Per un turisme de qualitat per al col·lectiu LGTB

Núria Abellan Calvet, coordinadora del Màster en Turisme LGTB al CETT-UB

El col·lectiu LGTB és aquell format per lesbianes, gais, trans, i bisexuals, on també es troben acrònims com ara LGBTQ, que inclou a persones queer. Aquest col·lectiu fa referència a aquelles persones que tenen una orientació sexual i/o una identitat de gènere considerades fora de la norma. Els drets de les persones del col·lectiu LGTB han augmentat en reconeixement al llarg dels anys, però tot i això, l’Informe sobre l’Homofòbia 2021 desenvolupat per ILGA evidencia que 69 estats membres de l’ONU penalitzen legalment el col·lectiu. Alhora, cal contemplar drets com ara el matrimoni, la possibilitat d’adopció i l’accés a canvis de registre del nom en el cas de les persones trans, així com les prohibicions al dret de protesta i de manifestació. D’altra banda, cal destacar que, tot i la seva gran importància, els drets garantits per llei poden no veure’s correspostos en les realitats socials del col·lectiu LGTB.

Tot i formar part d’un mateix acrònim, el col·lectiu LGTB no és homogeni, ja que hi ha un gran nombre d’identitats, orientacions, experiències i característiques diverses. Així doncs, s’han de tenir en compte tots aquells aspectes que poden comportar vivències diferents com són l’edat, la nacionalitat, l’ètnia, o l’estatus migratori, entre d’altres. De la mateixa manera, tot i formar part d’un mateix col·lectiu i, per tant, compartir un sentiment de comunitat, existeixen diferències que cal tenir en compte.

El turisme LGTB, un fenomen amb història

La IGLTA (International Gay and Lesbian Travel Association) defineix el turisme LGTB com el desenvolupament de màrqueting i productes turístics dirigits a persones d’aquest col·lectiu. En alguns casos es tracta de serveis dissenyats exclusivament per als turistes LGTB, com ara en casos de bodes o llunes de mel, serveis d’allotjament o rutes. En altres casos, serveis i destinacions busquen assegurar seguretat i calidesa al col·lectiu LGTB.

La relació històrica del col·lectiu amb el turisme és poc coneguda, amb les excepcions de persones com Lord Byron o Oscar Wilde. Als anys 1920 van començar a aparèixer destinacions amb la voluntat de rebre turistes majoritàriament gais; per bé que no es promocionaven públicament i eren conegudes només entre els membres de la comunitat. Alguns exemples són Sitges, a Catalunya; Míkonos, a Grècia, el barri Schöneberg, a Berlín; i destinacions estatunidenques com Fire Island i Provincetown van seguir la mateixa línia dues dècades més tard. L’augment de popularitat de destinacions i serveis dirigits al col·lectiu va portar a Bob Damron a publicar The Address Book l’any 1963, una guia d’espais d’oci segurs per a homes gais, tot i que la guia va canviar sovint per a afegir nous espais i eliminar-ne d’altres de clausurats per accions policials. És en aquesta època també que al Regne Unit es va popularitzar un argot conegut com a Polari, utilitzat majoritàriament entre els homes gais per tal de poder parlar en clau sense posar-se en perill.

Els aldarulls de Stonewall, que van tenir lloc a Nova York el 28 de juny de 1969 van suposar un abans i un després en el reconeixement de la diversitat en les identitats de gènere i les orientacions sexuals. Aquesta visibilitat va repercutir, entre molts altres factors, en l’augment de possibilitats per viatjar. En aquest nou escenari, Hanns Ebensten va fundar el primer turoperador dirigit exclusivament al col·lectiu gai l’any 1972. Des d’aleshores començaren a sorgir diverses iniciatives i destinacions obertament dirigides als turistes LGTB, com ara el primer tour LGTB internacional l’any 1979 o els primers Gay Games a San Francisco l’any 1982.

