MEMÒRIA HISTÒRICANou ajuntaments valencians han penjat banderes republicanes als balcons

Nou municipis valencians, si més no, han penjat aquest 14 d'abril banderes republicanes als balcons en commemoració de l'aniversari de la Segona República, encara que en la majoria dels casos no han onejat en els pals oficials, segons fotografies publicades en les xarxes socials.

Fonts de la delegació del govern han confirmat que tenen constància de col·locació de banderes als balcons dels ajuntaments de Tavernes de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, Xeraco, Algemesí, Silla, Barxeta, Sagunt, Paiporta i Bunyol, tots a la província de València .

En el seu compte de Facebook, Compromís de Benifairó ha assenyalat que l'exhibició de la bandera tricolor de la II República és "un compromís amb la democràcia i la llibertat".

En aquest mateix post Compromís ressalta que no els fa por que la probable denuncia de la delegació del govern, però si els fa "vergonya que hi hagi governants que defensin i exculpin el règim dictatorial feixista del general Franco i que s'intenti reescriure la història".

L'Advocacia de l'Estat, en representació de la delegació de govern central al País Valencià, recopilarà i estudiarà tots els casos d'ajuntaments que hagin exhibit banderes republicanes i presentarà un recurs contenciós-administratiu dimarts que ve quan aquest jutjat obri després del pont, segons han confirmat fonts d'aquesta institució.

Des de la delegació de govern, i davant l'arribada del 14 d'abril es va enviar als ajuntaments un comunicat que recordava la normativa per la qual es regula l'ús de la bandera d'Espanya i el d'altres banderes i ensenyes.

Xoc amb la Constitució

El govern central considera que aquesta decisió vulnera l'article 4 de la Constitució i els articles 2.1 i 3.1 de la Llei 39/1981, de 28 d'octubre, per la qual es regula l'ús de la bandera d'Espanya i el d'altres banderes i ensenyes, de manera que els consistoris demandats infringeixen la legalitat vigent "en permetre i mantenir la col·locació a l'edifici consistorial d'una bandera (la republicana) que no té la consideració de bandera oficial de l'Estat Espanyol, ostentant aquesta condició únicament la constitucional de 1978" .

Davant les accions de desobediència, l'advocacia apunta que la utilització d'una bandera no constitucional "vulneraria el principi de neutralitat i objectivitat que ha de regir tota activitat d'una administració pública", especialment, si s'utilitza un edifici municipal "per a l'exhibició d'una bandera que reflecteix una determinada ideologia"que "xoca amb el que disposa la Constitució, que proclama que la forma política de l'Estat és la monarquia parlamentària".

En aquest sentit, considera que es difumina o es perd "el caràcter neutral i objectiu que, com a institució pública, ha de presidir i guiar l'actuació municipal".