Ucraïna, Rússia, Europa i el retorn de l'imperialisme explícit

Les imatges colpeixen, de vegades commouen d’una manera que fins i tot dificulta la reflexió. El que val per a les imatges, en general, encara val més per a les imatges de violència política i de guerra, tan freqüents en els darrers mesos. Tanmateix, s’imposa la necessitat de reflexionar i posar, per dir-ho així, la mirada llarga, per entendre millor el que passa. Des de les esquerres, i més en concret des de les esquerres de tradició socialista, comptem amb un instrumental teòric que no sempre s’ha valorat ni tampoc s’ha fet servir com el moment precisava.

Ens trobem en una etapa de transició entre un cicle llarg d’acumulació capitalista, la globalització neoliberal, i el següent, que està per veure com s’acaba configurant i que dependrà de les lluites entre les forces que hi intervenen. Cada cop que hi ha una transició d’aquest tipus, entre un cicle llarg d’acumulació capitalista i un altre, es produeixen grans pertorbacions que poden allargar-se una dècada o dues. Son transicions turbulentes, violentes, en les quals sectors sencers de l’economia son descartats, les faccions capitalistes competeixen entre elles i les derrotades desapareixen o son subalternitzades.

Tots els canvis i disrupcions que s’estan produint a nivell internacional s'emmarquen en la fi d’aquest cicle llarg d‘acumulació de capital de les darreres dècades (la globalització neoliberal), que ha tingut el seu mecanisme de dominació en el que s’ha anomenat ordre liberal internacional, caracteritzat pel domini hegemònic d’una sola potència, els Estats Units. Aquesta fase també arriba a la seva fi, i això ens situa davant una nova fase de les polítiques imperialistes. Una nova fase que sembla caracteritzada per un retorn a la lògica de grans potències amb les seves àrees d’influència, sobre les que exerceixen un control cada vegada més directe i violent, un imperialisme més explícit.

Les conseqüències d’aquesta crisi de llarg recorregut, i d’aquest retorn a la lògica de grans potències amb les seves àrees d’influència, tindran un gran abast i marcaran a les properes generacions. Les implicacions de la guerra a Ucraïna per a l’ordre polític a Europa i de la ofensiva militar genocida israeliana contra Gaza per al de l’Orient Mitjà -i, no cal dir-ho, el seu elevat cost humà- són els dos exemples que venen immediatament al cap pel seu enorme impacte, però se’n poden citar altres a l’Àsia -els intents occidentals per contenir la influència xinesa- o a l’Àfrica -els esforços de diversos països que competeixen per accedir als seus cobejats i encara per explotar recursos naturals- que queden relegats a un segon pla.

En aquest sentit, l’amenaça de l’extrema dreta -un altre dels temes més habituals als mitjans de comunicació darrerament- no és conjuntural, sinó que respon a corrents de fons que molt probablement s’aprofundiran en els propers anys, i això s’ha de tenir molt en compte a l’hora d’organitzar la resposta. En efecte, la crisi econòmica i ecològica i la crispació social que aquestes generen, deixen desemparada tota una generació que només veu un futur negre, ple d’incerteses i malestar. El feixisme reapareix en aquest context amb un discurs que promet canvis radicals (basats en el retorn a “l’ordre” i els “valors tradicionals”), però que realment esborra la realitat de classe: defensa l’estructura de desigualtat social, ataca les conquestes feministes i del moviment obrer, divideix la població amb discursos d’odi contra la població migrant i criminalitza la pobresa. Un altre dels seus trets és l’ultranacionalisme; un component dels imperialismes, vells i nous, que legitima i impulsa el feixisme. Davant d’aquest situació, la lluita antifeixista ha de guanyar importància.

Les confrontacions entre diferents faccions capitalistes son cada cop més evidents. En qualsevol cas, la forma que acabarà adoptant el nou cicle d’acumulació de capital no està decidida. La nova reconfiguració mundial, aquest nou multilateralisme, està en disputa. En parlarem el proper 7 de juny al Centre Cultural La Model en un acte organitzat per la Fundació Neus Català amb la participació de dos periodistes, Rafael Poch-de-Feliu i Inna Afinogenova, que coneixen de primera mà la realitat del conflicte a Ucraïna, que ha estat una de les falles de l’escorça política on aquestes contradiccions acumulades han acabat esclatant en un conflicte obert.