Un model policial que mira cap a Europa, però amb matisos

En els últims 10 anys, els Mossos d'Esquadra han incorporat elements del model policial d'altres països europeus, com Suècia, Alemanya o el Regne Unit, per a avançar cap a una major proximitat amb la ciutadania i donar més pes a la mediació. "A nivell estatal, jo diria que el nostre model és exemple, i a nivell europeu anem seguint el ritme", apunta Ferran Restrepo, criminòleg i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquests avenços diferencien la policia catalana d'altres cossos estatals, com la Policia Nacional i l'Ertzaintza, amb un enfocament menys comunitari. Restrepo, també formador de l'Escola de Policia de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, assenyala que l'actual és un model "no autòcton" inspirat en el que hi ha en altres països europeus. Tot i això, apunta que hi ha "mancances democratitzadores" que cal millorar. "El model policial català és saludable, però té marge de millora".

"El model policial català és saludable, però té marge de millora"

En els últims anys s'ha potenciat la mediació prenent com a referència el model suec. Marc Pons, expert en Seguretat de l'Institut de Seguretat Pública, apunta que els anys 90 es va desenvolupar una nova visió teòrica de la "gestió de la pau social" a Alemanya i Països Baixos que va cristal·litzar en les policies de Suècia i Dinamarca. Implicava conèixer als manifestants per a saber qui són, com s'organitzen i què volen, per a entendre'ls i "facilitar" la seva acció de protesta, dins d'uns límits.

Aquesta aproximació, amb la qual es va obrir la porta al fet que la gestió de l'ordre públic "no quedés circumscrita" a les unitats antidisturbis, va tenir un "impacte positiu" en els Mossos. "Si no ens limitem a les unitats antidisturbis, de 10 anys enrere fins ara hi ha hagut un canvi de model en positiu", assenyala l'expert en models d'ordre públic comparats.

Després de la seva restauració el 1984, el model policial dels Mossos ha estat en evolució "des del primer moment", amb la mirada posada a Suècia, Dinamarca i alguns estats alemanys, assenyala Pons. Ho corrobora la politòloga i experta en seguretat Sonia Andolz, que va més enllà: "Has de trobar un model que s'adapti als valors de la societat on es desplega, i la Catalunya de 2021 no és la mateixa que la del 1980. Les polítiques públiques han d'adaptar-se a com una societat evoluciona i ara s'ha quedat una mica enrere en certes coses".

"Si no ens limitem a les unitats antidisturbis, de 10 anys enrere fins ara hi ha hagut un canvi de model en positiu"

Les unitats antidisturbis van avançar també en aquesta direcció, encara que més tard. "A nivell europeu tampoc hi havia experiència", puntualitza Pons. La creació el 2011 de l'Àrea de Mediació (AME) va suposar un punt d'inflexió en aquest aspecte. "El nostre model està consolidat i té intenció d'incorporar la mediació en el dia a dia", incideix Restrepo. "S'ha avançat en introduir mecanismes de mediació i donar formació a algunes unitats", coincideix Andolz. La mediació o "gestió negociada" del conflicte és de model suec, i el seu objectiu és, especialment en protestes i esdeveniments de masses, deixar per a l'últim recurs l'ús de la força, prioritzant el diàleg amb els manifestants.

D'altra banda, l'enfocament de proximitat dels Mossos beu del model britànic. Al Regne Unit es fa un ús intens de les xarxes socials per a acostar-se a la població, una cosa que també s'intenta aquí, amb avisos de càrrega imminent per Twitter o una gestió comunicativa propera com la que va tenir lloc amb els atemptats de 2017 a Barcelona i Cambrils, explica Restrepo.

Heterogeneïtat de les armes

Encara que tots els cossos policials europeus disposen d'unitats antidisturbis, hi ha diferents aproximacions estratègiques en el moment de la protesta. La més comuna, compartida per pràcticament tots els cossos europeus, aposta per mantenir la distància amb els manifestants. Per contra, a Alemanya s'aplica una estratègia territorial, que implica pràcticament l'equiparació numèrica dels manifestants. Tanmateix, això no implica un menor nombre de ferits, assenyala Pons. "Hi estem en contra perquè ens podem trobar en la situació que s'usin els mateixos mitjans lesius amb el doble d'agents, amplificant el poder policial", diu Andrés García Berrio, advocat del Centre Irídia.

Hi ha països on s'utilitza el canó d'aigua, el gas lacrimogen i fins i tot gossos i cavalls

En aquest sentit, les policies que sí que practiquen l'estratègia de distància usen un "ventall heterogeni" d'armament per a mantenir-la o ocupar espais. L'ús de pilotes de goma "s'ha reduït molt" a Europa, però cada país utilitza elements diferents, explica Pons. A Suècia i el Regne Unit, per exemple, usen cavalls i gossos. "No deixen de ser eines que poden provocar lesions", reconeix l'expert. A Alemanya i Països Baixos usen canons d'aigua, encara que els experts assenyalen que també pot causar lesions greus. El gas lacrimogen també s'usa, però García Berrio indica que és positiu que no s'utilitzi aquí pel mal i efectes psicosocials que comporta.

Fiscalització de l'activitat

En matèria de fiscalització, l'expert en seguretat Marc Pons insisteix que la gestió dels Mossos està "auditada molt al detall", i esmenta les càmeres en comissaries i la tasca de la Divisió d'Assumptes Interns. "Em costaria trobar cossos policials més fiscalitzats que els Mossos", afirma. Tot i això, experts com Restrepo i Andolz discrepen d'aquesta visió i assenyalen que, més enllà del pla teòric, no s'ha avançat prou: "La transparència i la rendició de comptes és totalment insuficient encara", diu Andolz.

Fa 10 anys el cos estava en condicions d'avançar cap a altres models europeus, però després de la feina feta això ha canviat, segons Pons: "Em costaria trobar la manera de fer un salt endavant respecte a Europa, crec que ja estem bastant avançats". Així i tot, l'expert assenyala la formació especialitzada, en concret dels comandaments, com un aspecte que es podria reforçar, igual com l'àrea de mediació. "En una societat com la catalana on hi ha diversitat i interessos creuats, es pot entendre que [els antidisturbis] necessitin reforç en formació i equipament, no tant per a intervenir més sinó menys". "Amb les eines de prevenció, les coses han millorat en els últims anys", conclou.