El Pirineu denuncia que l'accés a l'habitatge no hi millora un any després de la gran manifestació de la Seu d'Urgell

Gairebé un any més tard de la gran manifestació que es va fer el sis de desembre a la Seu d'Urgell (Alt Urgell) i que va aplegar al voltant de 1.500 persones, la plataforma Pirineu Viu denuncia que l'accés a l'habitatge a la zona "no ha millorat". La mobilització, que va comptar aleshores amb el suport d'una quarantena d'entitats, tenia l'objectiu de reclamar una baixada de preus dels lloguers i unes condicions dignes per viure a les comarques de muntanya.

El portaveu de la plataforma, Arnau Corberó, considera que les lleis que intenten frenar la pujada de preus impacten principalment a les zones urbanes i a les capitals de comarca, mentre que la resta del territori català queda "desprotegit". Per aquest motiu, reclama "declarar el Pirineu com a zona tensionada" per poder aplicar les mesures de regulació del lloguer.

Segons Corberó, el moviment va néixer fruït d'un "malestar de fons" que feia anys que es coïa: la gentrificació, el turisme i el lloguer de temporada incrementaven els preus a la zona i expulsaven a poc a poc els habitants del seu lloc de residència. El portaveu reconeix que en els últims 12 mesos "han passat coses", però que la problemàtica profunda continua sent la mateixa. El règim sancionador al lloguer turístic i de temporada, diu, "no està servint per a res". La seva solució passa per "començar a extingir l'ús turístic dels habitatges".

Mesures per a pal·liar la crisi de l'habitatge al Pirineu

Sobre les mesures plantejades pel Govern de la Generalitat, com el Pla 50.000 que aposta per la construcció massiva, Corberó assegura que "no està ben enfocat". Des del seu punt de vista, molts pisos buits es podrien rehabilitar amb més recursos, alhora que molts municipis del Pirineu no disposen de solars de grans dimensions on es pugui construir "grans promocions d'habitatge de protecció oficial". "No seran viables", sentencia.

La qüestió del preu no és l'única que afecta en la crisi de l'habitatge, sinó que, a parer de Corberó, la manca d'oferta juga un paper rellevant: bona part del mercat es destina al lloguer de temporada i al d'ús turístic. A més, afegeix, "part de les persones i famílies de funcionaris, mestres o bombers, que tenen uns sous dignes, per dir alguna cosa, no compleixen els requisits dels HPO i no poden accedir a un habitatge estable".

En aquest sentit, el delegat del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) al Pirineu, Joan Marquet, insisteix que la crisi actual deriva de la manca d'habitatge. Després de l'esclat de la bombolla immobiliària el 2008, l'expert apunta que "fora dels pols turístics, no hi ha hagut una dinàmica constructiva a tot l'Alt Pirineu". No obstant això, la població ha continuat creixent en els darrers 15 anys anys, sobretot a municipis com la Seu d'Urgell o els situats a la vall del Segre, que han acollit habitants d'Andorra.

Marquet afirma que els elevats preus de construcció, que a poc a poc es van assimilant als de la Cerdanya o Andorra, són un fre per a promocionar nous edificis. I, per això, considera que cal apostar per una via alternativa, la rehabilitació, alhora que cal controlar l'encariment generalitzat de l'habitatge.