Catalunya hauria de reduir el consum elèctric a la meitat per ser sostenible, segons les entitats socials del sector energètic

Reduir la demanda i articular una perspectiva de decreixement en alguns sectors econòmics. Aquestes serien les eines que s'haurien d'utilitzar, segons les entitats socials mediambientalistes del sector de l'energia de Catalunya, per corregir l'actual model energètic, que no permet complir els compromisos de les reduccions de les emissions de CO2 que plantegen els experts climàtics. Entre les organitzacions, la Xarxa per la Sobirania Energètica (XES) aposta per la sobirania, la suficiència i la justícia global. 

En un informe presentat recentment, anomenat 'Quina energia necessitarem el 2050 a Catalunya?', l'entitat planteja, com a mínim, una reducció global de consum del 45% per tot Catalunya fins al 2050 en relació amb l'any 2019. Tal com explica la membre de la XES, Mònica Guiteras, "aquest escenari seria el menys ambiciós, ja que basant-nos en altres estudis, per mantenir un nivell de vida digna, la rebaixa hauria de ser d'entre el 65 i el 78%". Tot i que a la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (Proencat), el Govern preveu una reducció del 30,3% en el consum d'energia final l'any 2050 a través de l'estalvi i l’eficiència, les entitats ho veuen insuficient. 

Guiteras parteix de la base que "el desplegament massiu i la implantació d'instal·lacions de renovables implica ocupar més territori". Per aquest motiu, reivindica la necessitat de traslladar el focus, apostant per projectes petits i mitjans, que "evitin les concentracions de les iniciatives en determinats actors empresarials, igual que ha passat amb les energies fòssils". Per la XSE, el model energètic actual ja no funciona i el full de ruta que proposa la Generalitat no és prou ambiciós. A part, l'entitat adverteix que "les renovables no podran garantir tot el que proporcionen els combustibles fòssils". Davant d'aquesta certesa, Guiteras reclama "replantejar els usos actuals de l'energia i anar cap a un decreixement planificat". 

En una seqüència similar a la batalla que s'està donant ara a l'Orient Mitjà pel control de les reserves de les energies fòssils, com el cas del petroli, la XSE augura que aquests enfrontaments bèl·lics o polítics es produirien per fer-se amb l'explotació de les matèries primeres que serveixen per construir plaques solars o aerogeneradors. Així, una de les solucions per assolir la sobirania energètica implica "anar més enllà que una substitució tecnològica i consumir menys". 

Inversió pública i participació del territori

En relació amb els projectes previstos per instal·lar energia eòlica, la membre de la XSE recorda que, a més de l'impacte ambiental negatiu, el seu desplegament comporta "la concentració de grans empreses, ja que les iniciatives requereixen un desemborsament econòmic important". Davant d'aquest hipotètic perjudici, Mònica Guiteras planteja que "els grans projectes siguin els menys possibles, amb inversió pública, i que incloguin processos participatius en els quals es tingui en compte la veu dels diferents agents del territori". Des de la XSE es defensa que la transició energètica no es pot limitar a la planificació institucional, sinó que cal la implicació dels moviments socials, les comunitats locals, les entitats i de la ciutadania organitzada. 

A principis del mes de març, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va anunciar que l'Institut Català d'Energia (Icaen) obrirà dues noves línies d'ajuts en matèria d'estalvi i eficiència energètica per a la indústria i per als edificis del sector terciari, dotades amb un pressupost de 102 milions d'euros. "La inversió en eficiència energètica és, sobretot, un impuls en creixement econòmic, innovació i progrés", va manifestar. La primera, dotada amb 37,2 milions d'euros, estarà destinada a actuacions d'estalvi i eficiència energètica en edificis existents del sector terciari. 

L'objectiu és que aquests, destinats a usos comercials, sanitaris, administratius, culturals o esportius, entre d'altres, redueixin com a mínim un 20% el seu consum energètic. La segona estarà destinada a fomentar l'estalvi i eficiència per a la indústria i tindrà un pressupost de 65 milions d'euros. La finalitat és ajudar els sectors manufacturers a ser més competitius mitjançant la millora de la tecnologia en els seus processos industrials o la implantació de sistemes de gestió energètica. 

En una esfera més global, l'any 2023, el Govern va aprovar la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (Proencat), que preveu avançar en el desplegament de les energies renovables. L'estudi augura que per a l'any 2030 caldrà incorporar fins a 12.000 MW d'energies renovables (5.000 MW d'energia eòlica i 7.000 MW de fotovoltaica). La potència renovable total haurà de créixer fins als gairebé 62.000 MW l'any 2050, 18 vegades més que la instal·lada actualment. A més, el Proencat conclou que disposar d'un sector elèctric 100% renovable no és suficient per assolir la neutralitat climàtica en l'àmbit energètic si no s'actua també de forma decidida sobre la demanda energètica. 

Així, considera que caldrà implantar sistemes d'emmagatzematge per desplaçar els excedents d'energia en el temps, ja sigui mitjançant bateries elèctriques, sistemes de bombament o la gestió de les centrals hidroelèctriques amb embassaments. 

Relacionat amb aquest tema

Per què facturen més les elèctriques des de l'apagada

Adhik Arrilucea

La XSE matisa que el Proencat no acaba de resoldre la dependència de l'energia nuclear ni especifica un calendari de tancament de les centrals. De fet, l'entitat admet la dificultat que les noves tecnologies puguin accelerar la generació de renovables al ritme que planteja el document. En la seva anàlisi, la Xarxa adverteix que gairebé un 90% de l'energia consumida a Catalunya encara és d'origen fòssil, mentre que poc més d'un 10% és renovable. Aquestes dades, afegeixen, formen part d'un model energètic que electrifica sense reduir el consum, depèn dels minerals crítics i promou l'extractivisme.