Plataforma per la Llengua desplega dues pancartes gegants davant el Consell de la UE a favor de l'oficialitat del català

Plataforma per la Llengua ha desplegat dues pancartes gegants davant el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea per reclamar novament l'oficialitat del català. Els cartells, amb els missatges Catalan EU Official Language (El català llengua oficial de la UE) i Say Yes (dieu sí), s'han alçat amb globus d'heli per poder ser vistos des de la distància.

L'acció, que s'emmarca dins de la campanya Say Yes, arriba quan queden poc menys de dues setmanes perquè els ministres d'Exteriors dels vint-i-set tornin a reunir-se a Brussel·les el pròxim 12 de desembre per abordar un cop més la qüestió del català, el basc i el gallec, per ara, estancada. 

Cap Estat membre veta la proposta, però hi ha reticències

L'oficialitat del català, el gallec i l'euskera està sobre la taula de la Unió Europea impulsada per les negociacions entre els partits independentistes i el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez. Tot i que cap Estat membre veta la proposta -que necessita unanimitat per tirar endavant-, hi ha reticències i dubtes per part d'alguns Estats membres i no hi ha un calendari clar sobre quan es podria aprovar.

Una de les propcupacions dels socis comunitaris és que l'oficialitat de les tres llengües obri la porta a noves demandes per incloure més llengües europees minoritzades en el règim lingüístic de la UE. Per evitar aquest efecte dominó, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va proposar en l'anterior reunió -que va acabar sense cap acord- que la reforma quedi circumscrita exclusivament al cas d'Espanya.  

A les conegudes reticències de Suècia i Finlàndia a l'oficialitat del català a la UE, cal sumar les expressades per Letònia i Lituània. El ministre d'Exteriors de Letònia, Krisjanis Karins, va apuntar que l'oficialitat de les tres llengües no és una qüestió prioritària. En la mateix línia es va expressar el ministre d'Exterior de Lituània, Gabrielius Landsbergis, que va exposar el seu rebuig a la proposta per l'"impacte polític" que aquesta mesura pogués tenir en altres Estats membres com els seus, on hi ha una minoria que parla rus.