Polígons, basses o antics peatges: com produir en massa energia solar sense ocupar terrenys agrícoles

La necessitat de deixar de dependre dels combustibles fòssils deriva inevitablement a la necessitat d'incrementar la producció d'energia renovable, sigui eòlica o fotovoltaica, per mantenir el consum elèctric actual. Ara bé, de les crítiques del sector agrari, ambiental i ecologista a l'anomenada transició energètica és el desplegament massiu de plaques solars o aerogeneradors a terrenys d'ús agrícola o d'alt valor paisatgístic, com ja hem vist en comarques com la Terra Alta o el Segrià.

Aquest model xoca amb l'oposició del territori i del sector agrari, que veu com aquestes infraestructures ocupen els seus camps. Algunes veus ho veuen com "inevitable" per complir "els objectius" de les emissions i ho assumeixen com "un territori sacrificable" a favor de la transició verda. Ara bé, un estudi -encarregat per la CUP, la Diputació de Girona i la consultoria ambiental OICOS- demostra que hi ha una altra manera de desplegar les renovables.

Concretament, proposa un canvi profund en la manera d'implantar l'energia fotovoltaica. En lloc d'ocupar sòls agrícoles productius o espais naturals, es planteja aprofitar espais alternatius ja transformats per l'activitat humana. Aquesta estratègia respon a una doble necessitat. Per una banda, augmentar la generació renovable per assolir els objectius climàtics i, alhora, minimitzar els impactes territorials i socials.

Més de 5.000 hectàrees

L'estudi identifica 5.145 hectàrees d'espais alternatius a les comarques gironines, principalment a l'Alt i Baix Empordà (2.208 i 1.414 hectàrees), on instal·lar plaques solars. Entre d'altres, proposa situar parcs fotovoltaics a pedreres abandonades, en antics peatges de l'AP-7, a l'aeroport Girona-Costa Brava, al pantà de Boadella -en aquest cas, plaques flotants- o a camps de fruiters (sobretot, pomeres).

L'informe calcula que, si es fan servir tots aquests espais, l'energia fotovoltaica que es produís permetria cobrir fins al 71% de la demanda actual d'electricitat a Girona, amb una producció anual de 3.223.687 MWh. L'estudi assenyala que amb un escenari del 20% (600 GWh) s'assoliria el 14% del consum elèctric de la demarcació, on les condicions naturals són especialment favorables, amb un elevat nombre d'hores de sol i una irradiació suficient per garantir un bon rendiment energètic. 

El repte, però, no és tant tècnic com territorial i ambiental. És a dir, com desplegar aquesta energia sense generar conflictes amb altres usos del sòl, especialment l'agricultura i la conservació ambiental. L'estudi deixa fora les zones que tenen una protecció ambiental especial, com els espais del PEIN, els Espais Naturals de Protecció Especial o la Xarxa Natura 2000, així com les zones amb alta connectivitat ecològica, les àrees inundables o els entorns pròxims a nuclis habitats.

L'estudi proposa instal·lacions flotants a embassaments, basses de reg o canals

En aquest sentit, l'informe identifica una gran diversitat d'espais, com els sòls degradats, antics abocadors, pedreres o zones industrials en desús, que han perdut la seva funcionalitat original i poden ser reconvertits en infraestructures energètiques. També es consideren espais infrautilitzats, com talussos de carreteres, marges d'infraestructures o àrees periurbanes sense un ús definit. 

També proposa instal·lacions flotants a embassaments, basses de reg o canals, així com determinats conreus compatibles amb models agrovoltaics, que permeten combinar producció agrícola i energètica en un mateix espai. Aquest darrer model és especialment interessant perquè no només evita el conflicte amb l'agricultura, sinó que pot aportar beneficis addicionals, com la reducció de l'estrès hídric dels cultius o la diversificació d'ingressos per als agricultors.  

Les comunitats energètiques, clau la gestió i distribució

Més enllà dels espais, l'estudi també posa l'accent en els models de gestió i distribució de l'energia. En aquest sentit, proposa l'autoconsum compartit en forma de comunitats energètiques per optimitzar l'ús de les instal·lacions i ampliar-ne l'accés. Aquest model permet que diversos usuaris comparteixin una mateixa planta fotovoltaica, un model ideal per entorns urbans o densos, on no tots els consumidors disposen d'espai propi per instal·lar panells.  

Relacionat amb aquest tema

Per què el Camp de Tarragona es revolta contra el PLATER?

Judit Castaño

Aquestes comunitats funcionen com a estructures col·laboratives que permeten generar energia de proximitat i distribuir-ne els beneficis entre els seus membres. A la demarcació de Girona, aquest model ja està en expansió, amb nombrosos municipis implicats en projectes i iniciatives locals. La seva consolidació es veu afavorida per un marc normatiu que facilita el seu desenvolupament, reforçant el paper dels ajuntaments. 

La CUP ha posat l'estudi a disposició dels ajuntaments amb l'objectiu que el món local el faci servir per "planificar" i s'eviti "l'oposició" que han generat projectes privats al territori. En declaracions a Públic, el diputat provincial de la CUP Jordi Casas assenyala que "cal apostar al màxim per l'Energètica pública, invertint en projectes o creant-ne de zero". "Defensen el lema 'projectes al màxim de públics i amb el màxim retorn pel territori', on els alcaldes i ciutadans puguin participar-hi i se sentin part del repte de la transició a les energies renovables, que ens farà més sobirans", apunta.