Només un de cada quatre euros recaptats en habitatge a Catalunya es dedica a polítiques residencials

Només 1 de cada 4 euros que es recapten amb impostos vinculats a l’habitatge es van reinvertir en polítiques residencials el 2023. Ho recull un informe conjunt de les càtedres APCE-UPF Habitatge i Futur i de Tecnocasa que s’ha presentat dijous, basat en municipis de més de 25.000 habitants.  Els autors han recordat que Espanya es troba entre els països amb impostos més elevats en l'habitatge de propietat, mentre inverteix un terç de la mitjana de la Unió Europea.   

L'informe quantifica en 5.000 milions per 14 tributs i impostos relacionats amb l'habitatge durant el 2023 a Catalunya i ho compara amb la despesa efectiva en polítiques d'habitatge que "tan sols" va superar els 1.500 milions, un 25% del total. Apunten que la proporció entre els recursos recaptats i invertits s'ha incrementat en els últims anys per l'efecte dels fons Next Generation, puix el 2019 era de gairebé el 16%.

Els municipis van destinar a habitatge de mitjana una despesa del 22% del recaptat, mentre que per part de la Generalitat va ser un 13%, i de l'Estat un 168%. Els autors de l'estudi han matisat aquesta dada estatal tot recordant que molts dels tributs espanyols es recapten també en l'àmbit autonòmic, i insistint en l'efecte a l'alça que han tingut els fons europeus.

L'informe proposa condicionar una "part significativa" dels ingressos obtinguts pel que anomenen "fet imposable habitatge" a la seva reinversió directa en polítiques de l'habitatge. Segons els càlculs dels autors de l'estudi, si durant els pròxims anys es destinés el 75% d'aquesta recaptació a polítiques residencials, Espanya podria acabar amb el dèficit d'habitatge social i alinear-se amb els estàndards europeus.

A Espanya, només l'1,13% del parc total d'habitatge es dedica a lloguer social, unes xifres molt per sota de la mitjana de l'OCDE (7,75%). En canvi, en comparació amb altres països l'Estat espanyol té una càrrega més elevada en adquisició, tinença i transmissió d'habitatges, amb un tipus marginal efectiu d'un 30,3%, enfront del 9,7 de l'OCDE i del 6,5% de la UE. Un altre problema que han assenyalat és la poca elasticitat de l'oferta en comparació amb la resta d'Europa, que fa que "quan els preus de l'habitatge pugin molt" l'oferta reacciona "molt poc".

Els dos extrems a Catalunya: de Sant Cugat a Salt

L'informe xifra la pressió fiscal i la inversió dedicada també per municipis i conclou que Sant Cugat (9,01%), Sitges (12,3%) i Esplugues de Llobregat (14,3%) són els municipis que menys diners destinen a habitatge amb relació al que recapten. A l'extrem contrari hi ha Salt, que reverteix a polítiques d'habitatge un 43,9% del que recapta. A continuació hi ha localitats com Olot (36,73%), Santa Coloma de Gramenet (35,97%), Manresa (34,84%) i Ripollet (33,04%).  

D'altra banda, mostra que Barcelona representa el 42,3% del total que recapta la Generalitat per habitatge a Catalunya.  L'estudi mostra una diferència per renda clara entre els que més reinverteixen i els que menys. També denuncia que molts dels municipis amb taxes urbanístiques més elevades no demostren una millor gestió en el servei prestat.

Els autors de l'estudi han assenyalat altres punts que consideren incongruències normatives com ara que l'habitatge de protecció social de lloguer estigui "més gravat" que el de venda. També han demanat eliminar els gravàmens de l'Impost de Transmissions Patrimonials a joves amb pocs recursos i els impostos a la construcció d'habitatge social.