Negociació dels pressupostos i necessitat d'avenços en finançament i habitatge, els reptes del Govern per a l'inici de curs

L'inici de les negociacions dels pressupostos de la Generalitat de l'any vinent és un dels elements que ha de marcar els primers mesos del nou curs polític català, que arrencarà al setembre. La voluntat del Govern és aconseguir aprovar els comptes del 2026 amb el suport d'ERC i els Comuns, els seus socis preferents, si bé ara mateix l'executiu de Salvador Illa ja no tanca la porta a repetir la fórmula d'aquest 2025. És a dir, prorrogar els pressupostos i intentar validar al Parlament diversos suplements de crèdit per augmentar el volum de recursos disponibles.

Paral·lelament, els dirigents del PSC són conscients que els propers mesos han de materialitzar avenços significatius en qüestions com l'habitatge o el finançament singular. Tant per satisfer el compliment dels acords d'investidura amb Esquerra i Comuns com per, de retruc, aplanar el camí perquè aquestes mateixes dues formacions s'avinguin a aprovar els pressupostos. Rodalies o l'ampliació de l'aeroport del Prat seran altres carpetes fonamentals del proper curs polític, en què el Govern d'Illa pretén seguir avançant en una reforma de l'administració pública marcada sobretot per la reducció de la burocràcia i en una intensa agenda internacional centrada en la projecció de l'economia i les empreses catalanes.

Sense menystenir l'inevitable impacte que tingui a Catalunya l'evolució política estatal, Illa vol fer gala d'estabilitat i assegura que els propers mesos no contempla fer canvis entre els integrants del seu govern. I tampoc lliga la continuïtat de la legislatura a l'aprovació dels pressupostos, sinó que ha insistit que vol completar-la i, per tant, allargar-la fins al 2028. "La meva voluntat és esgotar la legislatura, és el que convé al país", va manifestar la setmana passada, en una intervenció des de la Xina -on estava de viatge oficial- per fer balanç del seu primer any de presidència.

Pel que fa als comptes, la negociació oficial arrencarà al setembre i, d'entrada, se cenyirà a ERC i Comuns, els socis d'investidura i els grups amb qui el Govern està pactant la major part de les mesures impulsades fins ara. En canvi, no es contempla abordar-los amb Junts, que manté una oposició gairebé total a l'executiu i, fins i tot, s'ha exclòs de qüestions com el Pacte Nacional per la Llengua.

El Govern contempla negociar els comptes en paral·lel a fer avenços en el compliment dels acords d'investidura

En l'esmentada intervenció des de la Xina, Illa es va mostrar convençut que el "compliment fil per randa" dels acords d'investidura amb ERC i els Comuns li permetrà negociar i tirar endavant els comptes públics del 2026. En tot cas, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va manifestar fa uns dies en una entrevista a l'ACN que era "compatible" arrencar la negociació pressupostària i, en paral·lel, continuar treballant en els acords d'investidura, com el finançament. Dalmau, però, va afegir que "no contemplo un altre escenari" que el de l'aprovació dels comptes.

Fa mesos, però, que ERC insisteix que el seu aval als pressupostos només serà possible si realment hi ha compliments significatius en el nou finançament, mentre que els Comuns posen més el focus en mesures vinculades a l'habitatge. Tot plegat fa pensar que les negociacions dels comptes difícilment seran ràpides.

La realitat és que el Govern, que ja treballa en el projecte dels pressupostos, contempla escenaris alternatius. I en aquesta línia la portaveu, Sílvia Paneque, va afirmar fa un parell de setmanes que "la línia del Govern és intentar tenir uns pressupostos, perquè a més uns pressupostos ens permeten ser més expansius". Alhora, va admetre que això "no ha estat possible" durant el 2025, però "amb suplements de crèdit s'ha assolit un compliment de compromisos important". En concret, amb nous acords amb ERC i Comuns, el Parlament ha validat tres suplements de crèdit que han permès augmentar els recursos disponibles del Govern en gairebé 4.000 milions.

