Trump envestint contra els immigrants: Trastorn per estrès post-TRUMP-àtic?

Els atacs de Donald Trump als immigrants, en forma de batudes massives, assetjament i campanyes d'intimidació, estan provocant un gran patiment a milions de persones que viuen aterrides, que no surten de casa per por a ser deportades, que no van a les botigues, als centres de reunió, al metge, a l'església .... Aquests atacs estan trencant famílies, deixant desemparats a menors, afectant greument l'estabilitat emocional dels immigrants. Constitueixen una forma de bullying estatal perfectament planificat i desenvolupat.

Davant d'aquesta situació, em sorgeix la pregunta: es pot parlar ja de Trastorn per estrès post-TRUMP-àtic? Si els atacs de Trump són sinònims de trauma per als immigrants, és a dir si podem considerar que TRUMP = TRAUMA, en els casos en què aquests atacs donin lloc a trastorn mental, per simple deducció, es pot almenys plantejar el debat sobre l'ús d'aquest terme. Per descomptat, el plantejo abans de res com a denúncia de la situació.

La persecució de Trump seria un tipus de trauma perfectament observable i identificable (ja s'encarrega ell mateix de que sigui ben visible el seu bullying, el seu acoquinament i assetjament als immigrants).

De totes maneres s'ha de tenir en compte que encara que la persecució de Trump traumatitzi als immigrants, tindran després una gran influència en què aparegui el trastorn mental la fortalesa del subjecte i la seva capacitat de resiliència. I sabem que molts immigrants són persones sanes, fortes, amb capacitat de resistir l'estrès, encara que pateixin intensament però sense arribar a desenvolupar un trastorn mental. També sabem, que, al voltant d'un 20 per cent de les persones (centenars de milers en aquest cas), en aquest ambient de terror, desenvoluparan un trastorn mental, en la majoria dels casos de tipus del Trastorn per estrès posttraumàtic (encara que no sempre és així, també poden aparèixer altre tipus de trastorns).

Com és ben sabut, Donald Trump és fill d'immigrants, per part de pare alemanys i per part de mare britànics, que van arribar indocumentats als Estats Units, com gairebé tothom, d'altra banda. En tot cas el que és segur és que ningú de la seva família se'n va recordar d'acostar-se a saludar amigablement i presentar els seus respectes als que ja habitaven el país des de feia milers d'anys, per cert reclosos en inhòspites reserves. Per descomptat, els Trump són el prototip de gent que després d'arribar ells i instal·lar-se, estan entusiasmats amb la idea de tirar l'escala i que no entri ningú més. Una gent doncs que no destaca precisament per la seva capacitat d'empatia.

La criminalització de la migració, convertir-la en delicte per justificar la persecució, com estem veient no només als Estats Units sinó també en cada vegada més països, constitueix una de les cares més fosques del segle que comença.

Com m'escrivia fa uns dies des de Califòrnia un immigrant llatí "Estats Units s'està convertint en un lloc tan terrible que, per a nosaltres, trucar a l'infern, és ja trucada local".

jachoteguil@gmail.com