Objectiu 2019: Canviar Catalunya des dels municipis

Ana Aroca. Regidora i portaveu del grup municipal Molins Camina a l’Ajuntament de Molins de Rei, i membre de Podem.

Aquests dies assistim al desmantellament judicial d’una Catalunya construïda a l’ombra. El cas Pretòria i el cas Palau exemplifiquen, com cap altre, la part menys visible de la corrupció. Com a Catalunya, el repartiment del poder –entre Convergència i el PSC- ha bastit una xarxa política i empresarial arrelada als territoris.

No és doncs una qüestió estrictament parlamentaria, que es pugui esclarir en una comissió de transparència. És una estructura municipal i supramunicipal que, aprofitant els anys daurats de la bombolla ha transformat part dels nostres ajuntaments en consells d’administració. Administracions públiques bolcades a gestionar la onada de privatitzacions de serveis públics i plans urbanístics, que han conformat una estructura pública ineficient, altament corrompuda i construïda en torn a la cultura de l’enriquiment privat.

Les últimes eleccions municipals van obrir una escletxa en aquest model de gestió arrelat a Catalunya. Algunes de les principals ciutats del país –Barcelona, Badalona, Castelldefels, etc.- van passar a ser governades per confluències ciutadanes constituïdes fora de la cultura institucional i amb un ampli protagonisme veïnal i ciutadà.

La apertura de un nou cicle polític va ser possible només supeditant les lògiques partidistes i apostant per una confluència ampla, capaç d’incloure i de donar un paper central als veïns i moviments socials que, majoritàriament, restaven exclosos de les lògiques internes de partit.

No obstant, en molts municipis va ser impossible arribar a consolidar espais amplis de confluència ciutadana. La rapidesa en la formació de Podem i d’En Comú, sumada a la manca de temps –menys d’un any entre les europees de 2014 i les municipals de 2015- va fer impossible construir en la majoria de municipis espais plurals amb totes les garanties necessàries per a constituir espais de canvi a Catalunya.

Tot i així, van sorgir moltes candidatures dels cercles de Podem a Catalunya, sumant més de 60 regidors de la formació morada al conjunt de Catalunya.

D’aquests 60 regidors i de les desenes de candidatures municipals hem pogut extreure una experiència imprescindible per poder avançar amb pas ferm cap a la consolidació d’un espai de canvi que comença a arrelar-se profundament a cadascun dels nostres barris, a cadascun dels nostres municipis, treballant per transformar la vida quotidiana dels nostres veïns i veïnes.

Ha sigut també un procés de maduració. De desentrellar l’entramat administratiu, polític i mercantil que constitueixen els nostres ajuntaments. Un procés que ens ha enfortit, especialment com a partit. Però, avui, insuficient per transformar Catalunya poble a poble.

A Catalunya, s’obre el temps d’arrelar un nou subjecte polític que ha obtingut dues àmplies victòries en l’escenari d’eleccions generals i una victòria molt simbòlica i contundent a l’Ajuntament de Barcelona, amb l’Ada Colau al capdavant. És l’hora d’estendre el cos del canvi i donar encara més aire als vents que bufen amb força des de fa 6 anys.

Per esdevenir una força del canvi que pugui transformar en clau democràtica el nostre país haurem de guanyar els nostres municipis al 2019. I per aquest objectiu estratègic, hem d’establir tres prioritats:

• Reforçar el treball en els nostres municipis. Fiscalitzar els nostres Ajuntaments, repensar-los i bastir alternatives passa per reforçar els espais municipals i fer-los el centre de l’activitat política de canvi a Catalunya. Fer-los també el centre de la nova cultura política dels espais de canvi: descentralitzada, plural i que construeixi espais amplis per reforçar als militants que dia a dia treballen arreu del territori.

• Apostar per espais amplis que defugin de la lògica de partit. Espais que permetin seguir bastint poble a poble agrupacions amples que siguin capaços de bastir alternatives a l’actual model de gestió. Espais que vagin més enllà de les coalicions electorals per consolidar una confluència que respongui als anhels de la ciutadania.

• Fer de les pròximes municipals l’objectiu central de canvi a Catalunya. El municipalisme és, sens dubte, una de les tradicions més virtuoses de la política catalana. Ser capaços de capgirar el model de govern passa inexorablement pels nostres municipis –diputacions, consells comarcals i àrea metropolitana–. Fer de l’aposta municipal una aposta de país, que desmantelli l’entramat publico-privat que impedeix gestionar els nostres consistoris en interès ciutadà.

Donar continuïtat a la gran onada de canvi democràtic dependrà de la nostra capacitat per donar respostes a aquestes exigències dels nostres veïns i veïnes. Catalunya ja ha canviat, però encara queda molt de camí per davant. Moltes etapes i un horitzó clar: per guanyar la Generalitat haurem de guanyar als nostres municipis. Haurem, com a Barcelona, de demostrar una millor capacitat de gestió pública, una millor defensa dels interessos de les majories socials i una millor capacitat d’implementar polítiques públiques a l’alçada de la societat dels segle XXI.

Guanyant els nostres ajuntaments aprofundim en l’arrelament democràtic i guanyem les posicions necessàries per tallar els fluxos que poden permetre una recomposició de la dreta catalana de CDC, assetjada en aquest moment pels casos de corrupció.

Toca seguir pensant-nos des de l’amabilitat i la generositat, tenint clar qui és l’adversari a l’exterior. Seguir bastint des de baix la unitat i la confluència que defensa el nou model de país, net, democràtic, sobirà i al servei de las majories socials davant el model de país de les elits convergents, al servei d’una minoria de privilegiats, corrupte i dependent dels grans poders financers.

El nou espai té el tret de sortida el proper 8 d’abril a l’assemblea fundacional de la Vall d’Hebron, no hi haurà una altre oportunitat així per poder construir des de ja l’alternativa guanyadora al nivell municipal. Totes junts i juntes hem de ser capaços d’estar a l’altura de la Catalunya d’avui.