Aprofitar el moment de l’escalada de preus de l’energia per fer una aposta per les renovables

Montse Melià , periodista

La invasió d'Ucraïna per part de l'exèrcit rus i el conflicte bèl·lic que ha desencadenat ens durà, gairebé segur, a una nova crisi energètica al conjunt d'Europa, a més d'una inflació que encara no se sap fins on arribarà. Probablement dependrà del curs i la durada del conflicte armat. Tothom sap que un increment del preu del petroli, i del gas, repercuteix en tots els productes i, per tant, genera inflació. Sobretot si els salaris no creixen en la mateixa dimensió, cosa bastant probable.

El cas espanyol, i català, té algunes peculiaritats com que no depenem tant del gas rus però si que depenem del petroli que no para d'incrementar el seu preu.

A Espanya el govern de Mariano Rajoy va posar fre a l'ús de les renovables per part dels particulars i petites empreses o cooperatives com és Som Energia, per posar un exemple. D'aquesta forma tenien temps els grans productors d'energia, bàsicament Endesa i Iberdrola, de posar-se al dia en la producció via renovables per tal de poder seguir copant el mercat, com volen continuar fent. A canvi tots coneixem com els grans partits es cobren aquesta mena de favors amb les famoses "portes giratòries".

D'aquesta manera es dona la paradoxa que essent un dels països que té més sol d'Europa, no siguem un dels que té més panells solars, com tenen per exemple a Alemanya, amb moltes menys hores de sol que nosaltres. A Catalunya també n'hi ha menys que a d'altres CCAA, sigui dit de passada.

Ara la UE es lamenta de la dependència energètica de Rússia. Cert és que a Europa hi ha una gran escassedat de matèries primeres per a produir energia, però s'haurien d'haver adonat que no convenia gens dependre d'un únic país productor per a mantenir un estat del benestar al qual els ciutadans d'aquest continent no hi volem renunciar. Ara es plantegen anar reduint aquesta dependència i l'alternativa , en gran part, és comprar el gas dels Estats Units, que surt més car que el rus. Està clar que del que no es tracta és de suprimir una dependència per una altra i que el que s'ha de fer és probablement diversificar l’origen de les fonts d’energia i iniciar d’una vegada el gran salt endavant de l’energia neta i renovable.

S'ha d'apostar molt més per les renovables i a molt més gran escala, no hi tenim alternativa. Per què no incrementar el suport públic d'administracions estatals, autonòmiques i locals per a la instal·lació de panells i altres generadors d'aquestes energies? Com també s'ha de donar més suport a la investigació en aquest camp. Segur que hi ha altres fonts d'energia que ens podrien donar fruits, les marees, les onades, etc. També es genera energia en trepitjar el terra. Hi ha experiments en aquest sentit a Barcelona on trepitjant el terra es genera energia per un enllumenat. Ningú diu que això pugui donar fruits d'un dia per l'altre, però si no es comença a fer a una escala una mica important molts esforços no serviran per res. O sí, perquè els grans productors ens continuïn esprement amb els seus preus abusius. Justament és en la fixació dels preus dels productes energètics on es produeix un altre abús que paguen el conjunt dels ciutadans. El preu de la llum es fixa juntament amb el del gas , que sempre és més alt. Fins i tot algunes energètiques van buidar alguns embassaments fa uns mesos i això va contribuir a augmentar el preu de l'electricitat. En qualsevol cas el preu va començar a pujar ja fa bastants mesos sense que, de moment, es vegi una llum al final d’aquest túnel alcista. I el preu de la benzina el fixen els productors atenent les cotitzacions internacionals i el butlletí petrolier de la UE. Tots aquests productes tenen un preu regulat pels majoristes als Pressupostos de l'Estat i suporten una forta càrrega d'impostos estatals amb franja autonòmica , a banda de l'IVA. Marge perquè l'Estat pugui actuar n'hi ha. I la Generalitat, i la UE.

Tornant a les renovables, a Catalunya tenim un gran debat per la instal·lació de molins de vent a la zona de l'Ebre i a l'Empordà, que són justament els llocs on fa més vent. El territori es queixa perquè diuen que ningú no els ha consultat i que sempre els toca a ells fer-se càrrec del que els altres no volen. Especialment al sud. Allà tenen la petroquímica, les centrals nuclears, molins de vent a dojo, etc. Tenen raó de queixar-se i haurien de poder posar condicions a l'assumpció de tots aquests inconvenients. El que passa és que no hi ha gaire alternativa. Hem de ser capaços de generar cada vegada més energia de fonts renovables i també de no contaminants, que de fet és una mica diferent.

En el futur hauríem de poder abastir per exemple l'enllumenat públic de petites poblacions, i perquè no de les grans? Hauríem de tenir una gran part dels terrats de les cases ocupats per panells solars. Els nostres vehicles públics col·lectius haurien de funcionar amb aquestes energies. Probablement, hi ha moltes més possibilitats per a la utilització de fonts d'energia alternatives, aquest és un camí que s'ha d'explorar.

Les nostres administracions tenen un repte important a fer en aquest sentit. La Unió Europea és la primera que ha de qüestionar, i millorar, el sistema de fixació dels preus de l'energia que en teoria estan liberalitzats, però que en la pràctica protegeixen només a les grans empreses perquè ho continuïn essent i s'oblidin de les necessitats dels seus ciutadans.