Un Palau Sant Jordi ple demana el seu dret a acollir

BARCELONA. El Ra sol, un home sirià, explica des de les pantalles la seva vida feliç, al seu pais, abans de la guerra. El gran esdeveniment pels refugiats organitzat fa mesos per la iniciativa Casa nostra, casa vostra s'obria aquest dissabte amb la seva história, una história “que hauria pogut ser la de qualsevol de nosaltres”, com ho va apuntar Clara Segura, la presentadora.

L'espectacle multidisciplinar que aquest dissabte va omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona va començar sense preàmbuls, a la manera de la companyia que el dirigia, La Fura dels baus: bombes arrasant hospitals, mentre l'orquestra i els cors operístics esclaten de fons. I, aleshores, els refugiats, representats pels artistes catalans, van arribar a l'escenari, com les 15 mil persones que van acudir al Palau Sant Jordi- i moltes més que no hi eren- volen que arribin a Catalunya.

El macro concert va reunir més de 50 artistes amb l'objectiu de visibilitzar que Barcelona “vol acollir”, tal com ho proclama el lema d'aquesta campanya llençada per dos voluntaris quan tornaven d'un camp de refugiats a Grecia. “Si ens preguntem perquè hi ha persones refugiades, la resposta que de seguida trobem és la de la por que genera la guerra i, per tant, impulsa a la fugida del país com única sortida. Això mateix va passar aquí, quan molts dels nostres avis van escapar de la guerra civil cap a França o America”, va recordar Clara Segura al començament de l'esdevinement, per si de cas, a algú se li havia oblidat la nostra història.

La Meera Zaaror, de 18 anys, va pujar a l'escenari per també explicar el seu testimoni: ésser una de les poques persones, una de l'ínfim 10 % que l'Estat espanyol va assolir de la quota de refugiats assignada per la UE, que han arribat a aquestes terres. Doncs, un himne que semblava cantat per la mateixa noia siriana, va ser entonat per un duo de luxe, el dels cantautors Manolo García i Lluís Llach amb, com no podia ser d'altra manera, "Venim del nord venim del sud".

Paco Ibáñez va seguir-los amb un sincer agraïment a Catalunya, "que ha demostrat un cop més ser un poble civilitzat i solidari". Juntament amb la Marina Rossell va interpretar "A galopar, hasta enterrarlos en el mar", de Rafael Alberti, un poeta que amb el seu llarg exili- com va dir la presentadora- "va ser el que avui anomenen un refugiat".

"Obrim fronteres!

Toni Borrell, portaveu de Stop Mare Mortum, va prendre la paraula per dir a un públic encara una mica fred veritats que van anar encenent els ànims al Sant Jordi.

"Sou tan covards que us amagueu en una suposada manca de recursos econòmics"

"Els nostres governs també tenen la responsabilitat de l'origen de la guerra. Avui som aquí per exigir-vos el compliment de les vostres obligacions: garantir el dret a l'asil i a la llibre circulació", els va dir directament Borrell als polítics asseguts a la llotja especial per a les autoritats. "Sou tan covards que us amagueu en una suposada manca de recursos econòmics però vam veure que en tenim prou per convertir-nos en pioners de la limitació de moviment, amb reixats com els de Ceuta i Melilla o els CIES", va exclamar des del faristol l'activista. "Nosaltres som els que tenim memòria històrica i sabem el preu de quedar-se amb les mans plegades. Creiem en l'acció col·lectiva i per això ens organitzem i prenem el compromís d'estar vigilant a totes les administracions, volem ser l'eina que posi fre a tots els racismes", va concloure, acompanyat del crit d'un auditori ara sí ben mobilitzat: "Obrim fronteres!".

Macaco va portar al Palau Sant Jordi un toc d'optimisme i amb el seu hit "Con la mano levantá" va fer ballar fins i tot a la gent que seguia asseguda. Després, els actors i les actrius de la popular sèrie de TV3 "Merlí" van recitar diferents testimonis de víctimes joves de les guerres d'Afganistan, Síria o Líbia; i 1st African Gospel Choir amb el grup In crescendo van interpretar la cançó de Lluis Llach, "Que tinguem sort" i milers de llums de commogut suport- els mòbils encesos del públic- els va acompanyar.

