Anatomia de la irrupció de Puigdemont en campanya: estocada a Sánchez per salvar Junts
L'expresident de la Generalitat, conscient que la dreta capitalitzaria l'entrevista a 'El Mundo', ja se situa en l'escenari d'un govern PP i Vox, i aspira a liderar la resposta de l'independentisme si s'obre una etapa més reactiva que de negociació amb l'Estat
La decisió del líder de Junts, gestada amb la implicació de Gonzalo Boye, el converteix en protagonista del 29-N tot i haver projectat que es preservaria del combat electoral i erosiona el relat del retorn "presidencial"
Barcelona-
"Junts no es transformarà de cap manera en el xaiet obedient al corral de la política espanyola". Carles Puigdemont va aparèixer al míting de divendres al vespre a Lleida per justificar l'entrevista concedida a El Mundo, la bomba d'aquesta campanya electoral, que ha servit a l'expresident de la Generalitat per trencar amarres de forma definitiva amb Pedro Sánchez i prendre partit en el duel pel control de La Moncloa.
La decisió -amb missatge de fons, pel mitjà escollit i el moment triat per enviar el dard al líder del PSOE- ha trencat l'equidistància projectada per Junts, que fins ara havia intentat imposar el lema de ser "els del mig", per situar-se entre les dretes espanyolistes i el bloc d'esquerres. Aquestes són les claus que expliquen la irrupció d'un Puigdemont que ja se situa en l'estadi posterior de les eleccions generals del 29-N.
Entrevista amb el segell de Gonzalo Boye
La conversa amb el rotatiu referent de la dreta mediàtica espanyola i capitanejada pel periodista Esteban Urreiztieta -que va publicar la informació falsa, en base a informes policials apòcrifs, dels suposats comptes a l'estranger de Xavier Trias-, estava cuinada des de feia dies i esperava data de publicació, segons fonts consultades per Públic. La tria final va ser just abans del cara a cara entre Sánchez i Alberto Núñez Feijóo -la portada es va desembargar dimecres a la nit-, amb l'aval de Puigdemont. El protagonista era conscient que se'n destacarien els dards al líder del PSOE, a qui qualificava de "persona amoral" i amb una "ambició desmesurada". De fet, bona part del qüestionari girava entorn de les concessions de Sánchez a l'independentisme, que el diari va acompanyar amb un editorial titulat La subhasta de l'Estat, al descobert.
El nucli de Junts que despatxa cada setmana amb l'expresident de la Generalitat ho va saber només unes hores abans. No tothom a la direcció coneixia amb antelació l'existència de l'entrevista, que va generar malestar i rebuig al partit quan es va publicar, com va detallar Públic dijous al matí. Veus de la formació van recordar el vincle amb les "clavegueres" de l'Estat del rotatiu i el periodista a qui Puigdemont va obrir les portes de la residència de Waterloo. Alguns dirigents van fer servir la paraula "vergonya" per referir-se a l'estupefacció que es va escampar entre la formació, on es van recordar les informacions falses del mateix diari contra Trias i també contra Artur Mas, que van acabar amb denúncies a la justícia. Implícitament, el pas fet per Puigdemont, amb múltiples lectures polítiques que afectaven Junts, va certificar l'autonomia d'acció del líder envers el partit.
En el cercle reduït del president de Junts que estava al cas de l'entrevista hi ha tres figures que són clau: Jami Matamala, amic personal que l'ha ajudat en els nou anys a Bèlgica; Josep Lluís Alay, cap de l'oficina de Puigdemont -i ariet a les xarxes contra la premsa que publica informacions crítiques sobre l'expresident-; i l'advocat Gonzalo Boye, que ja va ser partidari de trencar amb Sánchez el 2025. El lletrat no només té ascendent en la defensa jurídica sinó que també participa en decisions que són d'estratègia política. Diferents veus a Junts situen Boye com a principal artífex de l'entrevista a El Mundo, per bé que l'advocat ho negui. Ha passat inadvertit que, en la segona entrega de la conversa, Urreiztieta formula una pregunta a Puigdemont sobre si el seu lletrat havia patit "lawfare" pel cas de presumpte blanqueig de capitals en el cas del narcotraficant gallec Sito Miñanco, del qual Boye ja va ser absolt. Una pregunta dòcil -de resposta aplanada- que contrasta amb la campanya que en el passat havia fet el diari contra l'advocat, amb textos en què se'l presentava com un personatge que generava "por" i resultava "perillós".