Un any més tard, l’any 1983, es va fundar la International Gay Travel Association (IGTA), de la mà de d’agències de viatges i allotjaments estatunidencs, que l’any 1997 va passar a ser la International Gay and Lesbian Travel Association (IGLTA). IGLTA es va crear amb la voluntat d’oferir informació als turistes LGTB i, alhora, demostrar el seu impacte social i econòmic per tal de poder expandir el turisme arreu del món. Al llarg de la seva història des de IGLTA s’han promogut iniciatives com ara RSVP, un creuer exclusiu per a homes homosexuals el 1983 o els primers creuers destinats al públic lèsbic l’any 1990, de la mà de la companyia Olivia Cruises.

La popularitat i reconeixement del turisme LGTB es va acompanyar amb les primeres accions de promoció dirigides a la comunitat LGTB des de Montreal, Quebec; seguides per la companyia American Airlines, on es va crear el grup GLEAM destinat a les bones pràctiques, la sensibilització i la igualtat de drets per a turistes i treballadors del col·lectiu. A partir d’aquestes dates les iniciatives, empreses i esdeveniments que tenien relació amb el turisme i la comunitat LGTB es multiplicaren. De la mateixa manera, també augmentaren exponencialment el nombre de Desfilades de l’Orgull celebrades el 28 de juny en honor als aldarulls de Stonewall, conegudes com a Pride Parades. Aquestes celebracions van prendre força internacionalment, arribant a un total de 971 desfilades arreu del món l’any 2017, segons dades d’InterPride.

Catalunya, destinació de referència

Catalunya és una destinació rica i diversa que compta amb una gran quantitat de serveis per al col·lectiu LGTB. Tot i que Barcelona i Sitges destaquen com a referents del turisme LGTB, Catalunya compta amb un gran nombre d’entitats i associacions que treballen des de diversos àmbits, com ara el Festival Rebentem els Armaris, que se celebra a Olot; el club esportiu Panteres Grogues, l’associació Colors de Ponent, a Lleida; l’associació LGTeBre; o l’associació Tal Com Som, que treballa a Berguedà, Garrotxa, Moianès, Osona i Ripollès; entre moltes altres.

Barcelona s’ha convertit en una destinació de referència per al turisme LGTB, aspecte a través del qual s’uneix al projecte de ciutat que cerca la diversitat i llibertat per al col·lectiu. D’aquesta manera, la capital catalana ofereix serveis durant tot l’any, com ara la programació del Centre LGTBI de Barcelona. Les activitats dirigides al col·lectiu se centren en bona part a la zona popularment coneguda com a Gaixample, delimitada entre els carrers Aragó, Urgell, Gran Via i Balmes. En aquests carrers hi ha un gran nombre de serveis especialitzats, dirigits majoritàriament al públic gai, com ara agències de viatge, allotjament, restauració, oci nocturn, botigues de moda i perruqueries, entre d’altres. Una segona ciutat catalana amb una oferta variada per al col·lectiu és Sitges, que s’ha situat històricament com una població per al col·lectiu LGTB de tota Europa. Tot i que existeixen activitats al llarg de tot l’any, destaca el Gay Sitges Pride, que s’ha constituït com un punt de trobada i d’oci de gran importància.

La formació dels professionals, imprescindible

El turisme LGTB té una gran importància dins de la indústria turística, que té la possibilitat d’adaptar la seva oferta per tal d’assegurar que les necessitats del col·lectiu són escoltades i representades. En aquest sentit, cal basar l’oferta turística en la comprensió del col·lectiu, especialment de la seva amplitud i diversitat. És per això que cal anar més enllà d’una oferta turística per al col·lectiu LGTB per a passar a parlar d’ofertes turístiques que tinguin en compte la pluralitat d’identitats, motivacions, experiències i necessitats. Així doncs, des d’una mirada interseccional, cal entendre, entre d’altres, les experiències de la tercera edat; els estigmes, dificultats i pors que pateixen les persones trans quan viatgen; estudiar com influeix l’eix racial; o entendre de quina manera la creació de la imatge dels destins afecta al conjunt de la població LGTB. El Màster en Turisme LGTB del CETT, impulsat conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, permet explorar aquestes preguntes i cercar respostes que duguin a la creació de coneixement i a la millora de les experiències turístiques del col·lectiu LGTB. La formació dels professionals en turisme és vital per a poder oferir un turisme de qualitat al col·lectiu LGTB, així com per a generar coneixement que permeti impulsar noves iniciatives.