"Després van venir contra mi, però..."

Ana Pardo de Vera

Del poema del pastor luterà alemany Martin Niemöller hi ha tantes variacions del mateix autor com versions d'una altra gent que es va atribuir o a la qual van atribuir el text, gravat en el Museu Memorial de l'Holocaust dels EUA. El poema, que coneixeran de sobres i que tenen costum de citar els nostres polítics quan els quadra amb la reivindicació partidista de torn, és una denúncia demolidora contra la indiferència i l'apatia humana davant les injustícies i les violacions de drets i llibertats. El que és "L'única cosa necessària perquè triomfi el mal és que els homes bons no facin res" de Burke, però amb expressió molt més gràfica i concreta en el text de Niemöller, aquí ho deixo:

"Primer van venir a buscar els socialistes i no vaig dir res, / perquè jo no era socialista. / Després van venir a buscar els sindicalistes / i no vaig dir res, perquè jo no era sindicalista. / Després van venir a buscar els jueus / i no vaig dir res, perquè jo no era jueu. / Després van venir contra mi, / però ja no hi havia ningú que pogués protestar per mi".

Segurament, vostès hauran sentit o llegit una o totes dues cites aquests dies en relació amb el la expulsió de l'escó a un diputat canari d'Unides Podem, Alberto Rodríguez, que representava el vot de més de 60.000 ciutadans i ciutadanes de les Illes i al qual la presidenta del Congrés, Meritxell Batet (PSC-PSOE), sense convocar a la Mesa del Congrés i sense menció explícita per part del Tribunal Suprem en la seva sentència sobre la inhabilitació per a càrrec públic pel ja exdiputat Rodríguez, va optar per acceptar la ingerència en el Poder Legislatiu de l'alt tribunal -que, insisteixo, en cap moment li va especificar que hagués de fer-lo fora- i retirar-li l'escó al parlamentari canari després d'un judici sense proves, a més.

El debat jurídic està servit al més alt nivell amb els tres poders implicats i sobre una qüestió que hauria de ser exquisidament clara i en cap cas objecte de dubte: els drets polítics i democràtics dels càrrecs electes a les urnes; l'essència mateixa de la democràcia. Al meu entendre i segons el que he parlat amb unes i uns altres durant el cap de setmana, la decisió de Batet és un error, per molt que des de les files socialistes se'ns intenti fer veure que la presidenta de la Cambra Baixa va intentar evitar un mal major: una denúncia de la (ultra)dreta de PP, Vox i Ciutadans contra Batet per prevaricació, que en ser ella aforada, hauria de decidir la mateixa Sala del mateix Manuel Marchena del mateix Tribunal Suprem que aquest magistrat anava a presidir perquè el PP controlés "la Sala Segona des de darrere", recorden? En el PSOE estan convençuts que calia evitar aquest pas, "un mal major", i que el mal menor -que de "menor" no té res- és l'expulsió d'Alberto Rodríguez. Dubto que Marchena s'exposés a una vergonya similar a la que està passant Pablo Llarena amb Carles Puigdemont a Europa condemnant per prevaricació a la presidenta del Congrés per denúncia de PP i Vox, però I'veu seen things you people wouldn't believe sense anar-me més lluny de la M-30.

La impressió general, no obstant això, per una decisió que comença a veure's qüestionada per tot el marc ideològic progressista excepte pel Partit Socialista, és que aquest ha abaixat el cap un cop més davant la decisió d'un Suprem impregnat d'ideologia i partidisme de dretes. Però què li dirà el PSOE a la gent si acaben de renovar els òrgans constitucionals -llevat del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que el PP es resisteix a deixar anar per raons òbvies- sobre la base d'uns dels repartiments més partidistes que es recorden, aquesta vegada, a sobre, amb l'aquiescència d'Unides Podem? Però quina excusa és aquesta la d'acceptar els nomenaments més amoralmente esbiaixats cap al PP per a que jo pugui col·locar els que representen el contrari... segons el meu criteri? De quina independència ens estan parlant? I això de la dona del rei, el que és i el que sembla? Aquesta és la renovació institucional que pregonen tots/es des dels seus escons?

El que ha passat amb Alberto Rodríguez obre una crisi institucional en tota regla, en la qual el poder judicial favorable a la dreta ha tornat a guanyar per incompareixença, sobretot, del PSOE. Però no només.

El passat 4 de maig, Joan Josep Nuet (ERC) va ser expulsat del seu escó en el Congrés quan es va fer efectiva la sentència del Suprem de 9 d'abril que el condemnava a vuit mesos d'inhabilitació per a càrrec públic per desobediència greu en haver permès la tramitació del referèndum fallit de l'1 d'octubre al Parlament de Catalunya.

A l'abril del 2019, cinc parlamentaris independentistes que estaven a la presó provisional processats per rebel·lió van ser elegits en les eleccions generals: Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Oriol Junqueras, diputats, i Raül Romeva, senador. El Tribunal Suprem els va permetre recollir les seves actes, però no els va permetre exercir malgrat haver estat triats sense haver estat condemnats, en primer lloc, i amb posterioritat al seu processament, en segon. En tercer lloc, els cinc polítics catalans van ser condemnats per sedició, no per rebel·lió, però ningú va dir res.

Al mes de març del 2017, l'exdiputat del PDeCAT Francesc Homs va ser expulsat del seu escó en el Congrés després de ser condemnat a 13 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per desobeir al Tribunal Constitucional participant en la consulta del 9 de novembre, 9-N, a Catalunya. "No s'expulsa a un diputat del Congrés, sinó a milers i milers de catalans", va dir llavors el també exconseller. Com el canari Rodríguez.

Que el judici contra el procès català i precedents com el 9-N van ser un disbarat i conseqüència del desistiment de les seves responsabilitats polítiques per part de Mariano Rajoy, que les va substituir per una operació de clavegueres de l'Estat, avui ho reconeixen, fins i tot, membres del PP. Pretendre negar la relació entre la dreta judicial i les accions de claveguera de l'Estat ha estat propi de persones maldestres, interessades o indiferents, perquè quina casualitat que Villarejo i la seva quadrilla tinguessin els mateixos objectius que el poder judicial, Unides Podem i l'independentisme català. T'agradin molt, poc o gens ni mica. Parlem de democràcia elemental en plena ofensiva global dels populismes ultrareligiosos, neoliberals i neofeixistes, així que veurem si ara queda algú que digui alguna cosa, perquè algunes ja ens hem quedat afòniques.