Del retorn "presidencial" a enfangar-se en la campanya
El partit va necessitar unes hores de digestió després de la publicació de l'entrevista per trobar un argumentari que justifiqués el moviment. La cúpula va tancar files i va activar tertulians afins. El missatge escollit va ser aquest: Junts ha passat de tenir un protagonisme perifèric a situar-se "al mig" de la campanya. Un relat falcat pel mateix Puigdemont al míting de divendres a Lleida, acte que no figurava entre les aparicions previstes en la planificació inicial de campanya del partit. En una connexió telemàtica revestida de justificació, va reivindicar que Junts s'havia infiltrat en el cara a cara -Feijóo va citar Puigdemont a la primera intervenció del debat- després que s'intentés "invisibilitzar" el partit aquest 29-N: "Ens hem ficat al mig, ens hem posat al centre". Un intent per recuperar el missatge que Junts no funciona a partir dels interessos dels dos grans partits espanyols.
Resulta, però, que Puigdemont no només ha liquidat l'equidistància verbalitzada per Junts -el mateix PP va difondre en el seu compte oficial el vídeo de l'entrevista a El Mundo- sinó que ha laminat el relat del seu retorn "presidencial". "No tornarem al servei del nostre partit, sinó del nostre país", va dir des de Waterloo després que el Tribunal Constitucional (TC) ordenés l'aplicació de l'amnistia. En aquelles dates va transcendir del seu entorn que posposava el retorn a Catalunya fins després del 29-N i que la seva presència en campanya seria limitada, per preservar-lo de la contesa electoral i mantenir la "institucionalitat" del viatge de tornada. Junts va anunciar que només intervindria a distància en el míting inicial i el final, a més del central d'aquest diumenge a Castelldefels i el programat a Girona. Una previsió que ja ha patit alteracions, perquè Puigdemont és l'actor de repartiment més citat de la campanya.
Amb tant protagonisme és inevitable imputar els resultats d'aquestes generals al president del partit i les enquestes no li són, per ara, favorables. El 29-N s'ha convertit en un examen personal del líder, que ha alterat el guió del partit. La campanya de Míriam Nogueras s'havia centrat en projectar un programa de to convergent, amb dards a ERC per la seva "obediència" espanyola i una carpeta econòmica conservadora falcada en les necessitats catalanes. Puigdemont hi ha introduït un altre segell, per les formes que empelten el missatge. El discurs contra Sánchez no és nou -ja havia expressat en altres ocasions que el líder del PSOE no era "de fiar"-, però la utilització previsible que n'ha fet la dreta política i mediàtica, assumida de facto per l'expresident, indiquen la voluntat d'obrir una nova etapa.
Capitanejar l'independentisme davant PP-Vox
L'estocada a Sánchez en un moment decisiu de la campanya -el trencament ja es va produir durant la legislatura i va comptar amb l'aval de la patronal Foment del Treball presidida per Josep Sánchez Llibre, influent en l'agenda conservadora del partit- evidencia que Puigdemont ja s'ha situat en l'escenari d'un govern de coalició PP-Vox. Si Feijóo arriba a La Moncloa i té a Santiago Abascal com a soci principal, l'independentisme hauria de recalcular posicions. Junts no patiria en l'agenda econòmica d'un eventual executiu de dretes -Foment del Treball espera l'arribada del PP al poder- i tindria camp per córrer en un discurs independentista que haurà de ser reactiu. A la vegada, no hi hauria marge per a l'estratègia negociadora amb l'Estat que ha falcat ERC els últims anys amb el PSOE, amb enteses que impliquen acords de llarg recorregut com el traspàs de Rodalies o un nou finançament. Puigdemont aspira a liderar la indignació sobiranista i, a la vegada, contenir la queixalada demoscòpica d'Aliança Catalana.
Desallotjar Sánchez, doncs, dinamitaria el trajecte fet per ERC i també castigaria Salvador Illa, que veuria com desapareix el cordó umbilical amb La Moncloa. Junts ha fet bandera de ser l'oposició "real" al PSC a Catalunya i es presenta com a "alternativa" al Govern d'Illa, que sense la possibilitat de satisfer pactes que necessiten l'aval de l'Estat certificaria com decauen compromisos centrals de la legislatura en les carpetes econòmica i d'infraestructures. A la vegada, ERC perdria incentius per presentar-se com a soci preferent del president de la Generalitat en el nou cicle electoral que continuarà amb les eleccions municipal del maig i les catalanes de 2028, on Junqueras aspira a competir amb Illa. La suma afavoriria Junts.
La decisió de Puigdemont, doncs, s'ha d'escrutar amb la perspectiva dels seus efectes polítics a Catalunya. Nou escenari amb noves cartes. Malferir Sánchez per salvar Junts, ara ja amb el retorn a Catalunya assegurat. Només falta la signatura de l'amnistia per part del Tribunal Suprem, una resolució que ha de firmar Manuel Marchena. A la campanya encara li resta una setmana de marge. A l'espera del beneplàcit judicial, la dreta política i mediàtica ja ha amnistiat el nom propi del procés.
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.