Vilada i la Nou de Berguedà diuen 'no' a la central reversible a la Baells: què pot passar a partir d'ara?

Els veïns de la Nou de Berguedà i Vilada han dit 'no' a construir una central hidroelèctrica reversible a la Baells en les consultes no vinculants que van fer-se el passat dissabte. En el primer cas, el 'no' ha obtingut 72 vots (69,23%) davant dels 32 'sí' (30,77%), amb una participació del 66,67%. En el segon, el rebuig també s’ha imposat amb 126 vots (55,26%) davant dels 101 a favor (44,2%) i un vot en blanc, amb una participació del 58,31%. Després de la consulta popular no referendària i amb el projecte en fase de tramitació i el suport del Govern, la gran pregunta que pot sorgir és: què passarà a partir d'ara?

Hores després de les consultes, les empreses promotores van admetre que un projecte d'aquesta envergadura "requereix un consens el més ampli possible entre la ciutadania, les institucions i les entitats de la societat civil", i refermen la voluntat de "continuar explicant el projecte". Per la seva part, el Consell Comarcal del Berguedà ha considerat necessari "obrir un període de reflexió intern per tal de definir un posicionament clar". Al seu torn, els ecologistes opositors al projecte demanen que les consultes realitzades a la Nou i Vilada siguin "vinculants".

Les promotores Verbund i E-Storagy asseguren que "redoblaran els esforços per explicar els beneficis socials i energètics" de la central reversible de la Baells. Defensen que la infraestructura "no és només una solució climàtica", sinó una oportunitat per generar 500 llocs de treball directes durant la construcció i un retorn anual d'un milió per a la comarca a partir de l'entrada en funcionament de la central el 2033. Les promotores asseguren que aposten pel diàleg com a eina per demostrar la "integració positiva de la central a la comarca".

Amb tot, recorden que la Generalitat ha declarat la infraestructura com a estratègica per al compliment de la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT 2050). En aquesta línia, el Govern ha encarregat a l'empresa pública L'Energètica la seva participació en el projecte de la central hidroelèctrica reversible. Actualment, l'energètica pública n'està definint les condicions d'entrada a partir de l'oferiment formal realitzat pels promotors. En aquest sentit, els promotors preveuen iniciar converses amb L'Energètica per tal de definir l'entrada de l'empresa pública catalana en el projecte.

Els opositors reclamen que sigui "vinculant"

La Plataforma Pla de Clarà Viu i el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà han celebrat el 'no' i han instat els municipis i al Consell Comarcal a "assumir el resultat de la consulta i moure fitxa per frenar el projecte" i que sigui considerat "vinculant": "Que elevin això a les  institucions necessàries perquè aquest projecte s'aturi", ha dit a Públic Martina Marcet, una representant de la plataforma. "Exigim el Govern de la Generalitat i el Ministeri de Transició Ecològica aturin immediatament la tramitació d'aquest projecte, i qualsevol participació publica en el mateix", afegeixen en un comunicat.

La plataforma també ha demanat una rectificació de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, per les seves paraules a favor del projecte: "Va trencar absolutament la neutralitat institucional". Aquest mateix dimarts la portaveu del Govern va reafirmar la posició, defensant una "mirada d’interès global": "Continuarem impulsant tots aquells projectes, com el de la Baells, que ens donin resiliència, capacitat d’emmagatzematge i implantació d’energies renovables", va dir. En roda de premsa, va detallar que la Generalitat només valora adquirir un 10 i un 20% de les accions.

Marcet admet que estan molt contents perquè els veïns implicats hagin "escoltat" els seus arguments a favor del no. "Pensem que és important, especialment tenint en compte la campanya que ha fet l'empresa amb les compensacions i el Govern posicionant-se a favor i trencant la neutralitat institucional", celebra.

"Ningú ni del Govern ni el Consell Comarcal s'ha mirat amb deteniment aquest projecte. Ens l'estan venent com una cosa de país absolutament necessària sense haver valorat realment els riscos que comporta", afegeix. Detalla que hi ha riscos geològics i hídrics que "haurien de fer que es posés tot el projecte en entredit, perquè pot acabar sent un Castor 2".  Creu que el "suport públic" servirà per "pagar els plats trencats en el cas que això no funcioni bé".

