Més de quatre milions d'hores extres dels empleats catalans

Després de complir-se dos anys de l'aplicació del registre laboral obligatori, la normativa que estableix el control de les hores dels empleats per part de les empreses, els resultats són bastant decebedors. Lluny de reduir-se, les hores extres han crescut, impulsades especialment per l'increment del teletreball i la por a perdre la feina per la situació de crisi econòmica. La llei prohibeix realitzar més de 80 hores extres a l'any, supòsit que en pocs casos es compleix. Així ho testifica un estudi del sindicat UGT Catalunya, que recull una bossa d'hores extres que supera les quatre milions en 2020, lluny de l'objectiu d'acabar amb la tendència de no registrar jornades que excedeixin del pactat i que no es remunerin.

L'informe d'UGT ofereix dades desoladores, ja que reflecteix que els treballadors catalans van acumular 4.366.057 hores extres el 2020. D'aquestes, un 51,3% no es paguen. Per al sindicat, "la preocupació radica que en anys anteriors el percentatge sempre se situava per sota del 50%". D'aquesta manera, cada empleat assalariat té un excedent mitjà de 7,4 hores setmanals, de la qual 3,6 no les cobra. Les hores extres no remunerades permetrien recuperar 2.600 llocs de treball en un moment en què la taxa d'atur de Catalunya es troba en el 12,9%, segons l'Idescat. Les dades de l'enquesta sindical s'han extret després d'entrevistar 802 treballadors de diferents sectors d'activitat.

Núria Gilgado (UGT Catalunya): "Les empreses estan desenvolupant un registre horari fraudulent i irreal"

La secretària de Política Sindical d'UGT Catalunya, Núria Gilgado, admet que l'únic element positiu de la norma és que existeix. "Era necessària, però les empreses estan desenvolupant un registre fraudulent i irreal". Tot i que la normativa fixa un règim sancionador, que oscil·la entre els 612 i els 6.000 euros de multa, "les actes per incompliment solen ser poques, ja que els mitjans de la Inspecció de Treball són limitats", lamenta Gilgado.

D'extraordinàries a ordinàries

La responsable sindical reconeix que aquest excés de jornades laborals "ni es compensa amb descansos ni amb retribucions". D'aquesta manera, es produeix un fenomen, pel qual les hores inicialment previstes com a extraordinàries es converteixen en ordinàries. Gilgado recorda que una de les reivindicacions de la UGT Catalunya és que s'instauri una jornada laboral setmanal de 32 hores, tot i que ara els càlculs mostren que aquesta és de 50 o 60 hores de mitjana. "Utilitzen la situació de crisi sanitària per obligar a fer més hores, vulnerant el dret a la desconnexió digital, que també recull la norma, i forçant a tenir una disponibilitat contínua". Gilgado precisa que sectors com a mà d'obra més qualificada, com la banca o el dret, són els que més incideixen en aquestes pràctiques.

Davant d'aquest escenari, UGT Catalunya anuncia que denunciarà davant la Inspecció de Treball "l'evasió de responsabilitats empresarials". A més, reclama la dotació econòmica i laboral necessària perquè aquest organisme dugui a terme la seva activitat amb una certa normalitat. El sindicat emmarca aquestes exigències en el marc de l'establiment d'una estructura de treball que afavoreixi el respecte a la vida familiar i social en un entorn de teletreball. "Hem de garantir el dret a ignorar les ordres fora de l'horari laboral i el respecte al descans", afirma el sindicat en un comunicat. Per dur a terme aquest propòsit, revela que "utilitzarem la negociació col·lectiva per fixar els convenis, en els quals negociarem la jornada i la regulació del dret a la desconnexió per evitar excessos i l'aïllament del treballador".

Productivitat i eficiència

Des de la patronal Pimec, la directora de l'Àrea de Treball, Sílvia Miró, recorda que l'entitat va crear una aplicació tecnològica perquè les companyies s'adaptin a aquest requeriment "amb la voluntat de facilitar la implantació del registre horari laboral i el compliment de la normativa i evitar més costos per a les companyies". Miró realitza una valoració positiva de l'aplicació de la nova normativa, tot i que "ha ocasionat nombroses dificultats que la regulació no preveu". La responsable de Pimec posa el focus en l'eficiència perquè "la productivitat no es mesura en funció del nombre d'hores que la persona treballadora passa en el seu lloc de treball". Igualment, Miró fa un pronòstic pessimista del futur del control horari. "Trigarem molts anys a tenir-lo adaptat, mitjançant la negociació col·lectiva, a la realitat de cada sector".

El teletreball ha aguditzat encara més la necessitat de determinar una regulació horària vinculada a la vida personal. Així ho considera la professora d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) Lídia Farré. "Ens beneficiaria a tots un canvi d'horaris que ens permeti reduir i compactar la jornada laboral". L'especialista es pregunta: "Com és possible que estant més hores a l'oficina que ningú, tinguem la productivitat laboral més baixa de la Unió Europea?".

Planificació laboral

Farré atribueix l'episodi a una mala planificació de la feina, ja que "acumulem més hores sense incrementar la productivitat". La professora coincideix en la importància de regular el teletreball i analitzar el motiu pel qual es distorsionen els horaris laborals. "Per què existeixen aquestes hores extres? No importa tant qui les realitza, si no per quin motiu es generen. Si és per una mala planificació o per un desaprofitament del treballador, ja que els empleats solen estar sobrequalificats".

Tot i les enquestes, com l'elaborada per UGT Catalunya, Lídia Farré subratlla que no hi ha dades suficients per esbrinar si els treballadors estan utilitzant més temps del necessari per complir amb la seva jornada de treball o se'ls està posant més càrrega de la que poden assumir. En aquest sentit, apunta que "les xifres de l'EPA no són il·lustratives".

En el debat sobre les fórmules legals i jurídiques per garantir la desconnexió digital, l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) demana que es facin les modificacions legislatives necessàries que permetin la conciliació de la vida laboral i la familiar. Tot i que la petició es refereix al dret al descans dels lletrats, les seves consideracions són perfectament aplicables a altres àmbits laborals. La petició dels advocats es produeix després d'una sentència de l'Audiència Provincial de Saragossa que permetia la presentació d'escrits judicials fins i tot en dies considerats inhàbils.

La degana de l'ICAB, Maria Eugènia Gay, sol·licita que la Reforma Laboral inclogui una generació de drets que s'adeqüin a la nova era digital. En aquest capítol, demana a les empreses que apostin pel teletreball i que inverteixin en la salut i en el benestar de les persones. Gay assenyala que "els excessos irregulars de la jornada dificulten la conciliació i empenyen els salaris a la baixa, el que perjudica les persones treballadores, especialment les dones i els joves, col·lectius vulnerables a qui les administracions han de protegir per garantir l'exercici de seus drets i el desenvolupament de la seva autonomia personal". 

L'excés d'hores extres detectat en el mercat de treball català no deixa de ser un símptoma d'altres mancances que afecten les relacions laborals. Així, la introducció de tecnologies com el teletreball o les reunions virtuals haurien d'anar acompanyades, segons els experts juristes i acadèmics, de mesures que reforcin la formació, el reciclatge professional, l'ocupabilitat i altres aspectes que ajudin a conciliar la vida personal i laboral.