Els obstacles del finançament

La reforma del finançament sigui, segurament, la qüestió de més abast polític de l'actual legislatura catalana, però el camí perquè arribi a materialitzar-se, si és que ho fa, encara serà llarg. D'entrada, fa dues setmanes el Govern ja va admetre que fins al 2028 la Hisenda catalana no podrà estar a punt per recaptar i gestionar l'IRPF, l'impost més important. L'anunci suposa endarrerir dos anys l'establert en el pacte d'investidura amb ERC, però per a Illa "el Govern no ven fum sinó que posa sobre la taula un pla realista". En aquest sentit, el president subratlla que l'enfortiment de l'Agència Tributària Catalana -que passa per augmentar molt els seus recursos i plantilla, "no es fa ni en un mes ni en un dia".

Ara bé, aquest endarreriment no implica que en els propers mesos no s'hagin de negociar qüestions clau sobre el finançament. En principi, la previsió és que abans d'acabar l'any se celebri una nova bilateral Estat – Generalitat que ha de concretar aspectes que no es van abordar en la del passat 14 de juliol. Com ara l'aportació a la solidaritat interterritorial i la quota a pagar pels serveis prestats per l'Estat a Catalunya.

Més enllà dels desacords entre ERC i Govern espanyol, la gran complicació del finançament són els canvis legislatius al Congrés

En aquests moments hi ha diferències importants sobretot entre el Govern espanyol i ERC, mentre que Illa insisteix que complirà totalment el pactat amb els republicans i, fins ara, ha fet seva la bandera de l'ordinalitat, és a dir, que Catalunya no perdi posicions en el repartiment de recursos entre les comunitats amb relació a la seva aportació a la caixa comuna.

La gran complicació del nou finançament, però, és la necessitat d'aprovar diversos canvis legislatius al Congrés, com ara la modificació de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (Lofca). Canvis que ara mateix no tenen garantit el "sí" de la majoria de la investidura a Pedro Sánchez i que, probablement, serien del tot impossibles si abans d'aprovar-se se celebren noves eleccions generals.

Tardor clau per a l'habitatge

Els republicans, en canvi, sí que se senten més satisfets amb els progressos realitzats en el traspàs de Rodalies a la Generalitat. Fa dues setmanes els governs català i estatal ja van aprovar la creació de l'empresa mixta Rodalies de Catalunya i en els propers mesos s'ha de constituir formalment la companyia per tal que pugui començar a operar a partir del gener del 2026. El Govern tindrà majoria al consell d'administració de la nova societat i la presidirà, però la majoria del capital social -50,1%- estarà en mans de Renfe.

Pel que fa a habitatge, el Govern ja el situa com el principal repte del mandat, ateses les dificultats que pateixen centenars de milers de catalans per accedir-hi i que les enquestes ja el situen com el problema més important del país. En aquest sentit, la previsió és que durant el setembre hi hagi "avenços" en l'ampliació del cos d'inspectors que ha de vetllar pel compliment de llei de contenció de rendes del lloguer, segons ha avançat el conseller Dalmau. Es tracta d'un dels punts de l'acord d'investidura entre PSC i Comuns.

A més a més, durant la tardor el Parlament hauria d'aprovar el projecte de llei per regular els lloguers de temporada i d'habitacions, després de l'acord assolit a l'abril entre el Govern, ERC, els Comuns i la CUP. Aquestes modalitats són, justament, les que han obert la porta a esquivar l'actual regulació de preus, que segons les dades oficials ha provocat una lleugera rebaixa de les rendes a les zones tensionades.

Més lenta, en canvi, serà la consecució dels 50.000 pisos públics que el Govern vol tenir a punt amb l'horitzó del 2030. En tot cas, Illa confia que l'agilització dels tràmits burocràtics que pretén assolir amb la reforma de l'administració també contribueixi a escurçar els actuals terminis per culminar l'entrega d'un habitatge públic.