L'acte de Rufián i Montero remou les esquerres catalanes i porta al límit la tensió soterrada a ERC

Gabriel Rufián ha tornat a captar tot el focus d'atenció política, aquest cop amb l'acte celebrat aquest dijous a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. I en aquest cas acompanyat d'una de les dirigents de Podem més destacades com és Irene Montero. El portaveu d'ERC al Congrés continua d'aquesta forma el cicle de col·loquis sobre com s'ha d'articular el conjunt de les esquerres estatals davant l'ascens de la ultradreta, que va començar amb el dirigent de Más Madrid, Emilio Delgado. Però el fet que aquest segon acte s'hagi celebrat a Barcelona ha comportat un major impacte a la política catalana, que n’havia quedat més al marge que l’estatal.

El col·loqui entre Rufián i Montero ha remogut les aigües de les esquerres catalanes. De moment, de forma tímida i sense un gran impacte, però amb alguna primera passa en la direcció que proposa Rufián, i amb la inestimable ajuda del seu excompany al Congrés, Joan Tardà. Ho plantejava el propi Rufián en una de les seves intervencions a la Universitat Pompeu Fabra: "ERC és un partit inequivocament antifeixista, a més de progressista i independentsita, i tenim l'obligació històrica d'aturar l'immens patiment que vindrà si Abascal està al Govern espanyol"

Els Comuns pressionen ERC i busquen refer aliances amb Podem

Des dels Comuns han utilitzat l'acte d’aquest dijous per iniciar una tímida pressió a Esquerra i, com a mínim, burxar en la ferida oberta per la controvèrsia entre la direcció del partit, que manté el rebuig total al front d'esquerres, i el seu portaveu a Madrid. Alguns dels membres de la direcció dels Comuns que han assistit a l'acte lamentaven que "la música de Rufián ens sona bé però no sabem si parla a títol personal o es una proposta política, és una llàstima que el seu partit no l'acompanyi". "Rufián és un dirigent polític molt important, però ERC hauria de clarificar aquesta situació", apuntaven "des del més absolut respecte als debats interns de qualsevol organització política".

La participació en l'acte dels Comuns –més enllà de la delegació enviada per aquest espai polític com a públic- ha estat paral·lela, ja que estava representada per un exdirigent tan notable i influent com Xavier Domènech, però que ja no forma part de la direcció dels Comuns, i a més ha optat pel paper de moderador entre Rufián i Montero. Però Domènech ha deixat clara la seva aposta per la confluència d'esquerres en una de les seves intervencions: "És un debat absolutament necessari sobre com construïm  grans projectes i ens deixem de llepar les ferides". I va fer esment al 90 aniversari del Front d'Esquerres liderat per Lluís Companys a Catalunya en les eleccions del 1936.

D'altra banda, Podem avala la proposta de Rufián d'explorar un front d'esquerres i alhora obre la porta a recuperar el treball conjunt amb els Comuns, que s'havia estroncat després de la ruptura entre Sumar i Podem. Una porta que entreobren també des dels Comuns, que es mostren convençuts que hi haurà entesa a Catalunya -almenys amb Podem- "per anar totes juntes a les eleccions com hem fet en altres ocasions", en paraules de la cap de files al Parlament, Jéssica Albiach. I finalment, la CUP es manté hores d'ara al marge d'aquest debat i no ha fixat una posició, tot i que algun dirigent com l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, s'ha mostrat favorable a explorar algun tipus de coordinació de les esquerres catalanes de cara a les eleccions generals.

ERC manté el rebuig al front d'esquerres

El que l'acte de Rufián i Montero d'aquest dijous a Barcelona no ha mogut ni un mil·límetre és la posició de rotund rebuig de la direcció d'ERC a la proposta de front d’esquerres del seu dirigent a Madrid. L'absència a l'acte del president del partit, Oriol Junqueras, i de la secretària general, Elisenda Alamany, per "motius d'agenda" ha estat un clar indicatiu que la comandància republicana no està disposada a obrir aquesta via. Més aviat, el que ha generat és un increment del malestar, tot i que la direcció està conjurada per evitar obrir una crisi interna amb Gabriel Rufián. "Tinc tot el respecte per les posicions a títol personal de tothom, i del que suposa la llibertat de consciència", surt del pas Junqueras quan se li pregunta sobre Rufián. "Però jo soc d'Esquerra Republicana, com ho van ser els meus pares i els meus avis, un partit de 95 anys que es presenta a les eleccions com a Esquerra Republicana de Catalunya", reafirma el president d’ERC.

Esquerra ha entrat en un bucle que, de moment, es retroalimenta. Rufián desafia, o proposa -segons quina sigui la font d'Esquerra consultada utilitza un terme o altre-, a la direcció, reiterant la seva proposta. Però sense buscar el cos a cos amb Junqueras i evitant plantejar un tot o res entorn a la seva continuïtat al partit. I la direcció desautoritza sistemàticament al portaveu al Congrés tancant la porta de forma contundent al front d'esquerres, però de forma respectuosa i sense obrir cap confrontació que porti a pensar en un possible trencament o expulsió del dirigent més popular que, juntament amb Junqueras, tenen els republicans.

