Menys dependència de pesticides i més rendibilitat: el model d'agricultura que pot salvar petites explotacions

L'agricultura regenerativa es consolida com una alternativa real al model convencional en un context marcat per l'emergència climàtica, la degradació dels sòls i la crisi de rendibilitat de moltes explotacions agrícoles. Un projecte coordinat pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) constata que pot produir aliments més saludables, en la mateixa quantitat i amb un cost similar o inferior al model actual.

Els resultats preliminars del projecte, anomenat Regeneracat, s’han basat en la comparació entre finques regeneratives i convencionals ja existents. Hi han participat quatre explotacions catalanes: Verdcamp Fruits (horta), Familia Torres (vinyes), Pomona Fruits (fruiters) i Planeses (ramaderia bovina de pastura). Tres d'aquestes finques ja comptaven amb certificació ecològica i han decidit anar més enllà amb el model regeneratiu.

Les finques que formen part del projecte apliquen diverses estratègies com no llaurar, utilitzar fertilitzants naturals, mantenir una coberta vegetal verda o seca tot l'any, instal·lar hotels per a insectes o col·locar bandes florals entre hortalisses. També aposten per fertilitzar la terra amb adob procedent de femta d’ovelles, vaques i ases.

"Una manera diferent de produir aliments"

Javier Retana, professor de la UAB i investigador del CREAF i coordinador del projecte, explica en declaracions a Públic que  l'agricultura regenerativa no és només una tècnica concreta, sinó "una manera diferent de produir aliments". 

A diferència del model convencional, que sovint acaba generant sòls inerts i dependents de fertilitzants i pesticides, el model regeneratiu aposta per minimitzar les pertorbacions -com ara el llaurat intensiu- i mantenir el sòl cobert el màxim temps possible. Comparteix principis amb l'agricultura ecològica, com la reducció d'insums químics, però va un pas més enllà en l'objectiu de regenerar activament els ecosistemes agrícoles. 

Un dels aspectes clau de l'agricultura regenerativa que destaca Retana és la capacitat d'emmagatzemar carboni al sòl: "Si el carboni queda fixat sota terra en forma de matèria orgànica, deixa d'acumular-se a l'atmosfera, contribuint així a mitigar el canvi climàtic." Per a l'investigador, aquest potencial converteix l'agricultura regenerativa en una peça clau dins la resposta climàtica global. 

Retana també subratlla que la dependència de fertilitzants, pesticides i combustibles encareix cada vegada més la producció convencional i redueix els marges de les petites i mitjanes explotacions. En canvi, les finques regeneratives poden reduir costos i mantenir la producció. El principal obstacle és la transició inicial, que pot durar dos anys i requerir de suport institucional, clau perquè els agricultors puguin assumir el canvi sense posar en risc la seva economia. Un cop superada, assegura, el model és molt rendible.

Aquesta viabilitat econòmica fa més senzill el relleu generacional al camp. Retana posa d'exemple una finca que gestionen a la Garrotxa diversos joves agricultors, que mostren interès per aquest model. "El fet de no haver d'afrontar grans despeses inicials en productes químics i maquinària intensiva fa que la pagesia regenerativa sigui percebuda com una opció realista i amb futur", detalla. 

Els resultats finals de Regeneracat constaten que, un cop superada la fase de transició, el model pot produir la mateixa quantitat d'aliments que l'agricultura convencional, amb un cost similar o inferior. També s'ha detectat una capacitat de retenció d'aigua un 9% superior en sòls regeneratius, cosa que permet absorbir més aigua en episodis d'inundació i mantenir reserves en períodes de sequera.  

L'estudi, doncs, desmunta el tòpic que diu que l'agricultura regenerativa no pot alimentar tota la població. Les dades recollides indiquen que la producció es manté a nivells similars -o fins i tot superiors- als del model convencional. "No es pot dir que no funciona, i els resultats ho demostren", assegura Retana.