Neix la plataforma 'En defensa dels nostres rius' contra la privatització de la pesca prevista pel Govern

Amb l'objectiu de garantir que la gestió dels cursos fluvials continuï sent exclusivament pública, una quinzena d'entitats ecologistes i ambientals, nacionals i d'àmbit territorial, entre les quals la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Casting o AEMS Rius amb Vida, han creat la plataforma En defensa dels nostres rius. Demanen al Govern que derogui una proposta parlamentària que contempla privatitzar la pesca als rius així com la creació de centres piscícoles per repoblar qualsevol tram en concessió.

"La nova normativa derivarà en un desastre ambiental i social"

Concretament, reclamen eliminar la totalitat del títol VI i l'article 37 de la Proposta de Reglament de la Llei d'ordenació sostenible de la pesca continental, que es troba en fase d'exposició pública. El president de la Federació Catalana de Pesca, Albert Vidal, va afirmar durant la presentació de la plataforma, que va tenir lloc dilluns a la Pobla de Segur (Pallars Jussà), que estan disposats a arribar a la via judicial si no se'ls fa cas. Josep Grau, president de l'Associació per a l'Estudi i Millora dels Salmònids, ha dit que la normativa derivarà en un "desastre" ambiental i social.

Vidal ha explicat que el títol VI d'aquest reglament permet a l'administració fer concessions a empreses privades de trams públics de vuit quilòmetres de rius per un termini de deu anys, essent les empreses les que establirien el nombre de permisos diaris, el preu i les condicions per obtenir el permís. Així mateix, l'article 37 autoritza la creació de centres de reproducció i cria d'espècies aqüícoles. Vidal ha dit que es tracta de piscifactories privades en els trams que es donin amb concessió.

Segona versió del reglament

La Plataforma s'ha creat arran que el Govern ha tornat a presentar per a la seva aprovació el reglament de desenvolupament de la Llei 22/2009, de 23 de desembre, d'ordenació sostenible de la pesca continental, similar al presentat el desembre del 2021, retirat per la mateixa administració catalana. En aquell moment, la Federació de Pesca, l'AEMS Rius Amb Vida, societats de pescadors i entitats conservacionistes ja van pressionar per aturar el reglament.

La sorpresa, segons Vidal, ha sigut que aquesta versió del reglament no ha tingut en compte cap de les al·legacions presentades pels sectors implicats, fins i tot les presentades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).  

De moment, integren la Plataforma una onzena d'entitats d'àmbit nacional com la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Casting, AEMS Rius amb Vida, DEPANA, IPCENA, Societat Catalana d'Herpetologia i l'Associació Catalana de Guies de Pesca, a més d'altres entitats d'àmbit territorial com la Societat de Pescadors de Tremp, Renatura Pirineu, Conveni Pallaresa, Conveni del Ripollès, Societats de Pescadors Esportiu, Conveni del Segre, Ribagorçana, d'Alfarras, Rialp, Sort, La Pobla de Segur, La Seu d'Urgell, Lleida, Balaguer, Organyà, La Rama del Ripollès, Solsona, Malagarriga i Vic.

La gestió de la pesca als rius és exclusivament pública

Actualment, a Catalunya la gestió de la pesca als rius és exclusivament pública tal com diu la Llei 22/2009 de pesca de Catalunya. La Plataforma considera que "ara s'està fent una bona gestió" i demanem que es continuï gestionant des de l'administració pública. Així, faran arribar aquesta qüestió al Parlament, on tenen previst anar la setmana vinent per abordar totes les reclamacions. De moment, tenen el suport de Junts, PSC i CUP.

Qualsevol ciutadà pot adquirir un permís de pesca per a qualsevol indret del territori

Ara com ara, qualsevol ciutadà pot adquirir un permís de pesca per a qualsevol indret del territori. En les Zones lliures sense mort pot pescar gratuïtament; en les Zones de pesca controlada pagarà unes taxes públiques, entre 2,70 i 14,80 euros, en funció de la classificació de la zona de pesca (sense mort, amb mort, intensiva).

El que pretén el títol VI d'aquest reglament, és replicar el model anglosaxó on es permet gestionar trams de riu de forma privada. Grau ha dit que "és molt important ressaltar que les aigües del Regne Unit són privades i no públiques com és el cas a l'Estat espanyol, i per tant aquí aquell model no és aplicable.

Segons ha afirmat Vidal, la finalitat dels trams en concessió és crear zones de pesca exclusiva, destinada a persones amb un alt poder adquisitiu, excloent a la gran majoria de ciutadans, fins i tot els pescadors riberencs, aspecte que no toleraran des de la Plataforma.