Els ecologistes creuen que els riscos geològics i hídrics haurien de posar el projecte en entredit: "Pot acabar sent un Castor 2"

El Consell Comarcal es dona un "període de reflexió"

Al seu torn, l'equip de Govern del Consell Comarcal ha valorat que la participació ha estat "significativa" i la mostra es considera "sòlida i vàlida per a la interpretació dels resultats". L'ens ha decidit obrir un "període de reflexió intern" per tal de definir un posicionament clar, que conclourà en un acord i votació al ple. "Conscient de la rellevància i impacte que el projecte pot tenir en el futur del Berguedà", el Consell creu que la seva posició ha d'estar "ponderada i consensuada amb una visió de territori i amb fonaments profunds, ferms i duradors", per bé que tampoc serà vinculant de cara a l'execució del projecte.

Davant d'això, Marcet ha avançat a Públic la possibilitat de fer una consulta al Berguedà, seguint l'exemple de Vilada i la Nou. "Si ells consideren que aquest projecte és estratègic per la comarca, aleshores potser el que s'ha de fer és consultar a tota la comarca a veure si aquest projecte es vol o no", ha dit la representant de la plataforma, pressionant a l'ens supramunicipal.

Mentre que l'Ajuntament de Cercs ja ha manifestat la seva postura a favor, tant el consistori de la Nou com el de Vilada havien avançat que acataries els resultats. De fet, aquest darrer ha anat més enllà: ha assumit el resultat "com a expressió democràtica clara i suficient" de la voluntat popular i, per tant, es posiciona "en contra" de la construcció. En un comunicat, el consistori ha concretat que es compromet a establir un diàleg amb els impulsors del projecte per a donar a conèixer de forma oficial els resultats de la consulta i la postura de part del territori que es veu plenament afectat per aquest projecte.

L'equip de govern ha alertat que el resultat "no pot ser utilitzar per legitimar el projecte ni com a una acceptació implícita de cap mesura vinculada al mateix". En tot cas, ha afegit, el projecte s'impulsa "per decisió supramunicipal", i l'Ajuntament actuarà "amb tota fermesa" per defensar els interessos de Vilada. En relació amb les propostes de compensacions socioeconòmiques plantejades pels promotors, el consistori ha afirmat que tenen "caràcter condicionat, eventual i vinculat a la possible execució del projecte", que en cap cas han estat objecte d'aprovació ni formalització mitjançant cap instrument jurídic vinculant i que no alteren ni condicionen el sentit del pronunciament de la ciutadania.

D'altra banda, Verbund i E-Storagy convidaran l'Ajuntament de Cercs a signar un conveni de col·laboració, en el qual destaca el "suport tècnic i econòmic per a la demolició de l'antiga central tèrmica", una  reivindicació històrica a la comarca, per la qual s'han començat els tràmits. També inclou bonificacions de fins al 40% en la factura als veïns, trenta beques d'estudis de 3.000 euros anuals per estudis homologats, o preferències en la contractació laboral de personal qualificat.

En fase de tramitació

El projecte de reversible de la Baells és l'únic previst a les conques internes de Catalunya. Actualment, es troba en fase de tramitació i han sortit a informació pública, tant de la concessió d'aigua per part de l'Agència Catalana de l'Aigua com de l'avantprojecte i l'estudi d'impacte ambiental, que s'han presentat al Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, que és qui tindrà l'última paraula. "Està tot obert. Hi ha un període molt llarg obert en el qual s'han de presentar moltes coses, entre les quals el famós estudi geològic, i l'ACA encara no s'ha pronunciat", afegeix Marcet, demanant que no es doni el projecte com a "fet". Els ecologistes, de fet, hi han presentat al·legacions.

La central hidroelèctrica reversible de la Baells està impulsada per la companyia austríaca Verbund i per E-Storagy (empresa derivada de Capital Energy) i preveu una inversió de 400 milions, amb una potència prevista de 512 megawatts (MW). El funcionament de la central consisteix a aprofitar les hores de sobreproducció d'energia renovable per bombar aigua des de la bassa inferior, el pantà de la Baells, fins a una bassa superior que s'hauria de construir al Pla de Clarà, al municipi de la Nou de Berguedà, amb una capacitat de sis hectòmetres cúbics. Es calcula que, quan s'omplís la bassa del pla de Clarà, el nivell de la Baells baixaria al voltant de sis punts, el que equival a un metre i mig.