Què explica la mala qualitat de l'aigua en algunes platges catalanes?

Amb l'estiu i els dies de platja arriba també la presa de consciència de l'estat de l'aigua. De sobte, tothom se n'adona que a la costa hi sura brossa cada dos per tres, i comenta que l'altre dia va anar a la platja de no sé on i que l'aigua estava brutíssima. Però, sabem per què? D'on ve i per què està bruta l'aigua del mar? Quines implicacions pot tenir aquesta brutícia?

Ecologistes en Acció presenta cada any, des del 2005, l'informe Banderes negres que posa sobre la taula els casos més greus de contaminació i mala gestió ambiental a les costes de tot l'Estat. A Catalunya han rebut bandera negra per contaminació el litoral de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), la platja de Sant Adrià del Besòs (Barcelonès) i el Golfet de Palafrugell (Baix Empordà).

D'altra banda, s'ha destacat la mala gestió d'extraccions de sorra i abocament continuat d'aigües residuals a la platja de la Paella de Torredembarra (Tarragonès), l'ampliació de l'aeroport del Prat (Baix Llobregat) i el Pla d'Espais d'Interès Natural Muntanyes de Begur (Baix Empordà).

Relacionat amb aquest tema

Renaturalització, fre de la construcció i retirada d'habitatges exposats, la recepta de Greenpeace per frenar la regressió de la costa catalana

Marc Font

Aquests casos són només la cirereta del pastís de la contaminació a les costes i l'estat de les platges catalanes. En parlem amb el biòleg Jaume Grau, membre d'Ecologistes en Acció del Baix Llobregat, qui explica que "si ho comparem amb fa 20 o 25 anys, en general, ha millorat la qualitat de l'aigua gràcies a les depuradores i a què els rius ja no són clavegueres a cel obert". Destaca també les legislacions per a residus industrials que han ajudat a la reducció de la contaminació.

Grau dona resposta a la pregunta d'on ve gran part de la brutícia i de la mala qualitat de l'aigua. El fet és que a la majoria de municipis "no hi ha una xarxa separativa entre aigües fluvials, és a dir, l'aigua que cau quan plou, i aigües residuals, tot va al mateix tub". I això fa que "quan plou més de vuit o deu litres per metre quadrat, les depuradores no donin abast a tractar tota l'aigua, perquè es multiplica la quantitat habitual que reben. En aquesta casuística, tenen permís per obrir un bypass i vessar directament tota l'aigua a la platja o riu".

Aquest fet explica que moltes vegades després d'episodis de pluja, hi hagi banderes vermelles en algunes platges. Exposa que amb la immensitat del mar "que s'ho empassa tot", en qüestió d'una setmana torna a ser segur banyar-se i es recupera la qualitat de l'aigua. Tot i això, hi ha altres contaminants que són permanentment a les platges i rius. És el cas dels residus químics que les depuradores no poden eliminar. La platja de l'Ametlla de Mar, per exemple, ha rebut una bandera negra a l'informe d'Ecologistes en Acció per l'aparició d'una escuma blanca, viscosa i amb olor químic que mai es va esclarir quin origen tenia.

Per què hi ha restes de químics a l'aigua del mar?

L'últim informe de l'Agència de la Unió Europea sobre Drogues, publicat al març, concloïa que el 2025 s'havia triplicat la presència de cocaïna en aigües residuals de Barcelona. També s'havia detectat més ketamina i havia baixat la presència de MDMA, però n'hi havia. Grau confirma que les drogues formen part dels químics que les depuradores no eliminen i, per tant, les restes queden a l'aigua. El mateix passa amb restes de medicaments com l'ibuprofè o el paracetamol, o qualsevol altre fàrmac consumit pels humans, no s'eliminen a la depuradora.

Relacionat amb aquest tema

Les banderes negres de l'Estat: de l'herència de Franco al 'boom' turístic que destrossa les platges

Adhik Arrilucea

L'impacte de la presència de residus químics no només pot alterar l'aspecte de l'aigua i generar brutícia, com l'escuma de l'Ametlla de Mar, sinó que té un impacte directe en el fons i la vida marina. Diversos estudis confirmen que els disruptors endocrins procedents de fàrmacs i estrògens de restes de medicaments, d'un compost de la pintura antiga dels vaixells antics i de restes de detergents i plàstics, estan presents a l'aigua i modifiquen el sistema hormonal dels mol·luscs. En contacte amb aquests disruptors, aquests organismes marins canvien de sexe passen a ser mascles a través del procés d'imposex. Així, els estudis apunten que a les costes, la majoria de la població de mol·luscs és masculina.

Hi ha altres tipus de contaminació?

Grau explica que, més enllà de les aigües residuals i dels químics, hi ha brutícia que és brossa directament abocada que s'endú el vent de les persones banyistes, que cau a l'aigua dels vaixells com iots o velers que naveguen prop de les costes, etc. "Si sumem aquesta brossa i la que fa anys que es va abocar sense cap mena de normativa directament a l'aigua, molts bussejadors alerten que al fons marí hi ha directament un abocador. Fins i tot els pescadors expliquen que pesquen gairebé la mateixa quantitat de peixos que de brossa", afirma Grau.

Estudis de l'Institut de Ciències del Mar fa anys que alerten de que la contaminació és un dels motius de pèrdua de fons marí.

És reversible la contaminació?

L'informe d'Ecologistes apunta que bona part de les costes han estat i continuen sent objecte d'un procés continuat de degradació i en denuncia les conseqüències més visibles del que anomena "un model que posa el litoral al servei d'interessos econòmics": regressió de platges, destrucció d'aiguamolls i sistemes dunars, contaminació marina, pèrdua de biodiversitat i augment de la vulnerabilitat davant de temporals i inundacions.

Tot i això, amb voluntat de ser optimistes i d'imaginar un futur diferent, el document posa el focus en la restauració ecològica, que és parcialment possible. Per això, proposa actuacions específiques per poder revertir la pèrdua de biodiversitat, augmentar l'adaptació front als impactes del canvi climàtic i millorar la qualitat ambiental dels territoris.

Exposa que la restauració ecològica "consisteix en ajudar a la recuperació d'un ecosistema que ha estat degradat, malmès o destruït" i que es pot dur a terme "de manera activa, mitjançant intervencions destinades a restablir funcions naturals o de forma passiva, permetent que els ecosistemes es recuperin per sí mateixos una vegada eliminades les pressions".