Per què l'àrea metropolitana de Barcelona ha perdut el 70% del seu terreny agrícola en dues dècades?

L'àrea metropolitana de Barcelona ha perdut un 70% de superfície agrícola des del 2003. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi recent de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). Aquest retrocés no és fruit d’un únic factor, sinó de la combinació de dinàmiques socials, econòmiques i ambientals que han transformat profundament el territori metropolità en les darreres dues dècades. 

Segons la recerca, actualment només el 8,5% del territori de l'àrea metropolitana es dedica a usos agrícoles, una xifra que equival aproximadament a 16 metres quadrats per habitant. La davallada més pronunciada es va produir entre el 2003 i el 2013, coincidint amb l''expansió urbanística i el boom immobiliari previ a la crisi del 2008. Des de llavors, el ritme de transformació s'ha estabilitzat, tot i que Johannes Langemeyer, un dels investigadors implicats en l'estudi, adverteix en declaracions a Públic que els actuals debats sobre infraestructures i habitatge indiquen que "la pressió sobre el territori no ha desaparegut". 

Entre les principals causes de la desaparició de terres agrícoles hi ha la requalificació del sòl per a usos urbans, industrials i d'infraestructures, però també la baixa rendibilitat de l'activitat agrària. Aquesta situació s'ha vist agreujada per la competència dels mercats internacionals, la fragmentació de les parcel·les i les dificultats d'accés a l'aigua, així com per la manca de relleu generacional. Ho constata German Domínguez, pagès de Sant Boi de Llobregat i coordinador d'Unió de Pagesos (UP) de l'Àrea Metropolitana de Barcelona: "Cada vegada hi ha menys pagesos, i això debilita el sector i fa més difícil defensar el territori davant d'altres interessos.

Segons explica, una de les principals pressions prové d'agents externs al sector agrari que veuen aquestes terres com "una oportunitat econòmica". Com que el valor rústic és relativament baix en comparació amb el sòl urbà, als especuladors els resulta atractiu adquirir-les per destinar-les a usos no agrícoles". A més, remarca que algunes terres han quedat degradades durant les dècades dels 80 i 90, un fet que "dificulta la seva recuperació per a l'activitat agrícola i afavoreix encara més aquests canvis d'ús".

Posa com a exemple el fallit macroprojecte turístic que es va projectar a l'àrea metropolitana l'any 2010, l'Eurovegas. "Va provocar una forta especulació amb el preu de la terra. Es va passar d'uns 30.000–50.000 euros per hectàrea a 120.000–140.000. Com que el projecte no es va acabar materialitzant, els preus es van regularitzar de nou entorn dels 50.000–60.000 euros per hectàrea", relata. Aquest cas il·lustra com el sòl agrari pot esdevenir objecte d'especulació a l'àrea metropolitana, sovint en detriment de la seva funció original.

El delta del Llobregat o el Vallès, les zones més preuades 

L'abandonament de terres també ha tingut conseqüències ambientals. En moltes àrees, especialment a zones com Collserola, la serralada de la Marina o la serra d'Ordal, els antics camps han estat ocupats pel bosc. "Veiem una transició de l'agricultura al bosc, i aquestes zones són molt difícils de recuperar sense incentius", adverteix Langemeyer. Aquest procés, a més, es veu reforçat per la manca d'inversions i per la pèrdua de força de les infraestructures agrícoles, com els sistemes de regadiu.

A les zones planes, com el delta del Llobregat o algunes parts del Vallès, la situació és diferent. Es tracta de terres amb un alt potencial agrícola, però sotmeses a una forta pressió urbanística. "Són els millors sòls que tenim aquí, els més fèrtils, però també són els més afectats per la urbanització i les infraestructures de transport, com l'ampliació de l'aeroport del Prat", explica. La fragmentació del territori no només dificulta l'activitat agrícola, sinó que també debilita les estructures col·lectives del sector, com les comunitats de regants.

Davant d'aquest escenari, Langemeyer defensa la necessitat d'un canvi de paradigma. "Recuperar l'agricultura no és tan fàcil com es planteja. Requereix una revalorització profunda i una inversió important", afirma. En aquest sentit, apunta tres grans arguments per impulsar aquest canvi: la multifuncionalitat de l'agricultura, la resiliència alimentària i la sostenibilitat.

Pel que fa a la multifuncionalitat, destaca que els espais agrícoles no només produeixen aliments, sinó que també aporten beneficis ambientals i socials, com la conservació de la biodiversitat, la regulació de la temperatura o la creació d'espais d'oci. En relació amb la resiliència, planteja una qüestió clau: "Quanta producció d'aliments volem tenir en el nostre entorn directe i fins a quin punt volem dependre de les importacions?". Segons ell, aquesta és una decisió política de gran transcendència, especialment en un context de crisis globals degut als conflictes a l'Iran o Ucraïna.

Finalment, l'investigador posa l'accent en el potencial de l'agricultura dins d’un model d'economia circular. "Hi ha estimacions que si s'utilitzessin els nutrients dels residus urbans, no caldria més fertilitzants químics per a l'agricultura", explica. Aquesta idea, encara incipient, podria obrir noves vies per fer més sostenible la producció alimentària i reduir els impactes ambientals.

Tot i que les administracions han començat a mostrar interès per la recuperació dels espais agrícoles, Langemeyer considera que les polítiques actuals són contradictòries. "No és una tendència unidireccional. Hi ha moviments en diferents direccions", afirma, en referència a projectes com l'ampliació d'infraestructures o la construcció d'habitatge que continuen pressionant el territori.

Els investigadors coincideixen que exemples com el Parc Agrari del Baix Llobregat demostren que és possible protegir i gestionar activament el sòl agrícola en entorns metropolitans. No obstant, alerten que sense una aposta decidida i coordinada, la pèrdua de pagesia pot comportar riscos greus per al subministrament alimentari de les grans ciutats. En paraules de Langemeyer, "no és una cosa que es pugui revertir d'un dia per l'altre; cal temps, inversió i una visió de futur", conclou.