El nou delegat del Polisario a Catalunya denuncia el "silenci informatiu" sobre la repressió al Sàhara Occidental: "És una veritat que fa mal"

Fa 50 anys que una marea de civils marroquins, encoratjats pel Govern de Hassan II, va travessar a peu la frontera entre el seu país i el Sàhara Occidental. Va ser l'anomenada Marxa Verda, que Rabat considerava el "retorn simbòlic" a un territori colonitzat des de finals del segle XIX per l'Estat espanyol. Aquell va ser un punt d'inflexió per al poble sahrauí, que poblava històricament la zona. A través de l'acció del Front Polisario, fundat el maig del 1973, defensava la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, amb el qual aspirava a proclamar la independència del territori, sense ser colonitzat ni per Espanya ni, a partir del 1975, pel Marroc. 

Aquesta organització política té un nou delegat a Catalunya, Mohamed Salem Laabeid, que ha denunciat aquest dijous el "silenci informatiu" sobre el conflicte bèl·lic que va reviscolar al Sàhara Occidental fa cinc anys, però que només representa la punta de l'iceberg del règim colonialista, "basat en l'opacitat i el terror", que impera al territori. "És una veritat que fa mal", ha advertit el també periodista, en una roda de premsa organitzada pel grup de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya. 

Per què no es parla del Sàhara Occidental?

Mohamed Salem Laabeid va exercir durant dues dècades com a director de la televisió sahrauí TVRASD i coneix de primera mà la invisibilització de la causa, la "repressió" dels ciutadans que viuen en zones sota control marroquí i les "precàries" condicions de vida als camps de Tindouf, a Algèria, on hi malviuen al voltant de 200.000 refugiats. "Per què no es parla del Sàhara? La gent surt al carrer a donar suport a Palestina i a Ucraïna perquè se'n parla als mitjans de comunicació. Fa cinc anys que estem en guerra. Quan jo era director de la televisió vam enviar imatges a tots els mitjans espanyols, fins i tot a TV3, i ningú va fer servir res", ha afegit. 

Durant la seva intervenció, Salem Laabeid ha assegurat que el poble sahrauí ha resistit "durant 50 anys amb els mateixos actors involucrats" —Espanya, França, Estats Units i el Marroc— i continuarà fent-ho malgrat la "violació sistemàtica dels drets humans" i la negativa a un referèndum d'autodeterminació. A banda de la Marxa Verda, el 1975 també es van signar els famosos Acords de Madrid, en els quals Marroc, Espanya i Mauritània es van repartir el Sàhara Occidental. "Només demanem que se sàpiga la realitat i la veritat", ha reclamat el representant del Front Polisario a Catalunya. 

En la roda de premsa també ha participat Hassana Douihi, vicepresident de la Lliga per la Protecció dels Presos Sahrauís. L'activista ha admès que no és "fàcil" parlar d'allò que es viu en els "territoris ocupats": "És intimidació, tortura, vigilància. El Marroc viola els drets humans del poble sahrauí, hi ha milers de segrests. Fa anys s'executava els presoners llençant-los des d'helicòpters o enterrant-los vius". 

Douihi ha parlat de la repressió policial durant les manifestacions —que la seva dona, activista, també ha patit— i no ha pogut acabar la seva intervenció perquè l'han envaït les emocions. El seu fill, present en la trobada, ha pres el relleu. Segons Salem Laabeid, hi ha més de 650 desapareguts sahrauís dels quals "no se'n parla des del 2003". Al territori del Sàhara Occidental no està permès l'accés de periodistes i observadors internacionals.

Un cop acabades les intervencions inicials, també han participat en el debat posterior figures com David Minoves, president del CIEMEN, o Xavier Serra, expresident de la Coordinadora Estatal d'Associacions Solidàries amb el Sàhara (CEAS- Sàhara). Ambdós han expressat la seva preocupació per l'envelliment de la militància popular i el moviment solidari amb el poble sahrauí.

El paper de l'Estat espanyol i de les Nacions Unides

L'any 2022, el Govern espanyol va fer un gir diplomàtic sobre la seva posició en relació amb el Sàhara Occidental: va reconèixer com base de negociació el pla d'autonomia del Marroc, considerant-lo "seriós, realista i creïble". Aquesta postura va servir per destensionar les relacions amb el successor de Hassan II, Mohamed VI, i arribar a acords en matèria d'immigració. No obstant això, es van generar discrepàncies internes dins del mateix executiu, on sectors com Sumar van defensar el dret a l'autodeterminació dels sahrauís.

Pel que fa a les Nacions Unides, el passat 31 d'octubre, el Consell de Seguretat va emetre la resolució 2797, que renova el mandat de la MINURSO —la missió de l'ONU al territori— fins a finals de 2026. Aquesta acció reforça la posició marroquina en el procés, i suposa un revés a la pretensió sahrauí de celebrar el referèndum.