La reducció de la jornada laboral: un debat entre salut i economia

La implantació de la setmana laboral de 37,5 hores, una mesura que afectaria més de 12 milions de treballadors i treballadores a Espanya, ha provocat un intens debat. Mentre sindicats i govern destaquen els beneficis potencials sobre la salut i el benestar de la població treballadora, les organitzacions empresarials adverteixen que l'augment dels costos laborals podria disminuir els beneficis empresarials i generar una alça als preus de béns i serveis, cosa que afectaria exportacions i perjudicaria la demanda interna.

Estudis científics realitzats a població assalariada espanyola i europea han analitzat l'impacte de les jornades de treball moderadament llargues sobre la salut. En els darrers anys, s'ha demostrat que treballar entre 41 i 60 hores a la setmana de manera obligada, sigui per exigències empresarials o per la necessitat de les persones empleades d'incrementar els seus ingressos, s'associa amb problemes de salut com a mal estat de salut mental, hipertensió arterial, tabaquisme, sedentarisme en el temps lliure i manca de son. A més a més, les llargues jornades dificulten la conciliació de la vida laboral i familiar.

En contrast, hi ha pocs estudis sobre els efectes en la salut de la reducció de les hores de treball mantenint el mateix salari. No obstant això, una revisió sistemàtica publicada el 2022 a la prestigiosa revista Occupational and Environmental Medicine concloïa que aquesta mesura podria ser efectiva per millorar el benestar de les persones treballadores, especialment en aspectes relacionats amb l'estrès i el son. Altres estudis també han destacat millores en la conciliació de la vida laboral i familiar.

Encara que aquesta anàlisi se centra en la salut i el benestar de la població treballadora, no es poden ignorar els nombrosos estudis que indiquen que la reducció de la jornada laboral, lluny de disminuir el consum a causa del possible encariment de béns i serveis, podria tenir l'efecte contrari. Un augment dels salaris reals i del lleure disponible podria traduir-se en un increment de la demanda de béns i serveis, impulsant l'activitat econòmica.

Això no obstant, la reducció de la jornada laboral ha d'anar acompanyada de mesures per evitar la intensificació del treball, és a dir, l'augment de la càrrega laboral per unitat de temps. Aquest fenomen, que ha augmentat des dels anys 80 amb la introducció de noves tecnologies, ha portat moltes persones a fer més tasques en menys temps, incrementant l'estrès i afectant negativament les relacions familiars i socials.

En definitiva, la reducció del temps de treball remunerat té el potencial de millorar la salut i el benestar de milions de treballadors i treballadores, sempre que s'implementin mesures per prevenir la intensificació laboral. Això requereix, entre altres accions, augmentar les plantilles o introduir canvis organitzatius per eliminar pràctiques ineficients que persisteixen per inèrcia sota la premissa que “sempre s'ha fet així”.

*Lucía Artazcoz és llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Navarra, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública, Màster en Salut Pública per la Universitat de Barcelona, Tècnica superior en prevenció de riscos laborals amb l'especialitat d'Ergonomia i psicosociologia aplicada, i doctora de Ciències de la Salut i la Vida per la Universitat Pompeu Fabra. Una de les principals línies de recerca són les desigualtats en la salut relacionades amb els temps de treball. Actualment, és directora de l'Observatori de la Salut Pública de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i professora associada de la Universitat Pompeu Fabra.