La pandèmia intensifica les bretxes laborals de gènere: més atur, més ERTO i menys feina per a elles

"No oblideu mai que serà suficient una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones tornin a ser qüestionats. Aquests drets mai es donen per adquirits, heu de romandre vigilants tota la vostra vida", va dir fa ja més de quaranta anys Simone de Beauvoir en un diagnòstic que encaixa amb una de les conseqüències que la pandèmia, i les receptes per afrontar-la, han provocat en el mercat laboral espanyol, explica Ruth Vallejo, degana de la Facultat de Ciències Socials i del Treball de Saragossa.

"En les crisis la dona torna a casa, i això és el que ha tornat a succeir ara", assenyala Vallejo, per a qui "això significa que no hem avançat en igualtat. El treball femení es continua considerant un complement del masculí". Les dades apunten, efectivament, en aquesta direcció.

D'una banda, la dona està patint amb major intensitat la destrucció d'ocupació, amb la consolidació d'una bretxa en l'atur que, segons les dades de l'EPA (Enquesta de Població Activa), va començar a obrir-se a mitjans de 2015, en els començaments de la recuperació, i s'ha intensificat amb la Covid-19: el primer any pandèmic va començar amb 180.000 dones més que homes en la desocupació i va acabar amb una diferència de 263.000 després d'uns augments de, respectivament, 306.000 per 222.200. Hi havia més desocupades i el seu número ha crescut més que el dels aturats.

Aquesta major incidència de la desocupació de les dones treballadores, que superaven en una mica més d'un 15% als homes a les llistes del SEPE en el tancament del 2020, contrasta amb la presència més gran d'aquestes tant entre la població activa (6,5%), com entre l'ocupada (8,62%) i entre l'assalariada (4,04%).

Aquesta aparent contradicció també s'està donant en els ERTO, els expedients de regulació temporal de l'ocupació que han servit per pal·liar la destrucció de llocs de treball que en condicions normals haurien provocat les restriccions de la pandèmia i que han aconseguit atenuar la intensitat de la crisi en evitar un enfonsament major de la demanda i el consum.

Segons les dades del Ministeri d'Inclusió, la presència de dones en aquests expedients de regulació ha superat al llarg de la pandèmia entre un 1% i un 3,5% la dels homes quan la d'aquests és superior en més de quatre punts a les plantilles.

Va passar al maig, el mes de major aplicació d'aquesta mesura, amb 1,52 milions d'afectades per suspensions de contractes i reduccions de jornada davant d'un 1,47, i continuava passant en acabar l'estiu amb una diferència de gairebé 20.000 que amb el canvi d'any i la cresta de la tercera onada s'ha ampliat a més de 26.000.

"Com s'han seleccionat els treballadors dels ERTO? Per antiguitat? Per necessitat econòmica? O simplement hem enviat a casa a les dones?" planteja Vallejo, que anota que "si la causa d'aquestes decisions és una menor remuneració de la dona o la necessitat de fer-se càrrec dels fills amb el confinament i l'educació en línia és que hem tornat a caure en els clixés de sempre".

Tres de cada quatre contractes de jornada incompleta són firmats per dones

Paral·lelament, en els primers mesos de la pandèmia s'han mantingut, i en alguns casos intensificat, altres desequilibris del mercat laboral en els quals la dona ja sortia més perjudicada que l'home. "Partim d'una situació de precarietat més gran de la dona en temporalitat i en parcialitat, fins i tot en els sectors laborals més feminitzats", anota la degana.

En aquest sentit, crida l'atenció com la bretxa de gènere en l'ocupació a temps parcial, en la qual tres de cada quatre contractes de jornada incompleta estan signats per dones, ha crescut en gairebé 165.000 persones malgrat la pèrdua de 195.000 llocs de treball.

La majoria femenina aconsegueix una proporció de set a tres en els contractes que conjuguen parcialitat i temporalitat i s'acosta al tres per dos tant en l'atur de llarga durada com entre els que busquen la seva primera ocupació, dues dades que són il·lustratives de les majors dificultats de les dones tant per accedir a l'ocupació com per recuperar-la després d'haver-la perdut.

Barreres estructurals per a l'accés de la dona a l'ocupació

Elena Blasco Martín, secretària de Dona i Igualtat de CCOO, comparteix el criteri de Vallejo. "La situació de les dones al mercat laboral abans de la pandèmia ja venia llastrada per una enorme desigualtat estructural i les bretxes existents amb relació a l'ocupació masculina ja eren flagrants", assenyala, i "la pandèmia ha complicat encara més aquesta situació, a pesar que hi ha hagut algunes eines pactades en el diàleg social que han suposat un important matalàs".

En aquest sentit, i encara que un estudi del seu sindicat estima que "durant els mesos de març i abril els ERTO han sostingut quatre ocupacions femenines per cada nova dona en atur", alguns dels sectors més afectats per la crisi, com l'hostaleria i el comerç, estan àmpliament feminitzats. A aquesta major afecció, explica, "s'han unit les necessitats de la cura familiar, que continua recaient de manera aclaparadora en les dones davant la falta de serveis públics".

Els registres de l'EPA mostren una reversió dels nivells històrics d'accés a l'ocupació per part de les dones previs a la pandèmia que ha inclòs en nou mesos un augment de 140.000 mestresses de casa, un col·lectiu que va arribar a aconseguir els 3,7 milions d'integrants en el segon trimestre de 2020.

No obstant això, i al mateix temps, assenyala Vallejo, "amb la covid s'ha posat de manifest l'essencialitat de treballs molt feminitzats com els de la sanitat, les cures i la neteja, i en alguns dels que han crescut també és important la presència femenina, encara que el resultat global no ha estat el que caldria esperar en termes d'ocupació".

"La bretxa entre homes i dones persisteix"

"És necessari impulsar polítiques que retallin les bretxes en l'ocupació que separen a homes i dones", indica Cristina Antoñanzas, sotssecretària general d'UGT.

"La bretxa entre homes i dones persisteix", afegeix, mentre crida l'atenció sobre els fets contradictoris d'algunes dades: "El 46% de les persones ocupades són dones, mentre el seu pes en la desocupació és del 53,5% i la inactivitat és del 57,3%. I la taxa d'atur masculina es troba en el 14,17%, mentre la femenina és del 18,33%".

"Per desgràcia, és habitual que les crisis expulsin moltes dones del treball reglat"

"Per desgràcia, és habitual que les crisis expulsin a moltes dones de l'ocupació reglada", explica per part seva Blasco Martín, que considera "alarmant i preocupant" que la taxa d'inactivitat femenina superi a la masculina en deu punts i 2,5 milions de persones.

"Els motius són múltiples -assenyala-, però sabem que tenen a veure amb barreres estructurals d'accés a l'ocupació i amb una divisió sexual del treball que adscriu a les dones a les tasques de cures; però també amb la precarietat del mercat de treball que descoratja a moltes persones a acceptar condicions laborals i salaris precaris".

Elena Blasco reclama "abordar amb perspectiva de gènere el conjunt de les polítiques públiques i molt especialment les polítiques actives d'ocupació, així com totes les que vagin a posar-se en marxa ara amb els fons de reconstrucció".