Per què els docents tornen a sortir al carrer? Les raons del malestar del col·lectiu amb el Govern

Els docents, convocats per USTEC, Professors de Secundària, CCOO, CGT i UGT, tornen a sortir al carrer aquest dissabte a Barcelona per denunciar una situació que consideren "insostenible". Les seves reclamacions van molt més enllà d'un conflicte puntual i apunten a un malestar estructural que, segons el col·lectiu, "afecta tant les condicions laborals del professorat com la qualitat del sistema educatiu públic". 

Les demandes giren al voltant de la dignificació de la professió, la recuperació de drets perduts i la defensa d'un model d'escola "inclusiva, democràtica i en català", apunta la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura. Tot plegat, a l'espera que surti la sentència del Tribunal Constitucional que té com a objectiu acabar amb la immersió lingüística imposant el 25% de castellà en tot el sistema educatiu.

Recuperació del poder adquisitiu i millora salarial 

Una de les principals reivindicacions del col·lectiu docent és la millora dels salaris. Segons Segura, en els darrers 15 anys han perdut entre un 20 i un 25% del poder adquisitiu a causa de la manca d'actualització dels sous d'acord amb l'IPC. "Aquesta situació ha empobrit progressivament el professorat, que no reclamem un augment arbitrari, sinó la recuperació del poder adquisitiu perdut", argumenta. 

Un dels punts clau és l'actualització del complement específic, que depèn directament de la Generalitat i que no s'ha revisat des de l'any 2001. "Aquesta congelació salarial situa el professorat català a la cua dels salaris de l'Estat, una situació que considerem especialment greu tenint en compte que Catalunya té un dels costos de vida més elevats", lamenta Segura.  

Dignificació del personal d'atenció educativa (PAE) 

Els docents també posen el focus en la situació del personal d'atenció educativa (PAE), que segons denuncia USTEC, "actualment està classificat en categories inferiors a les que els corresponen per titulació". Aquesta reclassificació, reclamada des del 2006 i recentment aprovada pel Parlament, encara no s’ha fet efectiva. 

La seva aplicació suposaria una millora salarial superior als 300 euros mensuals per a unes treballadores que, en molts casos, "tenen sous molt propers al salari mínim interprofessional". Però més enllà de l'impacte econòmic, Segura remarca que es tracta d'un reconeixement "necessari" de la seva tasca i de la seva professionalitat dins dels centres educatius.

Reducció de la burocràcia i de la sobrecàrrega de feina 

Un altre eix central de les reclamacions és la reducció de la burocràcia. Els docents denuncien que per cada tasca educativa hi ha una gran quantitat de documents, protocols i informes que resten temps a la funció principal, "que és educar", explica Segura. "La programació, les avaluacions o els protocols es converteixen sovint en tasques burocràtiques allunyades de la pràctica real a l'aula", assenyala. 

Aquesta sobrecàrrega, argumenta, "ha augmentat de manera alarmant els darrers anys i ha portat molts professionals al col·lapse, amb un impacte directe en la salut laboral i emocional del professorat". 

Una escola inclusiva amb recursos reals 

El col·lectiu docent defensa el model d'escola inclusiva, que consideren "un enriquiment social, personal i col·lectiu". Tanmateix, denuncien que aquest model no pot funcionar sense els recursos necessaris. Per això, reclamen una reducció de ràtios, "ja que les aules són cada vegada més complexes, així com la incorporació de més professionals que permetin atendre adequadament la diversitat de l’alumnat".  

Retorn de la "democràcia" als centres educatius 

Els docents també reclamen revertir el model de gestió instaurat pel decret de plantilles i direccions, que, segons explica Segura, "ha provocat un funcionament excessivament vertical dels centres". "Actualment, moltes decisions pedagògiques i organitzatives recauen exclusivament en les direccions, deixant els claustres sense capacitat real de decisió", lamenta. 

Aquesta situació, denuncia Segura, "ha empobrit el treball en equip, el debat pedagògic i la construcció col·lectiva dels projectes educatius". El professorat, per tant, reclama recuperar espais de decisió democràtica on es tingui en compte la professionalitat i l'experiència de tot el claustre. 

Un sistema d’adjudicacions "injust"

Un dels punts que genera més indignació és el sistema d'adjudicacions de places, especialment a l'estiu i en els nomenaments d'interins i substitucions. Segura denuncia que el sistema de "tria a dit" no respecta criteris bàsics com l'antiguitat o la posició a la borsa. Això provoca situacions que consideren "profundament injustes", amb docents obligats a desplaçar-se més de 100 quilòmetres tot i tenir dret, per experiència i temps treballat, a places més properes. 

Infraestructures i escola en català

A més dels grans eixos, el col·lectiu docent reclama el retorn del deute acumulat per les retallades dels estadis, el cobrament íntegre dels càrrecs que actualment no es paguen o es paguen de manera insuficient, i una millora urgent de les infraestructures educatives. 

Un altre aspecte clau és la defensa de l'escola en català. Denuncien la pèrdua progressiva de la vehicularitat de la llengua i alerten que la sentència del 25% suposa un atac directe a l'escola catalana. Davant d'aquest escenari, anuncien mobilitzacions conjuntes amb la comunitat educativa per defensar la llengua, la cultura i un model educatiu que consideren amenaçat per decisions ideològiques sense base pedagògica. 

Sobre l'inici de les classes el 8 de setembre proposat pel Departament d'Educació, la portaveu d'USTEC-STEs sosté que no hi ha temps per preparar el curs i manté que hauria de començar després de l'11 de setembre, la Diada de Catalunya. "És un menyspreu, és posar molt poc en valor la necessitat de preparació, és menystenir la nostra feina i no entendre la necessitat d'aquesta preparació", lamenta.

Negociacions obertes, però sense resultats concrets 

Pel que fa a les negociacions amb el Departament d'Educació, Segura explica que s'han aconseguit algunes passes, com l'establiment d'un calendari de negociació. No obstant això, lamenten que les propostes presentades fins ara, especialment en matèria salarial, no són acceptables. 

Tot i el compromís del Departament de presentar una nova proposta sobre l'augment del complement específic, aquesta encara no ha arribat. Davant d'aquesta situació, Segura assegura que el col·lectiu manté intacte el seu full de ruta i que continuarà pressionant, convençut que sense mobilització no hi haurà avenços reals.