El veritable guanyador de Vistalegre

Beatriz Gimeno. Diputada a l’Assemblea de Madrid, consellera estatal de Podemos i activista.

Noelia Bail. Secretària de Feminismes i coordinació interna Podem Catalunya i activista.

Del primer Vistalegre les feministes vam sortir una mica capcotes. Apoderades i organitzades, havíem presentat una resolució que no va ser aprovada. No havíem aconseguit tampoc incidir en els documents de l'Assemblea Ciutadana i ens vam trobar allà amb què qüestions bàsiques com la paritat o les llistes cremallera eren discutides per alguns companys. Fins i tot quan vam aconseguir que s'aprovessin aquestes qüestions ràpidament van aparèixer maneres de burlar-les, com en les confluències. Els companys no feien servir mai llenguatge inclusiu, ni esmentaven la violència masclista, ni discutien el paper de les dones en l'organització.

En aquests dos anys i mig hem treballat per tenir influència en la redacció dels programes, perquè la paritat s'imposi no només en les llistes sinó en tots els nivells. Però, sobretot, hem treballat per crear un subjecte polític feminista a Podem; per enfortir els cercles i les bases feministes. I vam arribar a Vistalegre 2 en una situació completament diferent respecte la primera Assemblea. La visibilitat de les dones era molt més gran. El feminisme s'havia constituït com un dels eixos de la campanya, amb actes per debatre el feminisme que volem i tots els documents organitzatius destacaven el seu paper. I, per si fos poc, es van debatre diversos documents específics de feminisme. Precisament el que resumia l'esforç polític i organitzatiu de les bases feministes va rebre el 64% dels vots de la militància. A més hi haurà una Secretaria de Feminismes, ja existent a Catalunya o Andalusia, i que es tradueix en recursos i espai polític d'incidència.

El ressenyable és que les persones inscrites no només han votat molt majoritàriament a aquest document entre els documents feministes, sinó que l'han votat més que a qualsevol dels altres tres documents: ètic, polític o organitzatiu. D'entre els 37 candidats a representants dels cercles sectorials en el Consell Ciutadà, les escollides han estat les dues candidates que es presentaven com a representants de les bases feministes. A més, Pablo Iglesias, just després de ser proclamat secretari general, va citar Frederica Montseny i Clara Campoamor mentre Vistalegre cridava: "Ni una menys".

Però també hi ha hagut ombres, com la poca rellevància mediàtica d'aquesta importància del feminisme. Pocs dirigents del partit (excepte Miguel Urbán) han posat en valor l'aprovació massiva d'un document que ajudarà a convertir Podem en un referent feminista. A més, i contrariant una tendència anterior, en aquesta ocasió les dones hem estat menys votades que els homes i només 2 dels 10 candidats més votats són dones. I és que l'ambient de confrontació bel·licosa i els hiperlideratges masculins no semblen ser el millor brou de cultiu per generar lideratges femenins forts. A més, Podem té molts més homes mediàtics que dones, i les dones de referència escassegen.

Ningú va dir que el camí de la despatriarcalització fos fàcil però cal reconèixer que en pocs partits com a Podem hi ha tant interès a construir feminisme, i en això les feministes han estat les grans protagonistes d'aquest viatge.