Només el 13% de l'habitatge construït a Catalunya l'última dècada és de protecció oficial

Durant el 2023 van iniciar-se 15.946 habitatges a Catalunya, dels quals tot just 2.127 -el 13,3%- són de protecció oficial (HPO). Són dades que apareixen al darrer informe L'edificació a Catalunya, presentat aquesta setmana pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Les xifres queden per sota de les necessitats del territori, segons la planificació de la pròpia Generalitat, però el dèficit és especialment acusat en l'HPO.

En un context amb els preus desbocats -amb increments importants en el mercat de compra, però especialment accentuats en el del lloguer-, augmentar el nombre d'HPO és una qüestió imperiosa per millorar l'accés a l'habitatge. En aquest sentit, Catalunya parteix d'un dèficit de dècades, que ha situat el parc de pisos protegits -siguin de compra o de lloguer- en un escàs 2% del total, lluny del 15% o el 20% que els experts consideren adient per poder impactar també en les rendes del mercat privat.

En la darrera dècada els pisos protegits a Girona, Lleida i Tarragona tot just són l'1,6%, l'1,3% i el 3,1% del total, respectivament 

La realitat, però, és que en la darrera dècada els immobles protegits només representen el 13,4% del total construït, de manera que el dèficit acumulat no es corregeix. La situació, generalitzada al conjunt de Catalunya, s'agreuja a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona, on des del 2013 l'HPO edificat tot just ha significat l'1,6%, l'1,3% i el 3,1% respectivament, segons el càlcul realitzat per Públic a partir de les dades dels informes anuals de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.

Entre 2013 i 2023 s'han finalitzat o iniciat 120.539 pisos, amb els 16.311 de 2022 i els 15.946 del 2023 com a màxims. El volum està a una distància sideral de l'època de la bombolla immobiliària, quan se superaven any rere any els 80.000 pisos, amb un sostre de gairebé 130.000 només el 2006.

En l'última dècada, el nombre de nous HPO -amb independència del tipus de tinença- ha estat 16.122 i únicament el 2013 i el 2014 van representar més del 20%. Eren, però, els anys més intensos de la crisi econòmica, amb una activitat constructiva sota mínims -menys de 4.000 nous pisos a Catalunya cada curs- i tot just 678 i 992 nous HPO, respectivament.

Quants pisos socials calen?

Segons el Pla Territorial Sectorial d'Habitatge (PTSH), que elabora el Govern, Catalunya necessitaria uns 25.000 nous immobles anuals per afrontar la demanda, xifra clarament superior a l'assolida els darrers anys. Pel que fa a l'HPO, la planificació va més enllà i es fixa com a objectiu edificar 15.000 pisos anuals fins al 2037 -un total de 220.000-, un nombre que permetria atendre l'anomenada "demanda exclosa", és a dir, la que no podrà accedir al mercat lliure. En l'horitzó, a més a més, es pretén que els immobles protegits representin el 15% del total i, més en concret, que el parc de pisos de lloguer social s'elevi fins al 7% el 2042.

El pla del Govern sobre habitatge té com a objectiu que es facin 15.000 HPO anuals

Objectius ambiciosos que seran impossibles d'assolir si continua el ritme actual. Com hem comentat, entre 2013 i 2023 s'han fet 16.112 HPO, és a dir, han calgut 11 anys per assolir la xifra que caldria anualment. Només el 2021, amb 2.615, i el 2023, amb 2.127, s'han superat els 2.000 pisos de protecció iniciats. Una dada, en tot cas, absolutament insuficient per apropar-se al que pretén el PTSH.

A banda, la seva distribució territorial no és precisament equitativa. A la província de Barcelona se n'han fet 15.615, el 96,9% del total, mentre que a Girona tot just s'ha arribat als 199; a Tarragona als 277; i a Lleida als 69. A aquesta darrera demarcació, per exemple, no va iniciar-se cap HPO els anys 2013, 2014, 2016, 2017, 2020 i 2022, situació que també s'ha donat a Tarragona el 2014, 2017, 2020 i 2022. També hi ha grans ciutats metropolitanes amb problemes i, com va informar Públic, Badalona acumula dues dècades sense aixecar pisos públics.

La pèrdua d'habitatge social

A tot això s'hi suma una accelerada reducció del pisos de protecció oficial disponibles, almenys a la província de Barcelona. La raó és la progressiva pèrdua de qualificació com a HPO de molts dels immobles construïts dècades enrere, que majoritàriament eren de compra i tenien la protecció limitada a un període d'entre els 10 i els 30 anys, per posteriorment quedar totalment en mans privades.

L'informe El parc d'habitatge protegit a Barcelona: estoc existent i la seva evolució, elaborat per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona i l'Observatori Desca, hi posa xifres: si a finals de 2021 hi havia al conjunt de la demarcació 72.501 HPO, el 2030 tot just en quedaran la meitat -36.470- i el 2040 el nombre serà de 18.830, és a dir, un 74% menys que dues dècades enrere.

En el moment de presentar el treball, els responsable dels dos observatoris van lamentar que s'hagués apostat per una protecció "no indefinida" i per un model de compravenda i no de lloguer. Tot plegat està provocant que el ja migrat parc d'habitatge social "estigui desapareixent", en paraules de Jordi Bosch, director de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona.

Al seu torn, la directora de l'Observatori Desca, Irene Escorihuela, va apuntar que era "totalment anòmal" en comparació amb altres països europeus que es produís aquesta desqualificació d'habitatge protegit. A la pràctica el fenomen suposa que pisos construïts en sòl públic i amb ajudes i subvencions passaven a mans privades sense cap tipus de contraprestació.

Per tal d'evitar perpetuar la situació, el Govern va impulsar el decret llei 17/2019, que a la pràctica implica que gairebé la totalitat d'immobles protegits no podran ser desqualificats en un futur. La mesura, però, no és retroactiva, de manera que els pisos construïts prèviament sí que poden acabar al mercat privat.

Situacions que dificulten el ja complicat accés a l'habitatge a casa nostra, a l'espera de comprovar l'impacte que pugui tenir la imminent posada en marxa de la regulació de preus dels lloguers.