Gairebé un centenar d'ajuntaments de Catalunya fan front comú contra el PLATER 

Mentre el Govern català ultima els tràmits i espera la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) per part del Ministeri per a la Transició Ecològica per desencallar la polèmica plataforma d'assaig d'eòlica marina prevista al golf de Roses, al territori creix l'oposició contra el projecte i contra el model de desplegament de les renovables que representa aquesta infraestrctura.

Ajuntaments, plataformes ecologistes i entitats locals gironines han intensificat durant les darreres setmanes la seva ofensiva contra el PLATER -el Pla Territorial Sectorial per a la implantació d'energies renovables a Catalunya- i contra el prac eòlic marí. El moviment, encapçalat per Iaden i Empordà Dempeus, denuncia un model energètic "imposat des de dalt", que consideren favorable als interessos de grans corporacions i incompatible amb la preservació del territori, la biodiversitat i la sobirania alimentària. 

Durant la trobada celebrada a Verges (Baix Empordà) el cap de setmana passat, diversos municipis van fer un front comú contra el PLATER. Segons les plataformes ecologistes, ja són 91 els ajuntaments gironins, i d'altres zones del país, que han signat el primer manifest d'oposició al pla. Entre les localitats signants hi ha Girona, Torroella de Montgrí, Begur, Sant Coloma de Queralt o Òdena. De moment, tots pertanyen a la Selva, l'Alt Empordà, el Gironès, el Baix Empordà, el Pla de l'Estany, el Lluçanès, i recentment s'han adherit municipis de comarques de la Catalunya Central, així com l'Anoia, la Segarra, l'Urgell i la Conca de Barberà.  

Les reticències de municipis governats pel PSC

A la trobada també es va anunciar l'adhesió dels consells comarcals del Baix Empordà i del Pla de l'Estany. En canvi, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà encara no s'ha posicionat oficialment. Segons es va explicar durant la reunió, les reticències vindrien motivades pels dubtes d'alguns municipis governats pel PSC. Paral·lelament, segons ha pogut saber Públic, alguns ajuntaments governats per Junts també haurien rebut pressions internes del partit -que presideix el Consell Comarcal alt-empordanès- perquè no se sumessin al manifest, tot i que finalment alguns d'ells sí que l'han acabat signant.

Els municipis opositors han acordat impulsar una nova estructura de coordinació sota les sigles AMOP, corresponents a "Ajuntaments Municipals Oposats al PLATER". Durant la reunió es va presentar fins i tot un esborrany d'estatuts fundacionals per donar forma a aquesta futura associació, amb la voluntat de coordinar estratègies polítiques, jurídiques i comunicatives.

El manifest subscrit pels ajuntaments expressa una oposició frontal al PLATER i reclama paralitzar-ne l'aprovació fins que no es garanteixi una participació real dels municipis i una elaboració "des de la base". Els signants exigeixen que la prioritat del desplegament renovable siguin els espais degradats de cada municipi i no zones agrícoles, forestals o d'alt valor paisatgístic.

Els opositors de Girona al PLATER denuncien el desequilibri territorial del projecte, una crítica que també fan altres zones de Catalunya

Entre les intervencions de diversos alcaldes, es van sentir crítiques directes a les "grans corporacions" i als "fons voltor", als quals acusen de perseguir únicament beneficis econòmics sense retorn territorial. "En nom del canvi climàtic, les administracions estan posant la catifa vermella a les grans corporacions devoradores del territori", denuncien. 

Els alcaldes també van criticar que el PLATER vulnera l'esperit de la Llei del Canvi Climàtic aprovada pel Parlament de Catalunya, "que estipula evitar la implantació d'aquest tipus d'instal·lacions en espais agrícoles, forestals i paisatgísticament sensibles". Tot i la contundència de les crítiques, els municipis i les plataformes van remarcar que no estan en contra de les energies renovables, sinó del model de desplegament actual. En aquest sentit, reivindiquen alternatives com la instal·lació de plaques fotovoltaiques en polígons industrials, cobertes d’empreses, teulades de granges i altres espais ja transformats.

Els opositors denuncien el desequilibri territorial del projecte, una crítica que també fan altres zones de Catalunya. Mentre la Generalitat argumenta que el PLATER afectaria només l'1,2% del territori català, diversos municipis signants asseguren que en el seu cas concret l'afectació supera el 60% de la superfície municipal. Segons alguns alcaldes, l'Empordà podria arribar a acollir entre 200 i 400 aerogeneradors de més de 200 metres d'alçada. 

Batalla judicial

L'oposició gironina al PLATER també prepara el terreny per la batalla judicial. Més enllà de les al·legacions administratives, els assistents a la reunió de Verges van expressar la voluntat d'impulsar recursos contenciosos davant instàncies com el Tribunal Constitucional o el Tribunal Suprem si el PLATER acaba aprovant-se en els termes actuals.  

En paral·lel a l'estratègia jurídica i institucional, els opositors han començat a moure fitxa al Parlament. Ja s'ha redactat una Proposta de Resolució per reclamar la retirada del PLATER, revisar-ne el contingut i replantejar completament el procés d'elaboració. Els tres diputats presents a la trobada -d'ERC, la CUP i Junts- es van comprometre a defensar aquesta iniciativa i a fer-la arribar a tots els grups parlamentaris.

Els mateixos diputats també van assumir el compromís de sol·licitar la creació d'una comissió parlamentària específica d'estudi sobre el PLATER. Mentrestant, els ajuntaments preveuen demanar una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, quan aconsegueixin superar el llindar dels 100 municipis adherits al manifest. De moment, ja en són 91 i la xifra continua creixent. A més, els opositors no descarten intensificar la mobilització amb més accions.