Ecologistes del Berguedà presenten al·legacions contra la central hidroelèctrica reversible de la Baells: "No és viable"
El Grup de Defensa de la Natura i Pla de Clarà Viu alerten del "risc tectònic" que té l'emplaçament de la bassa. Les organitzacions engegaran una campanya pel 'no' als municipis on es convocarà consulta

Barcelona-
El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (GDN) i el moviment cívic Pla de Clarà Viu han presentat una desena d'al·legacions per aturar el projecte de la central hidroelèctrica reversible de la Baells. El document se centra a demostrar que la infraestructura que volen tirar endavant les empreses Verbund i Capital Energy "no és viable", després d'haver estudiat amb deteniment les més de 2.000 pàgines del projecte. Assenyalen els impactes ambientals, econòmics i socials que implicaria.
Des del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Martina Marcet, ha alertat del "risc tectònic" que té l'emplaçament de la bassa, amb una pressió de 6 hm³. "És inadmissible que ho fiïn a futures campanyes geològiques", ha dit. Els ecologistes volen que les administracions locals "facin la feina" i estudiïn bé el projecte, "perquè comprovaran que no és viable". Pròximament, engegaran una campanya pel 'no' als municipis on es convocarà consulta.
Les al·legacions se centren així a desgranar els impactes que consideren que té la construcció de la central a múltiples nivells. Durant la roda de premsa que s'ha dut a terme aquest dimecres a Berga, Marcet ha expressat la seva perplexitat davant el fet que es fiï l'impacte de la pressió de la bassa sobre la muntanya a futures campanyes geològiques. "Ens podem trobar que un cop construït s'ensorri la muntanya", ha alertat.
En les al·legacions es posa en qüestió la superació dels límits d'emissió de gasos contaminants durant la construcció. També les deficiències "greus" de planificació pel que fa a moviments de terres, accessos i impacte sobre torrenteres o l'elevat risc d'erosió i arrossegament de materials en cas de pluja. Altres qüestions són que la central trencaria la connectivitat entre espais protegits, que la bassa suposaria una modificació substancial d'un hàbitat on viuen rapinyaires protegides, o el fet que el projecte entri en conflicte amb el plantejament urbanístic de La Nou i Cercs.
Un altre dels punts importants pels ecologistes és l'evacuació elèctrica fins a Olvan: asseguren que suposaria travessar rius i desbrossar el bosc per la riba dreta del Llobregat. "És una barbaritat sense cap mena de sentit", ha dit el portaveu Héctor Aranda. "Ara la Generalitat ha de fer amb diners públics un projecte per reforçar la línia elèctrica entre Olvan i Vic per fer viable la central de la Baells. Comencem a multiplicar impactes i anem-los posant sobre la taula", ha criticat. Pels ecologistes l'impacte sobre el riu i les conseqüències per una sequera fan que el projecte vagi "més enllà" de Vilada, la Nou o Cercs.
Alguns d'aquests impediments, critiquen els ecologistes, quedarien resolts si el projecte aconseguís la catalogació de Projecte d'Interès Públic. De fet, han criticat que la possible entrada de l'empresa pública L'Energètica al projecte vagi en el sentit d'"ajudar" en la consecució d'aquesta catalogació. "El percentatge segurament serà ínfim. És una instal·lació bàsicament de capital privat, amb interessos privats", ha insistit Aranda. De cap de les maneres volen que el projecte es converteixi en un "Castor 2" i "que serveixi per salvar una empresa amb un deute de 200 milions de l'òrbita de Florentino Pérez".
Properes accions
Els ecologistes consideren que la tramitació del projecte s'ha fet d'"amagat" de la ciutadania i que s'ha "vulnerat" el seu dret a participar. És per això que volen que les consultes populars de La Nou i Vilada es converteixin en un "plebiscit" del projecte. Malgrat que la llei no ho contempli, Aranda ha dit que volen que els resultats siguin "vinculants" i que l'empresa els accepti. "Trinxen el territori, doncs el mínim és demanar si volen que es faci o no", ha afegit Aranda.
Quan comenci el període de campanya, tenen previst fer campanya pel no, i xerrades a Cercs perquè la població pugui conèixer de primera mà la dimensió del projecte. A banda, començaran una recollida de signatures a tot el Berguedà i altres poblacions del Llobregat, i han explicat que convocaran mobilitzacions i accions per donar a conèixer la problemàtica que representa el projecte pel territori.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.