Les negociacions a diverses bandes entre les esquerres alternatives dibuixen diferents escenaris a cada territori

Les negociacions en l'espai de les esquerres alternatives s'encallen a Madrid i Barcelona, mentre avancen a diferent ritme en altres territoris. A 52 dies que es posin les urnes als col·legis electorals, els partits del Front Ampli —IU, Más Madrid, Comuns i Moviment Sumar—, Podem i altres formacions sobiranistes i territorials com Compromís, CHA, Nova Canàries o Ara MÉS esgoten les converses per inscriure les coalicions electorals, el termini de les quals acaba el divendres 16 d'octubre. En l'equació encara vol aparèixer Gabriel Rufián, que manté la seva particular disputa amb la direcció d'ERC liderada per Oriol Junqueras.

L'espai de les esquerres s'enfronta a una dicotomia política: federalisme o confederalisme. En un espai en què algunes formacions polítiques són d'àmbit estatal (IU, Podem o Moviment Sumar) i altres d'àmbits territorials diferents, el fet de presentar una única marca a les generals o diverses, segons les particularitats territorials, és un element de fricció. Així, hi ha territoris on els acords amplis entre les diferents esquerres estan més avançats i altres on estan encara lluny de produir-se.

Les províncies on la situació és més complicada són Madrid i Barcelona i, depenent de com es resolguin les negociacions en aquests dos territoris, es configurarà el mapa de les candidatures d'esquerres de cara a les eleccions generals. La negociació madrilenya s'ha encallat davant la demanda d'Ada Colau de liderar la circumscripció de Madrid, cosa que Más Madrid no veu amb bons ulls. Les exigències de l'exalcaldessa de Barcelona per ser la cap de llista del Front Ampli passen també perquè en aquesta confluència hi hagi Podem, amb la seva candidata Irene Montero a dins.

A Más Madrid van acceptar dimecres que la presidenciable de l'espai fos Colau en comptes de la ministra de Sanitat Mónica García, però no volen sentir parlar en aquests moments de cedir el número 1 de la circumscripció madrilenya. Argumenten que són la força d'esquerres més forta a la regió i a la capital, per damunt fins i tot del PSOE, per això reclamen també quatre dels cinc llocs de sortida i comparen el cas amb el del País Valencià, on ningú posa en dubte que Compromís lideri les candidatures. Aquestes exigències no són compartides per alguns altres actors de l'espai. La direcció d'IU, que celebrava dimecres una Coordinadora Federal no exempta de tensions, fa pinya amb la candidatura de Colau, i dona suport al fet que la barcelonina encapçali la papereta madrilenya i que Podem entri a la coalició.

Más Madrid, d'altra banda, ja ha acceptat, malgrat les reticències, la possibilitat de compartir candidatura amb Podem, però no és del gust del partit de García que Irene Montero vagi en un lloc de sortida de la circumscripció madrilenya. Hi ha qui situa, però, Montero a Barcelona, on recorden que va ser més votada que els Comuns en les passades eleccions europees. El consens entre els partits del Front Ampli de fa poques setmanes passava perquè dos ministres lideressin Madrid i Barcelona, García i Ernest Urtasun. L'entrada en l'equació de Colau i Montero ha desajustat aquells plans.

"No em sento còmoda parlant de les coses de Sumar", sentenciava Montero aquest dijous al programa Mañaneros 360 de TVE. I afegia que "vist el que s'ha vist" el millor són unes primàries on sigui la gent la que "col·loqui cadascú al seu lloc" i triï quina és la millor candidatura. Hores després, Podem donava a conèixer el web on inscriure's per participar en aquestes primàries.

Montero publicava a les 14:10 hores un tuit anunciant un acte dissabte que ve sota el lema Pau, casa i treball. En el cartell no es troba cap referència a la marca Podem. I era retuitejat per Gabriel Rufián. El de Santa Coloma de Gramenet manté la seva particular disputa amb la direcció d'ERC, que, tal com avançava Público, prepara ja un pla B per si Rufián finalment no fos el candidat republicà a les generals. Aquest responia al seu partit, assegurant que vol "representar Esquerra Republicana" però "acompanyat d'altres forces d'esquerres i antifeixistes, perquè això sols no es guanya".

