Les ZBE a les ciutats catalanes: restriccions laxes, moltes excepcions i moratòries

Des de l'1 de gener del 2026, 38 municipis catalans —tots d'entre 20.000 i 50.000 habitants— tenen l'obligació d'implantar una Zona de Baixes Emissions (ZBE). Així ho indica el decret català sobre qualitat de l'aire, que exigeix a les administracions locals tenir les seves ordenances aprovades i en marxa, tot i que ha estat l'amenaça de perdre els ajuts estatals al transport públic el que ha accelerat la posada en funcionament d'aquesta política per reduir la contaminació.

No obstant, podríem dir que són unes ZBE "de mínims" en ser una mesura força impopular entre la ciutadania. Les moratòries per als residents, excepcions molt àmplies, restriccions laxes o fins i tot la crisi ferroviària de les darreres setmanes, que molts ajuntaments han aprofitat per desactivar sine die les ZBE, fan que la seva posada en marxa hagi passat bastant desapercebuda. "S'estan aplicant amb una prudència excessiva, carregades de moratòries i excepcions que en redueixen l'eficàcia pràctica", lamenta el membre d'Ecologistes en Acció Dídac Navarro.

Cal recordar que el Govern va excloure de tenir ZBE fins a 24 municipis gràcies a la millora de la qualitat del seu aire. El Govern va aprovar un decret que establia que la Generalitat havia de fer una revisió anual del compliment dels valors d'ozó, a més dels límits de diòxid de nitrogen que estableix la llei espanyola de canvi climàtic. És el cas de Barberà del Vallès, Cambrils (Baix Camp), Esparreguera (Baix Llobregat), Figueres (Alt Empordà), Igualada (Anoia), Salou (Tarragonès) i Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), entre d'altres.

Un repàs de les zones de baixes emissions a Catalunya 

La principal zona de baixes emissions de Catalunya és la ZBE Rondes Barcelona, que inclou quasi tota la capital catalana, però també l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs així com part de Cornellà i d'Esplugues. Va entrar en vigor l'1 de gener de 2020, però no es va acabar de desplegar del tot fins al juliol de 2022 a causa de la pandèmia de la Covid-19. L'impacte de la mesura ha estat força evident pel que fa a la millora de la qualitat de l'aire a Barcelona. El 2025 es va tancar amb les millors dades des que se'n tenen registres, seguint la tendència dels últims anys.  

Ciutats com Girona, Lleida, Tarragona, Terrassa i Sabadell han anat desplegant els seus propis models de ZBE en els darrers mesos, amb calendaris dilatats que posposen l'entrada en vigor efectiva de les sancions. En alguns casos, els primers mesos —o fins i tot anys— funcionen només com a períodes informatius. A Reus, per exemple, el calendari d'aplicació s'estén amb quatre fases que permeten una adaptació lenta, mentre que en altres municipis les restriccions inicials afecten únicament els vehicles més antics i contaminants. En el cas de Girona podran continuar entrant a la ZBE els veïns que tinguin cotxes sense etiqueta matriculats fins a l'any passat.  

Les entitats ecologistes critiquen que determinats municipis limiten les sancions només als vehicles no residents o que exclouen de facto bona part dels cotxes registrats al propi municipi. Altres han delimitat com a ZBE àrees que ja estaven parcialment pacificades o amb circulació molt reduïda, fet que minimitza l'impacte real sobre les emissions globals. 

Un cas que preocupa especialment és el de Badalona. El govern municipal del PP de Xavier Garcia Albiol va aturar la ZBE aprovada pel socialista Rubén Guijarro. Albiol ha plantejat una ZBE limitada pràcticament a un eix ja pacificat, fet que ha estat interpretat per entitats ambientals com una aplicació "simbòlica".  A Manresa, l'oposició de part de la ciutadania va provocar que es retirés una proposta de ZBE que afectava el 50% de la trama urbana i es passés a una afectació mínima del 2,7%, que equival a la zona pacificada del centre. Hi ha una moratòria fins al 2028.

A Barcelona, la progressiva ampliació de les restriccions a categories de vehicles amb distintiu ambiental més permissiu s'ha calendaritzat a llarg termini. Aquesta lentitud, segons els ecologistes, contrasta amb l'emergència climàtica i amb els nous límits europeus de contaminació, que redueixen gairebé a la meitat els valors legals actuals per al 2030. Amb les dades actuals, apunten, "molts municipis catalans difícilment compliran aquests estàndards si no endureixen les mesures". 

Reforçar el transport públic

Navarro també assenyala que no s'estan destinant recursos suficients per reforçar el transport públic amb la qualitat, la freqüència i la cobertura necessàries perquè la ciutadania abandoni el vehicle privat. Subratlla que en l'àrea metropolitana de Barcelona la xarxa permet alternatives reals, especialment per a la gent jove, però recorda que hi ha fluxos quotidians, com els desplaçaments des de Tarragona cap a Barcelona, que depenen d'un servei ferroviari "saturat o ineficient". En aquests casos, assenyala, "la restricció del cotxe sense una millora parcial del transport públic pot generar malestar i sensació d'injustícia".

Per Ecologistes en Acció, o s'endureixen les restriccions i es reforça el transport públic, o les ZBE corren el risc de quedar-se en una eina insuficient, massa tova per afrontar els objectius ambientals que Catalunya haurà de complir en els pròxims anys per complir la normativa europea.