé si em quedaré a la Conselleria de Presidència o a la de Transports, que és molt gran, i és el conseller el que se'n va cap allà", es va atrevir a suggerir. "S'està avançant", va afegir, "a un futur que no ha arribat".

Tal com estableix la normativa urbanística, l'àtic només pot tenir un ús residencial. No permet un altre tipus d'ocupació per sobre de la primera planta. No hi ha ni una sola oficina a tot l'edifici, que té nou plantes. A més, és l'únic immoble amb ús residencial a la cartera de Planifica Madrid. Els altres 12 que la integren són oficines, naus industrials i una escola de cinema a Pozuelo de Alarcón, segons ha comprovat Público.

Cada vegada que se li pregunta, Díaz Ayuso treu a col·lació les residències oficials d'altres presidents autonòmics i dels ministres. "Dotze dels 15 ministres que tenen habitatges públics no donen explicacions mai", va contraatacar aquest dilluns al celler de San Martín de Valdeiglesias. Però, si l'àtic no era per a ella, qui l'anava a utilitzar com a habitatge, l'únic ús que se li pot donar a l'immoble? Aquesta és una pregunta que Ayuso segueix sense contestar gairebé tres setmanes després que saltés l'escàndol.

Qui va ordenar la compra

El segon misteri per revelar és qui va ordenar la compra, que no només es va fer sense concurs públic sinó que, a més, no encaixa en l'operativa de Planifica Madrid ni en la seva cartera d'edificis. Com queda dit, aquesta es compon d'immobles per a oficines i usos administratius, majoritàriament llogats a organismes de la pròpia Comunitat de Madrid, com les conselleries de Sanitat i Cultura. A Planifica Madrid li reporten unes rendes anuals de nou milions d'euros, segons consta en els Pressupostos autonòmics d'aquest any.

La presidenta madrilenya també va arribar a assegurar que l'empresa pública “reorganitza el patrimoni de la Comunitat de Madrid es compren, es lloguen o també es venen immobles... Em consta que s'han venut molts altres”, va subratllar. No és cert. Planifica Madrid només va comprar la seva pròpia seu i la casa del poeta Vicente Aleixandre des de 2020 fins a 2025. I en va vendre un al carrer de Santa Catalina a una immobiliària de luxe anomenada Be Grand España. Tres operacions en sis anys, tal com va desvetllar Público.

A priori, només hi ha tres persones que han pogut donar l'ordre d'una compra tan inusual: la mateixa Díaz Ayuso, el president de Planifica Madrid i conseller de Presidència, Miguel Ángel García Martín –per iniciativa pròpia o per ordre de Díaz Ayuso-, o el conseller delegat de l'empresa pública, Pablo Corbalán Ruiz.

Com es va executar l'operació

La tercera incògnita sobre l'àtic és qui va aprovar i qui va executar l'operació. Hi ha dues possibilitats: o el conseller delegat de Planifica Madrid o el consell d'administració de la societat mercantil.

Entre les competències de Pablo Corbalán hi ha la de signar "actes i contractes sobre béns o drets mitjançant els pactes o condicions que jutgi convenients". Per tant, el conseller delegat va poder ser qui acordés l'adquisició i estampés la seva signatura en els documents notarials de compra.

Una altra opció és que l'adquisició de l'àtic fos sotmesa a l'aprovació del consell d'administració de Planifica Madrid, integrat per nou membres. A més del seu president, Miguel Ángel García Martín; el viceconseller de Presidència, José Antonio Sánchez Serrano, i el conseller delegat, Pedro Corbalán Ruiz, l'integren alts càrrecs de la Comunitat de Madrid. Una de les facultats del consell és precisament "comprar i vendre béns mobles, immobles, drets i valors pel preu i les condicions que lliurement estipuli".

Saber qui va aprovar la compra no és un detall menor si s'acaben dilucidant responsabilitats legals.

La Llei de Patrimoni de la Comunitat de Madrid exclou del seu àmbit a les societats mercantils, com Planifica Madrid, i per tant està eximida d'obrir un expedient administratiu a l'ús amb tots els detalls de la compra de l'àtic. Però una adquisició deixa rastre documental, que el Govern d'Ayuso manté de moment sota secret. Igual que va fer en el seu dia amb la compra de l'immoble.