El Ra sol va tornar a l'escenari per donar començament a la segona part del concert, potser la més dura, amb precisament la part més dura de la seva història: la mort del seu fill al naufragi de la barca amb la qual intentaven arribar a les costes gregues des de la seva ciutat destruïda a Síria. "No hi vaig poder fer res", va lamentar-se el Ra sol al vídeo i el seu fill ofegat va aparèixer a escena de la mà de la Fura dels baus, mentre el músic i actor català Joan Dausà cantava "Com plora el mar".

"Prou excuses!"

Aleshores, Jordi Évole va arribar al faristol disparant amb la seva característica franquesa: "És una passada veure a 15 mil persones defensant l'acollida, això com a mínim ha de ser inconstitucional!", va exclamar i, tot plegat, el periodista hi va anar més enllà: "Aquest concert vol ser un homenatge a tots els voluntaris, a la ciutadania que va molt per davant de les nostres autoritats. Per això en aquest concert no hauria d'haver una llotja reservada per a les autoritats", va llantzar Évole. "Som aquí també per la vostra incapacitat per a resoldre el problema. Sabem que molts de vosaltres lluiteu però d'altres us refugieu en un problema de competències. No és un problema de competències sinó d'incompetències", els va dir el periodista directament als alts càrrecs de l'Ajuntament i la Generalitat que hi eren. La gent va esclatar com fins a aquell punt no ho havia fet i tot el Palau va tremolar amb el crit de "Prou excuses!".

Artistes de la talla d'Antonio Orozco, Sopa de cabra, Amaral, Ismael Serrano van tornar "el bon rotllo" al Sant Jordi però la tensió es va quedar de fons i la mateixa Ada Colau semblava haver-hi notat, en anar-se'n un parell de cops del seu lloc a la llotja- la reservada a les autoritats- i observar el concert des de lluny, amb el semblant molt seriós. Però els aplaudiments calorosos de la gent per a rebre al quadre flamenc de Farruquito, Farrú, Pepe Habichuela, Juanmi Carmona i un bailaor també van contribuir al fet que "la festa" continuï, així com l'apel·lació de Jordi Évole a una unió de pobles que vulguin acollir, com la que va construïr-se a Catalunya amb la cooperació entre els immigrants andalusos i els locals.

Finalment, el plat fort de la vetllada va arribar. "Quan serà Mediterráneo? Quan serà Mediterráneo?" Molta gent s'ho preguntava i "el Nano", Joan Manuel Serrat, va sortir a escena amb el seu clàssic versionat de manera col·lectiva i especial per a aquesta ocasió. La Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa i la Colla Jove Xiquets de Tarragona van acompanyar la cançó amb un pilar cadascuna, i després van aixecar un castell de germanor, amb membres de les quatre colles, cadascun amb la camisa del seu color; tot plegat component un quadre tant d'estètic com d'impactant.

Sense repòs per als pèls de punta, la nit va continuar amb la sempre commovedora "Corrandes d'exili" i el regal, un altre cop, de la veu de Lluís Llach en directe.

"Benvinguts, passeu, passeu, que casa nostra és casa vostra"

Afortunadament, els Chichos van arribar de seguida amb el seu popular cant a la llibertat- "Quiero ser libre"- i la gent es va animar una altra vegada, ballant, donant palmes i, per suposat, com al llarg de tota la nit, cridant "Obriu les fronteres, volem acollir!". La fi de festa la van portar les bandes Cheb Balowski i Txarango a la una de la matinada, aixecant a tothom amb un rabiós "Open your fucking borders malakas!" i, per últim, el Jordi Armadans, director de Fundipau i, en gran part, responsable de la campanya que ha organitzat el concert, Casa nostra casa vostra.

La darrera cançó? "Qualsevol nit pot sortir el sol", el hit de Jaume Sisa entonat per un nombrós grup d'artistes va ser l'encarregada de tancar una nit molt especial al Sant Jordi- i preludi del que passarà el dissabte vinent a la gran manifestació convocada per donar suport als refugiats- amb tota una declaració: "Benvinguts, passeu passeu, casa nostra és casa vostra". Per si encara no havia quedat massa clar.