EL CAMÍ A LA INVESTIDURAEl Parlament reclama l'alliberament immediat dels presos polítics

Tercer ple al Parlament de Catalunya en menys d'una setmana. La sessió d'aquest dimecres no ha servit per desbloquejar res substancial, però algunes de les propostes de resolució que s'hi han aprovat han permès constatar que en certs àmbits comença a articular-se un front ampli que agrupa les forces independentistes i els Comuns. Ciutadans i PP no es mouen del rebuig frontal de qualsevol proposta del sobiranisme, mentre que el PSC introdueix certs matisos en el seu discurs, sense deixar de votar al costat de les altres formacions partidàries del 155. Entre d'altres qüestions, durant el ple el Parlament ha aprovat reclamar l'alliberament "immediat" dels presos polítics, s'ha visualitzat l'alineament de Junts per Catalunya (JxCat) i la CUP per tornar a reclamar la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, mentre que Catalunya en Comú Podem ha anat un pas més enllà del que va proposar la setmana passada i ha plantejat la formació d'un govern "ampli" i "transversal" format per personalitats independents.

JxCat, ERC i la CUP han presentant conjuntament dues propostes de resolució per reclamar l'alliberament "immediat" de "tots els diputats i exdiputats" que estan "privats de llibertat", així com per reconèixer el dret de Puigdemont, Jordi Turull i Jordi Sànchez a ser investits com a president de la Generalitat, malgrat haver estat vetats pels tribunals espanyols. La raó de la segona petició és la recent resolució del Tribunal de Drets Humans de l'ONU que, arran d'una denúncia de Sànchez, insta l'Estat espanyol a prendre mesures cautelars per garantir el compliment dels seus drets polítics, sense entrar però en el fons de la qüestió. Les dues propostes han tirar endavant amb els vots dels parlamentaris independentistes i, parcialment, dels de Catalunya en Comú Podem, que s'ha sumat a la petició d'alliberament dels presos i a instar l'Estat a complir amb les mesures cautelars que reclama l'ONU. 

Durant la defensa de les propostes de resolució, la diputada de JxCat Gemma Geis ha anunciat que no renunciaran "a la investidura de Carles Puigdemont", actualment empresonat a Alemanya després de ser detingut diumenge, quan tornava de la seva visita a Finlàndia. Puigdemont ha demanat la delegació del seu vot, però la qüestió no s'abordarà fins la setmana vinent. La declaració bàsicament ha estat atesa per la CUP, que a través de Carles Riera ha reclamat directament la celebració immediata d'un ple per investir Puigdemont. "Assumim totes les responsabilitats polítiques que calguin per fer-ho possible, amb totes les conseqüències", ha subratllat Riera. Finalment, la diputada d'ERC Anna Caula ha manifestat que, amb actuacions com les del passat divendres 23 de març, amb la interlocutòria del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que va suposar l'empresonament de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva, es confirma "la degradació en l'estat de dret" a una Espanya que, segons ella, viu una "suspensió de la democràcia".

Ciutadans, el PSC i el PP han votat en contra de les dues propostes de resolució de les formacions independentistes. La líder de C's, Inés Arrimadas, directament ha demanat a les formacions sobiranistes que "surtin de la bombolla del procés, perquè a fora no hi ha ningú que consideri que Espanya és un estat totalitari". Arrimadas també ha manifestat que és una "barbaritat" que un Parlament voti sobre "qui ha de sortir a la presó". Tot i votar en la mateix direcció, el discurs del PSC ha estat molt més matisat. El diputat Ferran Pedret ha coincidit amb Arrimadas dient que "el Parlament no ha d'adreçar-se al poder judicial dient-li el que ha de fer", però alhora ha assegurat que volen "lliures" les persones empresonades. 

El govern "ampli i transversal" que vol Domènech

Els Comuns han anat un pas més enllà en la seva proposta per desbloquejar l'actual situació política. Més enllà de posar-se al costat de les forces independentistes en denunciar la repressió judicial i reclamar l'alliberament dels presos –el seu portaveu, Xavier Domènech, ha celebrat, la creació de l'Espai Democràcia i Convivència, format per l'ANC, Òmnium, CCOO, UGT o la Pimec, entre d'altres organitzacions–, ha proposat la formació d'un govern integrat per persones de la societat civil.

Segons Domènech, es tracta que els partits facin "un pas enrere", per tal de donar un "pas endavant com a país", i poder sortir del 155. En concret, aquest executiu hauria de ser "ampli i transversal" i estaria integrat per "personalitats de referència pel conjunt de la societat catalana que representin les sensibilitats democràtiques més diverses", tindria un mandat limitat en el temps i les persones que el formessin assumirien el compromís de no presentar-se a unes noves eleccions.

Només C's i PP demanen la dimissió de Torrent

Ciutadans ha demanat la dimissió de Roger Torrent com a president del Parlament perquè, segons la seva opinió, no fa un ús "imparcial" i "neutral" del càrrec que ostenta. La proposta de resolució del primer grup de la cambra, però, només ha tingut el suport del PP en aquest punt, ja que ni tan sols el PSC s'hi ha sumat, si bé els socialistes sí que han coincidit a reclamar que el futur govern de la Generalitat se cenyeixi al compliment de la "legalitat" i a denunciar "l'ús partidista" del Parlament. La intervenció d'Arrimadas ha estat fortament contestada per les forces sobiranistes, que li han retret la falta d'humanitat que mostra la formació espanyolista envers els presos. 

"Ja n'hi ha prou de riure's del patiment dels altres", ha comentat el diputat d'ERC Gerard Gómez del Moral, que ha acusat C's de ser "uns piròmans i uns irresponsables". "Quan sento Ciutadans noto un cert aire de revenja. La manca d'humanitat els inhabilita per dirigir res, per governar res", ha afirmat la diputada de Catalunya en Comú Podem Jessica Albiach, per a qui al partit de dretes "li sobra màrqueting, però li falta política".