Creix la tensió interna a ERC

Un fràgil equilibri que caldrà veure quan es trenca, i si acaba comportant la recomposició de Rufián dins del partit, o la seva sortida per liderar altres projectes de la resta de les esquerres o anar-se’n cap a casa. Però aquesta frase de Rufián pronunciada aquest dijous abans de l'acte resulta absolutament diàfana: "Jo li dec a tot a Esquerra, i seria un desgraciat si en malparlés, estaré a Esquerra mentre no em facin fora". A no ser que s'acabi forçant una consulta a la militància, com la que propugnava Joan Tardà en l'entrevista a Públic, si les bases del partit optessin per avalar el front d'esquerres a Catalunya. La qual cosa suposaria un fort revés per Oriol Junqueras en particular, i el conjunt de l'Executiva en general, ja que està força cohesionada en contra de la proposta de Rufián.

Rufián, en conversa amb Públic abans de l’acte, defensava aquest dijous la seva posició front als crítics del seu partit amb el seu plantejament: "La meva no és només una proposta guanyadora de les esquerres, és una proposta guanyadora per al meu partit. Esquerra està en condicions de liderar un espai ampli que està per construir i orfe de lideratges. I que pot mobilitzar moltíssima gent". "La meva no és una proposta contra Esquerra, perquè aquest és el meu partit i jo sempre vull que guanyi Esquerra, però si surts de la seu del partit i parles amb la gent al carrer te n’adones que no podem fer el de sempre. Aquesta és una oportunitat que Esquerra no es pot permetre perdre, ni pel país ni pel partit", remarca Rufián.

Per la seva banda, Oriol Junqueras és taxatiu en conversa amb Públic: "Esquerra es presentarà amb les seves sigles tant a les eleccions generals com a les del Parlament, i si algú té una proposta diferent l'ha de presentar en els òrgans de decisió pertinents del partit". També sobre la proposta de Front d'Esquerres de Catalunya que impulsa l'exdiputat al Congrés, Joan Tardà, mitjançant la corrent interna que lidera -Àgora Republicana- el portaveu del partit, Isaac Albert és clar: "Esquerra té perfectament establert estatutàriament com s'articulen les decisions, els debats i les iniciatives de les seves corrents internes. És legítim plantejar-les i el partit té canals de participació en aquest àmbit perfectament reglats". Cap dirigent es vol pronunciar, però, sobre la possible consulta a la militància que demana Tardà i que si no es convoca des de la direcció necessita recollir 800 signatures favorables.

Però sobre si les divergències amb Rufián poden acabar comportant una ruptura i fins i tot l'expulsió del cap de files al Congrés, els dos dirigents rebutgen aquest escenari: "Cadascú pot plantejar legítimament el que vulgui, però Rufián serà el candidat d'ERC a les generals si ell vol i la militància ho ratifica com és pertinent". Una aposta que també assumia en una entrevista a Públic, la secretària general, Elisenda Alamany.

Amb tot, la major part de les fonts consultades admeten en privat la tensió soterrada existent a Esquerra, i que la relació entre Gabriel Rufián i la direcció d’ERC -inclòs Oriol Junqueras- és cada cop més dolenta. "Les posicions són ja antitètiques i no sembla que hi hagi marge per a l’entesa entre ells dos -Junqueras i Rufián-, però no sabem com pot acabar tot plegat en cas que s’obri un debat intern, sobre la proposta del front d’esquerres i sobre la figura del propi Rufián com a dirigent del partit", assegura un membre de la direcció bon coneixedor de la situació.

Moviments incipients en les esquerres catalanes

Pel que fa la resta de les esquerres catalanes, el més calent és a l'aigüera. Mentre els Comuns aposten clarament per tornar a concórrer conjuntament a les eleccions generals, i a les del Parlament, amb Podem, des de la formació morada a Catalunya asseguren que estan disposats a parlar, però que abans de plantejar qüestions electorals cal obrir espais de diàleg, col·laboració i aposten per treballar conjuntament iniciatives al Parlament, on Podem actualment no té representació, mitjançant el grup parlamentari dels Comuns. Per la seva banda, la CUP tampoc té previst obrir cap tipus de converses per a impulsar res semblant a un Front d'Esquerres a Catalunya, i els seus dirigents es limiten a avalar col·laboracions puntuals entre les forces polítiques d'esquerres, especialment al món municipal on es preveu prop d’una quarantena de municipis on les esquerres sobiranistes podrien concórrer conjuntament. Tot i que en un dels més rellevants, Igualada, la militància d’ERC va tombar el front d’esquerres per un petit marge de vots.

Veient l'ambient de l'Auditori de la Universitat Pompeu Fabra, amb més de 300 persones entregades als postulats de Rufián i Montero, es podria pensar que a Catalunya ha germinat alguna cosa més que un debat d'idees polítiques. Paradoxalment l’acte s’ha celebrat a tocar del Parlament de Catalunya. Però un cop fora del recinte, al parc de la Ciutadella, els turistes continuaven bocabadats amb la majestuosa font, i els barcelonins feien la passejada del capvespre o practicaven algun esport, absents al que acabava de passar a pocs metres. Els pròxims mesos podrem saber si la llavor plantada a Barcelona aquest dijous pel front d'esquerres a Catalunya acaba fructificant o fracassa. I si Esquerra modifica la posició o l'acaba rebutjant definitivament, la qual cosa marcarà el futur d'un dels dirigents polítics catalans més rellevants de la darrera dècada, a Catalunya i a la resta de l'Estat, com és Gabriel Rufián.