120 quilòmetres, 40 estacions i 5.200 milions d'inversió de l'Estat fins al 2041: així serà el futur tren orbital

L'acord pressupostari definitiu entre ERC i el Govern és més a prop. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, han escenificat aquest dilluns el pacte per desplegar el futur tren orbital, el recuperat -i renovat- projecte del Govern tripartit per connectar ferroviàriament la segona i la tercera corona metropolitanes, entre Mataró i Vilanova i la Geltrú, sense passar per Barcelona. Illa, ha agraït el "sentit de país" i el "coratge polític" de Junqueras, que ha anat més enllà i ha qualificat el projecte com "un exemple extraordinari de la voluntat de planificar el futur per canviar el model de país".

Al seu torn, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha detallat durant l'acte de presentació del futur tren orbital, que s'ha fet a de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) i amb la presència d'alcaldes socialistes i republicans, que l'objectiu de la nova infraestructura és millorar la connexió amb transport públic al voltant de Barcelona que trenqui el model radial i permeti transitar cap a un sistema en xarxa que millori la connectivitat ferroviària en forma de "malla", segons ha explicat

En total són 120 quilòmetres, dels quals 68 de nova construcció, amb un total de 40 estacions. La inversió prevista és de 5.200 milions que haurà d’assumir l'Estat i el calendari més optimista fixa la culminació el 2041. Tot i això, el desplegament seria per fases, que podrien funcionar de forma independent. Com serà aquest desplegament per trams?

Quatre fases

En la primera fase, entre Granollers i Terrassa, consta d'uns 32 quilòmetres i un total de 15 estacions, de les quals cinc seran noves. El tram de nova construcció és l'esmentat entre Santa Perpètua-Barberà i Sabadell Nord. La previsió és enllestir-la el 2034. És l'única que avui té el finançament garantit a través del Pla de Rodalies 2026-2030.

Aquesta és la fase de la connexió estructural i directa entre els dos Vallesos i inclou també el desdoblament de l'R3 entre Granollers, Canovelles i Santa Perpètua i la quadruplicació de l'R8 a Santa Perpètua per separar el trànsit de Rodalies amb el del Corredor Mediterrani.

En aquest sentit, abans de l'execució de les fases estrictament destinades al tren orbital, l'acord entre el Govern i ERC preveu una "fase zero" de "reforç operatiu immediat de l'R8, entre Granollers i Martorell, amb l'objectiu  de començar a construir una "lògica orbital". En aquest tram es preveuen nous intercanviadors a Rubí, Sant Cugat i Sabadell.

La segona fase que es preveu a efectes de calendari és la de Mataró-Granollers, que connectaria el Maresme amb el Vallès Oriental el 2037. Es preveu la construcció de 23 quilòmetres de vies i sis noves estacions, de les quals tres són a Mataró. La inversió prevista per a aquest tram és de 1.450 milions.

La tercera fase del projecte és la que connectaria Terrassa a Vilafranca del Penedès el 2040, amb la construcció d'un nou tram de vies entre Terrassa i Martorell i sis noves estacions, coordinat amb l'Eix Transversal Ferroviari. La inversió prevista és de 1.150 milions. A partir d'allà, s'aprofita el traçat de l'R4 sud.

La darrera fase es culminaria l'any següent, el 2041, amb 29 nou quilòmetres de vies i sis noves estacions que connectarien Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, amb una inversió de 1.400 milions d'euros. Aquesta darrera actuació és la que tancaria l'anella ferroviària metropolitana.

La velocitat punta a la línia orbital serà de 120 km/h i la velocitat mitjana d'estima en 60 km/h. Així, recorreguts a la segona corona metropolitana com Martorell-Granollers, Mataró-Terrassa o Vilafranca-Sabadell es podrien completar en uns 45 minuts, segons la projecció que en fa el Govern.

Dues dècades en un calaix

La Línia Orbital Ferroviària de Catalunya és una d'aquelles infraestructures que va apareixen de manera recurrent en plans estratègics, discursos polítics i debats sobre mobilitat, però que mai no ha arribat a materialitzar-se. Pensada per unir les principals ciutats de la segona corona metropolitana sense haver de passar per Barcelona, la seva història és també la història de les limitacions del model ferroviari català i de les dificultats cròniques per executar grans projectes de transport públic.

La idea de crear una connexió ferroviària transversal al voltant de Barcelona no és nova. Tot i ser un plantejament que es remunta a principis del segle passat, no va ser fins al 2004 -amb el primer tripartit presidit per Pasqual Maragall- que es va començar a desenvolupar formalment el projecte de la Línia Orbital Ferroviària. El Departament de Política Territorial, dirigit aleshores per Joaquim Nadal, va convertir aquella idea en una de les grans apostes estratègiques del nou model territorial català.  

El projecte, però, no va superar mai la fase de planificació i va quedar tancat en un calaix per la crisi econòmica del 2008, que va paralitzar bona part de les inversions previstes per la Generalitat. La complexitat tècnica i la falta de coordinació amb l'Estat i Adif tampoc van ajudar. Dues dècades després, el projecte torna a estar sobre la taula, ja que ERC ha situat la construcció d'aquest corredor com una de les principals condicions per a donar suport als pressupostos de Salvador Illa.