Una mirada crítica a la narrativa "hegemònica i distorsionada" de les dones i nenes migrants

"Ésser és ser percebut", afirmava el filòsof irlandès George Berkeley al segle XVIII. Una màxima que ha estat reinterpretada a l'exposició Punts de Fuga amb l'objectiu de qüestionar la narrativa "hegemònica i distorsionada" que envolta les dones i les nenes migrants. Així ho han explicat a Públic els comissaris de la mostra, la doctora en Antropologia Social i Cultural i coordinadora del Grup EMIGRA de la UAB, Laia Narciso, i l'artista i professor de l'Institut del Teatre Nicolas Hermansen, que, d'una manera molt intel·ligent, han sabut reflectir la invisibilització i distorsió que aquestes dones pateixen en l'espai públic i els discursos dominants.

En concret, han adaptat la cita al femení —"ésser és ser percebuda"— i l'han fragmentada en tres panells situats a mà esquerra en accedir a la primera sala de l'exposició. La particularitat, però, és que la frase només es fa visible quan els visitants s'apropen als panells. Si els sensors no detecten presència, el que es veu són tres fotografies de dones migrades que han participat en el projecte. "Els estudis han demostrat que les dones migrants són invisibilitzades i representades d'una forma única. Nosaltres volíem desmentir aquest relat i mostrar una realitat multicapa", concreta Narciso.

L'exposició Punts de Fuga —titulada així, precisament, per aquestes múltiples perspectives— proposa repensar el concepte d'empoderament de gènere vinculat a les dones migrants i beu dels resultats de la recerca ReIncluGen, finançada pel programa Horizon de la Comissió Europea. Durant dos anys, aquest projecte ha dut a terme investigacions en cinc països diferents de la Unió Europea (Polonia, Bèlgica, Itàlia, Àustria i Espanya) i, ara, una part de la investigació es veu reflectida a la mostra de la sala 2 del Palau Robert de Barcelona —que, per cert, es pot visitar gratuïtament fins a l'1 de juny.

Segons els comissaris, el projecte ReIncluGen només demanava una mostra fotogràfica itinerant, però ells van voler-ho portar "més enllà". "És com un spin-off de ReIncluGen. L'exposició té dues sales: en la primera, recuperem el concepte d'empoderament, denunciem el relat hegemònic que hi ha sobre les dones migrants i fem dialogar 20 fotografies de les dones que van participar en el projecte europeu perquè tenen elements en comú. En la segona sala, ens endinsem en la vida d'algunes dones i expliquem què significa per a elles empoderar-se", explica Hermansen.

Què vol dir empoderar-se?

"Les dones migrants són representades per excés, és a dir, que o bé estan massa sotmeses a les seves comunitats d'origen, a la seva religió o tradicions, o bé són massa trepes, aprofitades, caçafortunes", assenyala Narciso, emfatitzant la paraula "massa". Aquesta argumentativa es reflecteix o, més aviat, se sent, s'escolta i es veu —qui visiti l'exposició, ho entendrà—, en el que Narciso i Hermansen han anomenat el "túnel dels horrors". En aquest estret cubicle, el visitant copsa el relat que diu que les dones migrants són "paràsits de l'estat del benestar" i que, per tant, "cal empoderar-les perquè contribueixin" al sistema socioeconòmic.

Punts de Fuga recupera el concepte d'empoderament per mostrar al públic quin és el seu origen abans que l'agenda neoliberal se'l fes seu. "S'ha convertit en un calaix de sastre. Tothom coneix el concepte, però ningú sap què inclou. Els neoliberals s'han apropiat del terme per poder fer polítiques dirigides a les dones migrants. Es pensen que, si no les empoderen, es quedaran tot el dia tancades a casa. Però això no és cert, contribueixen i sostenen un dels sectors productius més importants, el de les cures", adverteix Narciso. 

Per als comissaris, l'empoderament pot ser un projecte individual de benestar i de superació de determinades situacions, però també pot ser un procés de transformació col·lectiva. En la segona sala de l'exposició es presenten "elements que, més enllà de les definicions explícites, mostren experiències i condicions prèvies que les dones descriuen en els seus relats com a rellevants per iniciar o assolir una experiència emancipadora". En aquest sentit, "les seves percepcions sobre l'empoderament es correlacionen amb la seva situació de la vida prèvia i les condicions d'inclusió social que viuen". 

La configuració d'aquesta exposició —amb dues sales, diversos espais i instal·lacions que apel·len a la vista, l'oïda i el tacte per fer entendre les diferents capes del seu missatge— no és casual. "En un context en què els discursos d'odi amb contingut racista i negacionista de gènere estan en auge, és difícil contrarestar-los només amb idees. Per això volem arribar a la ciutadania a través d'una petjada emocional i sensorial, que pot tenir més impacte", conclou Narciso.