La moció de l'esperança

Isabel Franco Carmona

Diputada de Unidos Podemos per Huelva

El Govern del Partit Popular comet el major error que pot cometre un govern en una democràcia: governar per a si mateix i per al poder econòmic, donant l'esquena al poble. És un Govern envilit. Davant d'aquest escenari, la moció de censura no era només una qüestió d'ètica, sinó de resposta a una situació d'emergència democràtica.

Una de les principals qüestions que plantejava la moció de censura que hem presentat era la necessitat d'utilitzar o no aquesta eina parlamentària. Pel que sembla, el Govern d'aquest país i alguns dels seus grups afins, els seus pilars de suport, han perdut totalment la perspectiva del que suposa representar el poble a les institucions.

La vulneració dels principis democràtics i de l'Estat de dret que ha dut a terme el Partit Popular és el que realment justifica la necessitat moral de presentar una moció de censura. Aquí no estem parlant de quina és la jugada mestra que ens permetria donar un escac i mat en el joc electoral. Aquí estem parlant de la deslegitimació absoluta d'un govern que ha incomplert de forma sistemàtica la seva part corresponent del contracte que signa amb el poble.

Un govern decent mai hauria estat implicat en 64 casos de corrupció, doncs molt abans hauria dimitit i no hi hauria tornat a presentar-se fins a quedar net de putrefacció. No obstant això, el Partit Popular, no només segueix governant, sinó que a més és el partit implicat en més casos de corrupció de la Unió Europea.

La seu del partit que ens governa, no només ha estat testimoni i destructor de proves, sinó que a més la reforma de la seu va tacar cadascuna de les seves parets, el seu terra, les seves portes, taules i cadires de diner negre. Com va dir Irene Montero en un discurs brillant i clar, la corrupció té seu i està a Gènova 13.

D'altra banda, el PP ha trencat el pacte social. En el primer trimestre d'aquest any, l'IPC va augmentar un 3%, mentre que els salaris baixaven. Aquesta descens dels salaris, en un moment de repuntament de la inflació, provoca una pèrdua de poder adquisitiu o, el que és el mateix, que la gent sigui cada vegada més pobre.

Això és conseqüència de decisions polítiques. La reforma laboral i el model d'ocupació de baixa qualificació del PP que converteixen Espanya en la platja d'Europa. La baixada de la taxa de cobertura davant la desocupació, col·loca les persones desocupades en una situació de pobresa desesperant. Qualsevol treball, a qualsevol preu i en qualsevol condició esdevé un miratge d'alleujament. Esclavitud en ple Segle XXI. També és una decisió política el buidament de la guardiola de les pensions i la inacció davant el dèficit de la Seguretat Social, dirigida a una privatització total o parcial de les nostres pensions.

Arribats a aquest punt, cal preguntar-se: què tenen en comú la corrupció i la venda dels drets del nostre poble? La resposta és obscenament explícita, saquejar el que és públic en benefici de l'enriquiment dels propis membres del partit que governa i dels seus aliats. Una trama que posa el poder polític al servei del poder econòmic i que intenta influir i trencar la independència del poder judicial. És una intenció premeditada de convertir els drets del nostre poble en negocis.

La democràcia no es pot entendre com una carta blanca que concedeixen cada quatre anys les urnes. Els càrrecs públics tenen l'obligació de garantir els drets de les ciutadanes i ciutadans i de governar pel bé dels interessos socials. Quan es parasiten les institucions, es perd la confiança; quan es posa en perill la independència del poder judicial, es perd la confiança; quan es saqueja els diners públics i es vulneren els drets fonamentals, es perd la confiança. I és d'això del que tracta la moció de censura, de la responsabilitat democràtica que té el Parlament per apartar un govern que ja no compta amb la confiança del poble.

El tauler polític va quedar clar. Ciutadans és, sense remei, còpia i crossa del Partit Popular. El PSOE segueix bloquejat davant els seus problemes interns i ancorat en els anys del tornisme polític que tant de mal ha fet al nostre país.

Però hi ha esperança. Amb aquesta moció de censura hem demostrat que hi ha possibilitat d'una majoria parlamentària progressista. Els demanem alçada de mires per treure's de sobre una abstenció que els paralitza i els tendim la mà treballem conjuntament durant aquest estiu per fer fora de la Moncloa el Partit Popular.

Tothom reconeix que des que Podem va entrar a l'escenari de la mà de Pablo Iglesias, la política ha canviat. Que el Congrés dels Diputats ha estat envaït de vida, és un fet que es veu, que se sent, que es respira, a cada racó d'aquesta institució. La moció va ser, en si mateixa, un gran moviment.

Hi ha futur, hi ha esperança.