Una llista encapçalada per Rufián que inclogui altres forces d'esquerres, com Podem Catalunya, per la circumscripció de Barcelona és l'anhel del de Santa Coloma, una llista àmplia d'esquerres com reclama l'històric dirigent republicà Joan Tardà, i que la lideri ERC. D'altra banda, si no s'arriba a un acord amb el Front Ampli, Montero podria liderar una altra candidatura diferent a Madrid que dialogui en campanya amb la de Rufián a Barcelona. "Ens encantaria fer equip amb Gabriel. És un valor per a l'esquerra", assegurava aquest dijous Ione Belarra a Malas Lenguas, a TVE. Algunes fonts de l'entorn de l'exministra d'Igualtat apunten a aquesta possibilitat que, de moment, és una hipòtesi més en un panorama incert sobre la base d'una infinitat de converses a diverses bandes. A una setmana que acabi el termini perquè s'inscriguin les coalicions, costa albirar el resultat final. Es contemplen escenaris d'unitat, però també de diferents candidatures d'esquerres competint entre si.

Acords més avançats

Entre el grup de territoris on es veu més a prop un pacte destaca Canàries, on les converses entre Nova Canàries, Podem, IU, Moviment Sumar, Iniciativa per la Gomera o Lanzarote en Pie van pel bon camí per a la construcció d'una candidatura genuïnament canària. "Nosaltres no ens presentarem com a Front Ampli, ha de ser una marca canària, el programa ha de ser netament canari i els diputats i diputades que surtin d'aquest procés electoral han de ser d'obediència exclusivament canària", declarava davant els mitjans Luis Campos, secretari general de Nova Canàries.

A les Illes Balears, fonts d'Ara MÉS expliquen a aquest diari que "les negociacions van pel bon camí amb el Front Ampli i Podem". "S'està treballant perquè la fórmula de treball al Congrés sigui realment confederal en un grup plurinacional", afegeixen, i descriuen que busquen generar una candidatura "amb nom propi balear". A Aragó, des de la CHA asseguren a Público que aposten per un projecte d'unitat de l'esquerra alternativa "d'obediència aragonesa". Aquest divendres s'asseuran les diferents formacions per intentar arribar a un acord que va ser impossible en les últimes autonòmiques, en què es van presentar tres llistes diferents de l'esquerra alternativa.

Per la seva banda, al País Valencià aspiren a generar candidatures conjuntes liderades per Compromís que incloguin Podem, Esquerra Unida i Esquerra Republicana. Fonts de Compromís asseguren que el nom del seu partit estarà present en la marca.

Altres províncies i el Senat

La Coordinadora Federal d'IU de dimecres no només va servir perquè l'organització fes pinya amb l'opció Colau i la unitat amb Podem, sinó que també va obrir el termini del procés de primàries intern per elegir els candidats de la formació d'Antonio Maíllo a les generals. El diputat Toni Valero va fer el pas el mateix dimecres i es va inscriure en el procés. El també coordinador d'IU Andalusia, la federació amb més pes d'IU, rebia aquest dijous el suport del mateix Maíllo. Tots dos comparteixen perfils, són professors d'institut i Valero va agafar el relleu de Maíllo al capdavant de la federació andalusa.

De moment no hi ha més moviments d'altres dirigents per presentar-se a les primàries, tot i que a la Coordinadora alguns dels assistents van posar sobre la taula el nom de la ministra Sira Rego. El moviment de Valero pot ser interpretat també de cara al futur com el d'un possible successor de Maíllo en la coordinació federal en la pròxima assemblea d'IU. I també com una declaració d'intencions d'aquesta força política per apostar per liderar les candidatures andaluses del Front Ampli, on haurà de competir amb Adelante Andalucía, la força de l'esquerra alternativa que va obtenir fins a vuit diputats en les últimes eleccions andaluses. A Andalusia i Astúries és on IU té més força. També lluitarà per liderar la papereta asturiana, on el seu líder, Ovidio Zapico, és conseller d'Habitatge del Govern del Principat.

Per la seva banda, Moviment Sumar, l'altra força d'àmbit estatal del Front Ampli, busca el seu espai per encapçalar les paperetes d'altres províncies. Potser Euskadi, Galícia, Cadis... Mentre les negociacions per a les coalicions que concorren al Congrés continuen, la iniciativa Senadors i Senadores per la Democràcia segueix treballant per unir en una mateixa llista els partits progressistes i intentar evitar una nova majoria absoluta de la dreta a la cambra alta. Alguns partits de l'esquerra alternativa ja estan asseguts a les taules de negociació també amb el PSOE.