Una nova etapa per a l'atenció a les persones a Catalunya

La recent aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària marcarà un abans i un després en la cura de les persones més fràgils. Es tracta d’una llei pionera, sense precedents a Espanya i amb pocs referents a escala europea, concebuda per afrontar de manera integrada els grans reptes que defineixen el present i el futur immediat: l’envelliment de la població, la cronicitat i la dependència.

L’objectiu central de la nova agència és clar: acompanyar les persones al llarg de totes les etapes de la vida, oferint respostes que combinin, de manera coherent i fluida, les dimensions socials i les sanitàries. Aquesta mirada global no només vol millorar la qualitat de vida de les persones, sinó també obtenir millors resultats en salut i benestar, fugint de la fragmentació que ha caracteritzat fins ara el sistema.

Darrere aquest projecte hi ha anys de treball i dedicació. Professionals de la salut, dels serveis socials, entitats, tècnics municipals i experts d’arreu, han sembrat les bases de l’atenció integrada a través de proves pilot, congressos, recerca i experiències comunitàries. Sense aquesta vocació transformadora la llei no seria avui una realitat.

La Generalitat, les diputacions i els ajuntaments fa temps que treballen plegats per impulsar una cultura de cooperació entre drets socials i salut. Aquest esforç sostingut ha permès arribar a un consens institucional i polític ampli, que es materialitzarà en la creació de l’agència en els propers dotze mesos. El món local hi tindrà un paper rellevant, assumint la vicepresidència segona i garantint que la proximitat amb la ciutadania es tradueixi en un pes decisiu en la presa de decisions.

Aquest canvi és necessari perquè és el que funciona millor per atendre a les persones. Avui, una persona fràgil pot arribar a interactuar fins a 20 serveis diferents en un sol any. Aquesta constel·lació de professionals, formularis, procediments i llenguatges sovint genera confusió, desorientació i burocràcia excessiva. Per a qui està vivint un moment vital delicat, aquesta complexitat pot esdevenir desesperant.

La integració pretén capgirar aquesta situació: que sigui el sistema qui es coordini internament, i no la persona qui hagi de fer de pont entre serveis. Coordinació prèvia, un sol referent, un sol pla d’atenció i una mirada compartida entre salut i serveis socials (també amb altres àmbits com educació o habitatge).

Així la norma es fonamenta en tres pilars clau: proximitat, proactivitat i universalitat.

Proximitat: l’agència vol situar la persona al centre. Això implica respectar les seves preferències (viure a casa o a una residència, optar per un tractament o un altre), simplificar tràmits, reduir burocràcia i reforçar l’atenció domiciliària i comunitària, sempre que sigui possible. La llar, amb la història personal i l’entorn, és sovint el millor lloc on estar.

Proactivitat: compartir dades entre serveis —amb les garanties adequades— permetrà identificar riscos abans que es manifestin i evitar patiment innecessari. La innovació, la recerca i els models predictius seran eines clau per millorar la qualitat de l’atenció. El sistema es defineix, així, pels resultats en salut i benestar, i no pel nombre de procediments que es fan.

Universalitat: la nova Agència neix per atendre tothom qui la necessiti. S’estima que un milió de persones a Catalunya —persones amb cronicitat o dependència— en seran les principals beneficiàries. Però qualsevol persona pot necessitar aquest acompanyament al llarg de la vida. L’atenció integrada serà un dret, independentment de la situació econòmica de cadascú, i es prioritzarà la participació d’entitats sense ànim de lucre quan s’opti per fórmules de gestió indirecta.

La llei també vol millorar les condicions laborals dels professionals, reconeixent el seu paper fonamental. L’horitzó de l’harmonització salarial entre els sistemes social i sanitari és una fita necessària per garantir un servei de qualitat.

L’atenció fragmentada no només és menys humana: és menys eficient. Genera més medicalització, més ingressos hospitalaris, més visites a l’atenció primària i més institucionalització en residències. Un model integrat redueix aquestes situacions i dona respostes més ajustades i de més qualitat.

Davant els discursos que qüestionen aquests avenços, les dades són clares: no avançar equivaldria a ignorar les necessitats reals d’una societat que és avui una de les més envellides del món. El risc, avui, seria no fer res.

La creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària representa un exercici de bona política: visió de futur, acord i esperança. És l’inici d’una nova etapa en la història de l’atenció a les persones a Catalunya, una etapa que vol donar respostes més properes, més humanes i més efectives.